Representants dels governs i institucions de la Unió Europea es reuneixen aquest divendres per extreure les lliçons de la crisi grega i debatre reformes en les regles del seu jove unió econòmica i monetària que assegurin la seva supervivència. Es tracta de la primera reunió del grup especial que van decidir crear el març els governants de la Unió Europea i la direcció del qual van confiar al president del Consell Europeu, el belga Herman Van Rompuy. Integrat majoritàriament pels propis ministres de Finances, que han vingut reunint-se de forma gairebé contínua des que va esclatar la crisi del deute grec, el grup tindrà davant de si, d'aquí a octubre, una agenda molt delicada.
Es planteja, per començar, l'enduriment del Pacte d'estabilitat, que fixa les normes europees de disciplina pressupostària i que no ha impedit l'enfonsament de les finances públiques a Grècia, origen de l'emergència per la qual travessa la sencera Eurozona. Propostes inconcebibles fa deu anys, com que Brussel·les examini els projectes de pressuposts nacionals abans que els parlaments respectius, o la suspensió dels ajuts europeus o fins i tot del dret de vot d'un Estat membre amb dèficit excessius recurrents, figuren entre les mesures que analitzarà aquest grup com a possible forma de prevenir futures crisis.
Alemanya, el major motor de la unió monetària europea i principal prestador als plans de rescat acordats recentment per a Grècia i els socis la zona que eventualment afrontin dificultats, presentarà una sèrie de mesures molt estrictes. Segons els mitjans alemanys, el pla contempla la submissió dels programes d'estabilitat a una verificació severa i independent per part del Banc Central Europeu o d'un cercle d'instituts d'investigacions econòmiques independents. A més, exigeix que tots els països de la zona euro es comprometin a ancorar de forma vinculant en les seves respectives legislacions les regles preventives del pacte d'estabilitat i creixement. Berlín planteja que aquells països que no s'atinguin a les directrius per a la reducció del dèficit públic siguin castigats amb la suspensió temporal dels ajuts estructurals de l'UE.
I els que, com en el cas de Grècia, violin flagrantment les regles de joc de la Unió Europea podrien arribar a perdre almenys durant un any el seu vot en el Consell de l'UE. El pla alemany contempla a més com a últim recurs un procés d'insolvència ordenada per als països que es trobin en estat de fallida pràctica. Avui, el ministre alemany de Finances, Wolfgang Schauble, ha confirmat en roda de premsa el suggeriment que la zona euro es doti d'un mecanisme que permeti gestionar la suspensió de pagaments ordenada d'un dels seus membres, en cas d'una crisi de solvència com la que ha afectat Grècia. Schauble ha reconegut que es tracta d'una qüestió "molt complicada" i que, fins ara, ell mateix no ha vist "cap model convincent" de com aconseguir una "reestructuració ordenada" del deute públic d'un Estat que és membre d'una unió monetària.
Però els mecanismes i procediments acordats en les últimes setmanes pels socis de l'Eurozona i de l'UE, per fer front al rescat urgent de Grècia i a eventuals crisis pròximes en països més grans, "no és una cosa que puguem repetir una i altra vegada", va advertir el ministre. L'encontre entre els Vint-i-set, al qual assistirà la vicepresidenta segona del Govern d'Espanya (país que té aquest semestre la presidència de l'UE), Elena Salgado, i un representant del Banc Central Europeu, es produeix en un moment en què han tornat a sorgir diferències sobre la gestió de la crisi més immediata.
Berlín ha pres aquesta setmana, aparentment sense consultar als socis, la decisió de prohibir les vendes en descobert de deute públic dels països de la zona de l'euro, les assegurances d'impagament d'aquest deute (Credit Default Swaps) i les accions de deu bancs i empreses de serveis financers alemanyes, fins i tot el 31 de març de 2011. Per la seva part, la Comissió Europea va presentar el 12 de maig passat la seva pròpia contribució al debat encaminat a prevenir futures crisis. Les iniciatives que defensarà el comissari Olli Rehn inclouen, a més de l'enduriment del Pacte d'Estabilitat, als seus braços preventiu i sancionador, una major consideració de les divergències de competitivitat entre els socis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.