La cadena genètica dels faraons

Gràcies a aquest examen minuciós, els científics han descobert una acumulació de malformacions en la dinastia de Tutankamon. Han diagnosticat diverses patologies, com ara un trastorn ossi anomenat malaltia de Kohler II, en el cas del sobirà, encara que no n'hi hagué cap que per si mateixa li causàs la mort.

L'avaluació genètica de tres gens específics del paràsit de la malària -Plasmodium falciparum- ha revelat signes d'aquesta infecció en quatre mòmies, inclosa la del jove rei egipci.

Els resultats suggereixen que la causa més probable de l'òbit de Tutankamon hauria estat una necrosi òssia avascular, un trastorn en el qual hi ha un mal subministrament sanguini als ossos que en suposa el debilitament o la destrucció d'alguna àrea; i, en segon lloc, la malària.

Aquesta darrera patologia i els problemes per caminar es fonamenten en el descobriment de vares i d'una farmàcia per a l'altra vida a la tomba del sobirà. Així, els autors indiquen que una fractura inesperada en una cama, possiblement per una caiguda, li podria haver originat una afecció letal després d'haver patit una infecció originada per la malària.

Història de la dinastia

La XVIII dinastia, entre 1550 i 1295 abans de la nostra era, va ser una de les cases reials més poderoses de l'antic Egipte i va incloure el regnat de Tutankamon, probablement el faraó més famós, encara que el seu mandat va ser curt. Morí l'any novè de regnat, cap a 1324 abans de Crist, a edat de 19 anys.

Per aquesta mort precoç i perquè no deixà hereus, hi ha hagut nombroses especulacions sobre les malalties que podrien haver afectat la família, com també sobre la causa del seu traspàs. Els estris descoberts han mostrat que la reialesa d'aquella època tenia una aparença, en algun sentit, feminitzada o andrògina.

Això ha estat suggerit per la presència d'anomalies com la ginecomàstia, un desenvolupament excessiu de les mames dels homes com a resultat d'un desequilibri hormonal, a més de la síndrome de Marfan i d'altres. En tot cas, hi ha dubtes sobre la identificació de diverses mòmies d'aquest període i la seva relació exacta amb alguns membres de la família reial.

Precisament els científics, dirigits per Zahi Hawas, han procedit a una anàlisi per determinar les relacions de parentiu entre 11 cossos de sarcòfags del Regne Nou i detectar-hi característiques patològiques atribuïbles a trastorns hereditaris, malalties infeccioses i relacions sanguínies. També han cercat evidències sobre la mort de Tutankamon. Altres autors havien parlat d'una ferida, de septicèmia, d'un embolisme de greix després d'una fractura de fèmur, d'assassinat per un cop a la part posterior del cap i, fins tot, d'enverinament.

El llinatge d'un rei

Les mòmies reials han passat per detallats estudis antropològics, radiològics i genètics. A més de la del faraó, n'han triades 10 més que, possiblement o amb tota seguretat, hi estaven relacionades d'alguna manera i de les quals se'n coneixia la identitat de tres. Així mateix, hi han inclòs cinc individus més del principi del Regne Nou que no pertanyien al tronc de Tutankamon. La majoria d'aquests 5 cossos s'han fet servir com un grup de control morfològic i dels gens. Les empremtes genètiques han permès construir un pedigrí de cinc generacions del llinatge immediat del famós rei.

El pare de Tutankamon va ser Akhenaton; la seva padrina era la reina Tiy, dona d'Amenhotep III, i la mare no era Nefertiti, com s'havia cregut fins ara.

L'arqueòleg egipci Zahi Hawas, assegut davant les despulles dels tres membres de la família del jove sobirà, explicà dijous a desenes de periodistes congregats al museu els resultats de les darreres proves. "És un gran descobriment identificar les restes d'Akhenaton, pare de Tutankamon i fill d'Amenhotep III," manifestà l'expert, mentre senyalava la mòmia que han trobat a la tomba KV55 de Luxor, la identitat de la qual havia estat envoltada de misteri fins ara.

Les anàlisis han mostrat que Akhenaton no sofria deformacions al cos i que no tenia trets andrògens, tot i que apareix així als dibuixos dels temples antics. "Era un home normal i no era homosexual, però els pintors el retrataren així per representar la fertilitat, la vida i la religió, i per lloar més aquest rei".

La segona mòmia reconeguda, que llueix una cabellera llarga de color castany i que s'ha localitzat al sarcòfag KV35, du el títol de "La senyora gran" i és de la reina Tiye, esposa d'Amenhotep III i padrina de Tutankamon.

La tercera és de la mare del jove faraó i la seva identitat encara s'ha de determinar. Hawas assegurà que "la progenitora de Tutankamon és filla d'Amenhotep III i, per això, no pot ser Nefertiti", si bé no es coneix encara el nom d'aquesta morta.

Finalment, l'expert en egiptologia manifestà que els casaments de membres de la mateixa família, com ara pares i fills, i entre germans, eren molt comuns entre els faraons i podrien ser una causa de les malalties que patien.