A darrera hora d'ahir ja s'especulava que fossin centenars de milers les víctimes. Un terratrèmol de 7,3 graus sacsejava dimarts vespre Haití i, segons va confirmar el mateix president, René Préval, encara no tenien a les seves mans un balanç precís sobre les conseqüències d'aquest sisme brutal, el més greu en dos segles.
Sí que se'n sap, tanmateix, que hi han perdut la vida nombrosos efectius de la Missió d'estabilització de l'ONU (Minustah) i que l'enviat de les Nacions Unides ha desaparegut.
El palau presidencial i el Parlament són només alguns dels edificis que s'han esfondrat a Port-au- Prence, la capital, que ha quedat del tot devastada.
"El Parlament s'ha ensorrat, l'oficina d'Hisenda s'ha enfonsat, les escoles s'han esfondrat, els hospitals s'han esfondrat", explicava Préval. "Hi ha moltes escoles davall les restes de les quals es troben persones mortes. Entre els atrapats sota el Parlament es troba, encara que amb vida, el president del Senat, Kely Bastien", lamentava el cap d'Estat.
Per part seva, els supervivents passaren la nit al ras i treballaven amb els seus escassos mitjans en les tasques de recerca de les persones atrapades davall les runes. Segons Kristie van de Wetering, cooperant d'Oxfam al país, la situació era "molt caòtica". "Hi ha una capa de pols que cobreix tota la capital i podem sentir gent que demana ajuda des de tots els racons. Es produeixen rèpliques i la gent està molt nerviosa", relatà en un comunicat.
Així mateix, el portaveu de la Creu Roja haitiana, Pericles Jean-Baptiste, explicà a l'agència Reuters que l'organisme està superat per la situació. "Hi ha massa persones que necessiten ajuda i mancam de material i de cans experts en la recerca de desapareguts", va lamentar. Alarma i desesperació són dues sensacions que, evidentment, no deixaren indiferent la comunitat internacional, que es bolcà de manera immediata en l'enviament d'ajuda en forma de medicines i aliments i que planificà les trameses de doblers per a la recuperació del país.
Ajuda internacional
Varen ser precisament els Estats Units el primer país que posà tot el seu potencial, fins i tot el militar, al servei de les necessitats de la nació devastada. Cal pensar que tota la comunitat internacional ha ofert en massa ajuda a Haití i mols d'estats, inclòs el d'Espanya, noliejaren ahir mateix els primers avions amb material sanitari i menjar. No obstant això, tant els donants internacionals com l'ONU esperen poder tenir informació concreta de les necessitats sobre el terreny, a causa de les poques dades que es tenen, de moment, sobre l'impacte real del sisme.
Per part seva, Barack Obama va prometre el "ple suport" dels Estats Units i va anunciar que ha donat instruccions a tota l'Administració que lidera perquè "respongui de manera ràpida, coordinada i agressiva per salvar vides".
Els ministeris d'Assumptes Estrangers de països europeus com Alemanya i Itàlia també han fer ofertes similars i han garantit una reacció immediata a través de les carteres d'Exteriors.
L'Amèrica Llatina també ha respost amb promptitud i països com la República Dominicana, Veneçuela, Xile, Cuba, l'Equador, Colòmbia, l'Argentina, el Perú, Mèxic, el Brasil, Guatemala, Panamà i Nicaragua, entre altres, ja s'havien començat a mobilitzar ahir horabaixa. De Caracas partí un avió de la força aèria veneçolana amb una vintena de metges i bombers, a més de medicament, aliments i aigua. De la mateixa manera, el Brasil, que lidera la força de l'ONU a Haití, ha anunciat una donació de 10 milions de dòlars i de 14 tones de menjar per a les víctimes.
Només una espanyola
De moment, les dades arriben amb comptagotes, però les primeres informacions ja donaven per contrastada la notícia que l'espanyola Pilar Juárez, que fa feina en el servei diplomàtic de la UE a Haití, es trobava entre les persones desaparegudes, segons fonts del Govern.
Des de ca nostra
Suport incondicional
L'Executiu balear ha informat que col·labora en l'ajuda d'urgència que l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament (AECID) enviarà a Haití per socórrer les víctimes del terratrèmol.
L'ajuda illenca sorgeix del conveni firmat fa dos anys per la Direcció General de Cooperació de la Conselleria d'Afers Socials amb l'AECID, pel qual el Govern lliura anualment 100.000 euros a l'esmentat organisme per a actuacions urgents en casos de catàstrofe i emergència a països en vies de desenvolupament. Així mateix, el Consolat d'Haití per a Catalunya i les Balears ha obert un compte a la Caixa sota l'epígraf "Ajuda per als damnificats de terratrèmols d'Haití" i a punt per rebre les donacions dels ciutadans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es veu que Deu déu ser occidental,,, quina impotència sento des de sa cadira de ca meva,,, Sempre lis toca als pobres sofrir,,,
On era Deu?
Sempre plou damunt banyat, que li farem, esser solidàris en aquests moment de malestrugansa per aquest poble maleït per la força de la natura i pel desviament econòmic no virtual dels seus mandataris, tot sia dit, ara bé tanmateix fassin el que fassin passarà el que ha de passar.
Y mientras tanto en el Avui hablando del tema de VIc, los inmigrantes que votaron en el 13D a los que no quieren empadronar. Desde Iu les llaman nazis http://www.avui.cat/cat/notices/2010/01/maxima_pressio_sobre_vic_84263.php
Els pobres ho tenen malament en aquest món, tan de bo tot fos diferent.