Centenars de saquejadors s'han acostat per les enderrocades botigues al centre de Port-au-Prince, tot i que s'han vist alguns senyals de normalitat amb l'aparició de venedors al carrer oferint fruites i vegetals.
«No tenim capacitat per arreglar aquesta situació. Haití necessita ajuda (...) els marines són benvinguts aquí. Però on estan? Els necessitem aquí, als carrers amb nosaltres», ha dit el policia Derain Robenson, que ha estat designat per perseguir els saquejadors.
Multituds de persones s'han concentrat al costat de les instal·lacions utilitzades per les Nacions Unides, l'Exèrcit dels Estats Units i les organitzacions d'ajuda internacionals demanant aigua, menjar i treball. Els cascos blaus jordans han copejat alguns haitians i han disparat a l'aire per dispersar una multitud que s'havia reunit al costat de l'aeroport de Port-au-Prince.
Uns 2.200 marines amb equipament pesat per treure runa, equips d'ajuda mèdica i helicòpters tenien previst arribar aquest dilluns, segons el Comandament Sud dels Estats Units, que vol assolir les 10.000 tropes a la zona per a l'operació de rescat.
El cap de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha anunciat que ha sol·licitat al Consell de Seguretat que 1.500 policies i 2.000 soldats se sumin a l'actual missió de pau de l'ONU a Haití, que ja disposa de 9.000 membres.
Multitud de líders mundials han compromès la seva ajuda massiva per reconstruir Haití després del terratrèmol que hauria matat unes 200.000 persones i ha deixat en ruïnes la capital, Port-au-Prince.
La Unió Europea i els estats membre han ofert més de 400 milions d'euros (575,6 milions de dòlars) en ajuda d'emergència i de llarg termini a Haití.
El president haitià, René Préval, ha fet una crida als donants perquè no se centrin només en l'ajuda immediata per als haitians, sinó també per al desenvolupament a llarg termini del país més pobre a l'hemisferi occidental.
«No podem simplement curar les ferides del terratrèmol. Hem de desenvolupar l'economia, l'agricultura, l'educació, la salut i reforçar les institucions democràtiques», ha dit Préval en una reunió amb donants en la veïna República Dominicana. El Canadà organitzarà una cimera de ministres d'Afers Estrangers a Mont-real el pròxim 25 de gener per abordar les necessitats d'Haití.
Els treballadors humanitaris estan lluitant per fer arribar l'ajuda mèdica als supervivents ferits i famolencs, molts dels quals estan vivint en campaments improvisats als carrers plens de runa i cadàvers en descomposició.
«La situació és molt difícil sobre el terreny, fins i tot per a les agències i països que estan corrent per ajudar-los. La supervivència mínima, fins i tot per al personal allà, és un problema», ha dit la directora de l'Organització Mundial de Salut (OMS), Margaret Chan, a Ginebra.
Gairebé una setmana després del començament de la crisi, l'ajuda internacional ha començat a arribar als qui ho necessitaven, endarrerida per problemes logístics i preocupacions de seguretat.
SEGURETAT CRÍTICA, REUNIÓ DE DONANTS
Préval va dir diumenge que soldats americans ajudaran en la missió de pau de les Nacions Unides a mantenir l'ordre als carrers, on les forces de pau i policials treballen al màxim rendiment, malgrat la qual cosa no han estat capaços d'oferir tota la seguretat requerida.
El feble Govern d'Haití es va veure afectat igualment pel terratrèmol, que va danyar greument el palau presidencial i els edificis estatals, fet que va obligar Préval a mantenir reunions de gabinet en cadires de plàstic fora del palau.
El president de República Dominicana, Leonel Fernández, va proposar dilluns crear un fons especial de 10.000 milions de dòlars (gairebé 7.000 milions d'euros) per al desenvolupament d'Haití després d'una reunió amb funcionaris de diversos països per avaluar un programa d'ajuda a la nació caribenya.
Segons la seva opinió, Haití requerirà «un pla integral de desenvolupament nacional d'uns 2.000 milions de dòlars a l'any». «Estaríem parlant d'un programa de cinc anys d'aproximadament 10.000 milions de dòlars,» ha dit Fernández.
El president senegalès, Abdoulaye Wade, va proposar que nacions africanes ofereixin als supervivents haitians la possibilitat de restablir-se a Àfrica, «la terra dels seus ancestres». «Àfrica hauria d'oferir als haitians l'opció de tornar a casa. Aquest és el seu dret», ha dit Wade en la seva pàgina web. La premsa local va citar funcionaris senegalesos dient que aquest país africà està a punt per oferir parcel·les de terres fèrtils a haitians.
LA POLICIA PERSEGUEIX ELS SAQUEJADORS
La runa apilada als carrers ha endarrerit l'entrega de subministraments mèdics i aliments, però malgrat el caos hi ha hagut signes de progrés: personal mèdic estranger ha començat a encarregar-se dels hospitals, on persones greument ferides han restat sense ser tractades des de dimarts.
Equips internacionals de rescat corrien a contrarellotge per treure els supervivents dels edificis col·lapsats, produint-se més rescats a sis dies del desastre.
Camions plens de cadàvers continua transportant els cossos de les víctimes a fosses comunes obertes als afores de la ciutat, però encara es creu que desenes de milers de víctimes segueixen enterrades sota les runes.
A mesura que la desesperació augmenta, el nombre de saquejadors s'incrementa a les restes de les botigues de Port-au-Prince, i s'enfronten amb ganivets, martells i pedres mentre la policia intenta dispersar-los amb trets a l'aire.
«Que les coses explotin depèn de si l'ajuda arriba a través de la comunitat internacional», ha dit el cap de policia Ralph Jean-Brice, a càrrec del Departament Oest d'Haití, la força de la qual ha perdut la meitat dels seus efectius a causa del terratrèmol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.