La ministra de Defensa ha entregat el Premi Idoia Rodríguez a Lucía Peraita i ha aprofitat per fer l'anunci. | Efe.

TW
0

Espanya enviarà dissabte cap a Haití el buc amfibi Castilla amb 450 militars. D'aquests, 50 són de l'equip sanitari, que assistiran els ferits als dos quiròfans del vaixell, que disposa de 80 llits i de capacitat per fer un hospital a terra, a més de llanxes i de tres helicòpters. Així ho indicà la ministra de Defensa, Carme Chacón. D'aquesta manera, explicà Chacón, es respon a la petició que va fer Nacions Unides, que sol·licitava vaixells, helicòpters, equips mèdics i d'auxili.

Ara, la cooperació espanyola estatal i autonòmica centra els esforços d'ajuda a Haití en l'atenció sanitària d'emergència, va remarcar ahir el secretari d'Estat per a Iberoamèrica, Juan Pablo de Laiglesia, a la capital haitiana.

Els més de noranta metges i infermers espanyols han pres el càrrec, amb voluntaris de Cuba, Mèxic i Xile, la gestió de l'Hospital de la Pau, un dels més grans de Port-au-Prince, on realitzen 400 enguixats cada dia i prop de 50 operacions de traumatologia, necessitats principals dels ferits.

Per part seva, els EUA va atracar ahir l'USS Bataan, el tercer dels seus grans bucs enviats, que arribà a les costes d'Haití amb ajuda humanitària i amb soldats de la 22a Unitat expedicionària de la Infanteria de la Mar. El Bataan, que ja va participar en les tasques d'ajuda després de l'huracà Katrina, que destruí Nova Orleans, transporta helicòpters, camions, tot terrenys, vehicles amfibis i depuradores d'aigua, com també menjar i medicines per als damnificats. Aquest buc se suma a l'USS Carl Vinson i a l'USS Gunston Hall. El primer arribà a les costes haitianes la setmana passada equipat amb 19 helicòpters, quiròfans mèdics, equips per produir aigua potable i amb 51 llits d'hospital. El segon hi va arribar dilluns amb un carregament de productes alimenticis, a més de subministraments mèdics per a les organitzacions que presten assistència sobre el terreny.

D'altra banda, l'Exèrcit dels Estats Units va començar a llançar des d'avions aigua i aliments, obligat per la destrucció de les infraestructures després del terratrèmol. Malgrat tot, es resistia a aquesta opció per temor de generar tumults, segons va informar ahir el Pentàgon. Mentrestant, el Consell de Seguretat de l'ONU va decidir ahir reforçar el contingent militar i policial de la missió a Haití amb 3.500 efectius més durant sis mesos per millorar la seguretat i la distribució de l'assistència humanitària. En total ja en sumen 12.651. "Amb l'aprovació de l'enviament d'aquests 2.000 soldats i 1.500 policies, la comunitat internacional ha demostrat que està amb Haití", va indicar el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.

Notícies relacionades

L'allargada ombra dels EUA

El Parlament Europeu va lamentar ahir la incapacitat de la Unió Europea per coordinar l'ajuda humanitària. Alguns eurodiputats francesos van rescatar la idea de crear una força de reacció ràpida de la UE per a casos d'emergència. Durant el debat sobre el sisme d'Haití, que tingué lloc ahir en el ple de la Cambra d'Estrasburg, la majoria de les intervencions varen incidir en la necessitat de millorar el sistema d'ajuda de la Unió, perquè constataren que la presumpta tasca de coordinació europea no ha existit i ha estat assumida pels EUA. L'enfrontament entre els qui veuen un excés de protagonisme nord-americà al país del Carib i els qui eviten donar una lectura política a la presència dels Marines a Port-au-Prince va marcar també el debat.