Gran assoliment, sí; creació de vida artificial... massa exagerat?

El cas és que l'ocasió era gran: per primera vegada s'havia sintetitzat totalment el cromosoma d'un bacteri i s'havia utilitzat per reemplaçar el cromosoma d'un altre bacteri. Tots els científics estan d'acord que la descoberta es pot considerar un assoliment molt important. Una altra cosa és si es pot veure com una fita històrica, quines conseqüències té i de quina manera la tractam els mitjans de comunicació i els periodistes en particular, sovint assedegats de titulars apocalíptics per crear un gran impacte en el públic. La intenció és aclarir en les pròximes línies alguns dels conceptes que poden haver quedat distorsionats o si més no confusos en la ment del lector.

LA INVESTIGACIÓ

Es va sintetitzar una còpia del genoma del bacteri Mycoplasma mycoides en un arxiu digital i, una vegada copiat, s'introduí en un altre bacteri, el Mycoplasma capricolum, al qual prèviament havien eliminat el seu propi genoma. Els científics aconseguiren que el genoma artificial funcionàs perfectament en la nova casa, l'altra cèl·lula. Dit d'una altra manera: el bacteri manipulat va sobreviure al trasplant i va començar a produir les proteïnes que l'ADN trasplantat li demanava.

CREACIÓ DE VIDA ARTIFICIAL?

Diversos científics ja han mostrat el seu desacord d'expressar-se amb aquests termes. Certament la cèl·lula fou manipulada, però ja existia. D'altra banda, pel que fa a l'adjectiu "artificial", no hi ha cap diferència entre la biologia del microorganisme que l'equip del doctor Venter va inventar i la de qualsevol altre.

VENTER, UN HEROI?

El genetista no ha arribat sol fins aquí, l'acompanya tot un equip de científics i experts entre els quals destaca, per exemple, el premi Nobel Hamilton O. Smith. Criticat per fer declaracions d'un estil pompós més propi de Hollywood que d'un científic, Venter no fa feina per a les institucions públiques. Ben al contrari, investiga gràcies al finançament privat (és el líder de la totpoderosa Synthetic Genoma i s'ha parlat d'una xifra aproximada d'uns 40 milions de dòlars), amb els interessos econòmics que això comporta. Es coneix també el seu desig de patentar tot allò que aconsegueix. Això no vol dir que no sigui valedor de tots els honors ni un excel·lent genetista, sinó que és una figura controvertida en el panorama científic d'avui dia.

LES CONSEQÚÈNCIES

També s'apuntà que amb la descoberta es podria aconseguir, per exemple, diagnosticar malalties, fabricar medicaments nous i amb un cost de producció molt més baix, crear bacteris que digereixin marees negres, biocombustibles, etc. Ara bé, això només és una possibilitat (encara llunyana) i no una certesa. S'ha de tenir en compte, a més, que hem après a copiar la informació genètica, però encara no la comprenem.

ANTECEDENTS

Qualsevol podria tenir la sensació que la descoberta del genoma copiat podria provenir del no-res. Lògicament, hi ha antecedents. El darrer fou quan l'equip del mateix Venter ja va trasplantar el genoma d'un bacteri a un altre, tot i que fins ara no s'havia fet d'un genoma sintetitzat de nou.

"No hi ha perill, sempre tenim por del desconegut"

Rafel Bosch Zaragoza (1966, Palma) és microbiòleg en el departament de Biologia de la Universitat de les Illes Balears. No ha participat directament en el treball de l'equip de Craig Venter, però lògicament coneix els detalls de la investigació i l'obtenció final del bacteri amb el nou genoma sintètic. Bosch aplaudeix el descobriment i, davant les crítiques, defensa la figura de Venter i assegura que la seva aportació al coneixement i la teconologia és impressionant.

