La cavitat, de 45 metres de diàmetre i 16 metres de profunditat, batejada com Kamil, és al sud-oest del desert egipci, molt a prop de la frontera amb el Sudan, en una zona característica per la inhòspita superfície.
"No hi ha res allà, ni vent, la qual cosa ha permès que el cràter estigui tan ben conservat. Aquest nivell de preservació només es pot trobar a la Lluna", explica el director de l'Institut Nacional d'Investigació en Astronomia i Geofísica (NRIAG), Salah Mahmud, institució involucrada en la investigació.
El cràter va ser observat per primera vegada per un equip d'italians fa dos anys en una missió de Google Earth. Davant la prometedora troballa, es va formar un equip de científics italians i egipcis, liderats per l'expert Luigi Folco, del Museu Nacional de l'Antàrtida a Siena (Itàlia), per analitzar la zona i desxifrar l'origen del cràter.
A part de la seva excepcional localització, el bon estat de conservació es deu que el meteorit que el va originar no es va fragmentar en entrar en contacte amb l'atmosfera terrestre, segons les conclusions dels científics, publicades el juliol passat a la revista Science.
El coautor de l'article i geofísic de l'NRIAG Ahmed Lethy va explicar que, gràcies a "l'excepcional estructura del cràter i la seva reduïda mida, com també a la distribució de les restes", els investigadors podran calcular el risc i el dany causat per un nou meteorit en el futur.
El científic va subratllar que aquest és el segon descobriment d'aquesta índole a Egipte, després del major camp de cràters del món trobat a la regió de Gilf al Kabir el 2004, al sud-oest del país, "l'origen meteorític del qual no ha estat confirmat" perquè no n'existeixen mostres.
Una font d'estudi
El cràter Kamil ('íntegre' en àrab), tanmateix, sí que va ser produït per un meteor, del qual han quedat 1,7 tones de restes, inclòs el tros més gran que hi ha a Egipte, de 85 quilograms. Amb això, va dir Lethy, és possible "estudiar l'activitat de l'univers durant milions d'anys analitzant el desenvolupament dels seus elements interns".
Així, els científics egipcis es plantegen el que fa unes dècades podia semblar impossible a Egipte, un país on la ciència no ha estat una prioritat durant anys.
Un article publicat el 2006 per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) i la Universitat de South Valley del Caire descrivia la decadent situació de la ciència egípcia. "La despesa en investigació a Egipte és molt baixa. Els investigadors egipcis estan entre els més mal pagats dels països àrabs. La investigació en ciències pures sofreix una decadent producció de tecnologia, la qual cosa fa que la investigació d'alta qualitat sigui tan complicada", explicava el document.
Envoltat de vitrines que exhibeixen trofeus i reconeixements per a l'institut, Mahmud es queixa al seu despatx que la reducció de suports i d'interès en projectes d'aquest tipus d'investigacions és un problema comú a Egipte, com en tots els països en desenvolupament. "La majoria dels instruments que utilitzam no són tecnologia egípcia, vénen de països desenvolupats com Estats Units, França o Anglaterra, que nosaltres podríem produir, però no a aquest nivell", es lamenta.
Tot i així, "somiam a poder produir aquesta mena d'alta tecnologia per usar-la en diferents camps", afirma el geofísic. La troballa del cràter Kamil, amb la reeixida participació egípcia, és tema d'orgull per als científics i una projecció positiva del seu treball davant el món. Per Lethy, "aquesta classe de publicacions d'alta qualitat animen el Govern a destinar més diners a la investigació, perquè hi veuen resultats d'interès mundial". I Mahmud afegeix: "És una mostra que el nostre nivell de ciència és a l'altura del dels italians".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.