Com explicaríeu als no iniciats què suposa aquest descobriment?
En primer lloc els diria aquella famosa frase: "Això és una petita passa per a l'home, però una gran passa per a la humanitat". El Dr. Venter ha aconseguit una tecnologia per millorar qualsevol procés biotecnològic, començant pels desenvolupats per bacteris. S'obre la porta a poder controlar al 100% els processos importants per a l'home en els quals els bacteris són l'agent primordial.

I per què alguns l'han titllat d'històric?
Les cèl·lules funcionen atenent a la informació genètica que porten. Si nosaltres podem saber quina és aquesta informació genètica, podrem decidir com ha de funcionar la cèl·lula. Però això no és nou per a la humanitat. És una estratègia que fa molts d'anys que es fa, sempre dins les limitacions tecnològiques de l'època en què es trobava l'home.

Us referiu a l'agricultura i la ramaderia?
Exactament. Des del principi de la humanitat hem seleccionat els millors vegetals en termes de productivitat i no els hem deixat que es creuin a l'atzar. Ho hem fet per millorar les característiques que ens interessaven.

I en ramaderia?
Exactament el mateix: en són exemples les vaques lleteres i les gallines que posen els famosos ous XXL. I no ens hem volgut aturar en termes de productivitat, sinó que el plaer ha estat també una font de "manipulació genètica". Em referesc a races de cans com el chihuahua i el gran danès i a les roses que duren tres dies però no fan gens d'olor.

Sembla que la troballa només és una passa en una investigació a una escala més gran...
Això, molt probablement, culminarà (i pens que no tardarem gaire -menys de 5 anys- a veure-ho) en la fabricació de la cèl·lula amb la informació genòmica mínima (uns 250-350 gens). Però aquesta cèl·lula continuarà funcionant com funcionen les cèl·lules que ara coneixem.

En què ens pot beneficiar aquest descobriment?
El Dr. Venter ha aconseguit una tecnologia que es pot considerar com la primera passa d'optimització global de qualsevol procés bacterià d'utilitat per a l'home, com ara la fabricació de iogurt, la producció d'un fàrmac i la depuració de residus industrials. Aquesta optimització del procés s'ha d'entendre des del punt de vista del rendiment. La fase d'optimització finalitzarà amb el disseny de la cèl·lula mínima abans esmentada.

I quines conseqüències negatives podria tenir?
Cap ni una. El que passa és que tenim por de totes aquelles coses que no veim (els bacteris, per exemple) i de les coses que no entenem (la manipulació genètica). La humanitat necessita més informació i més formació, per poder entendre què suposa aquest i altres avanços de la ciència.

I no és perillós crear vida a la carta sense saber com es desenvoluparà?
Qui és que no sap com es desenvoluparà? Sí que se sap. Com ho han fet els chihuahues i els grans danesos abans esmentats. És a dir, multiplicant-se. L'avantatge de la manipulació genètica és que el seu ús és controlat o legislat des del principi. Aquests microorganismes, i tots els que han estat modificats lleugerament per millorar qualsevol procés, no es poden alliberar.

No es pot dir el mateix dels processos de selecció vegetal, no és ver?
Correcte. Fins a la introducció dels transgènics, pels quals sí hi ha ara una legislació de control. En els processos clàssics de selecció de vegetals, que han tingut lloc des que l'home es dedica a l'agricultura, hi ha hagut una total manca de control. Tan sols s'ha considerat el benefici en la "productivitat" del cultiu. Així, les conseqüències són molt negatives, ja que han provocat una pèrdua terrible i irrecuperable de la diversitat biològica.

Hi ha qui diu que Venter i altres científics juguen a ser déus...
Jo pens que, pels que creguin en Déu, val més no mesclar-lo amb la ciència, ja que aquesta (les lleis per ser lleis s'han de demostrar; si no, són teories) sempre perdrà davant les religions (per a elles, la realitat de Déu és una llei i no una teoria, malgrat que no és possible obtenir una demostració fisicoquímica de la seva existència). Com va dir un altre prohome de la nostra civilització: "Deixau al cèsar allò que és del cèsar i a Déu allò que és de Déu".