Els estrangers compren més del 30% dels habitatges que es venen a les Illes Balears

Manifestació del passat 5 d'abril a Palma pel dret a l'habitatge. | GOB

TW
2

L'Anuari de l'Estadística Registral Immobiliària del Col·legi de Registradors recull al llarg dels seus 31 informes una anàlisi molt completa i detallada de l'evolució del mercat immobiliari a l'Estat espanyol durant el darrer any tancat disponible.

Entre els principals resultats destaquen el notable creixement del nombre de compravendes respecte al 2023; el fort creixement en el nombre i l'import de les hipoteques constituïdes respecte de l'any anterior; així com l'increment dels preus mitjans dels habitatges fins a màxims històrics.

Preu de l'habitatge

L'Índex de Preu de l'Habitatge de Vendes Repetides (IPVVR) ha registrat un nou màxim històric després de deu anys consecutius de creixement. L'increment anual de l'IPVVR ha estat del 12,3%, més del doble de l'assolit el 2023.

El preu mitjà d'habitatge ha registrat igualment el seu màxim històric i ha arribat als 2.086 €/m². El creixement anual ha estat de 6,3%. En habitatge nou el creixement ha estat del 4,8%, amb 2.265 €/m² i en habitatge usat del 6,3%, amb un preu mitjà de 2.039 €/m². Aquest increment ha assolit totes les modalitats d'habitatge: aïllat (3,0%), adossat (4,9%) i pisos (6,6%).

Les províncies amb més preus han estat Gipuzkoa (3.577 €/m²), Illes Balears (3.575 €/m²), Madrid (3.527 €/m²), Barcelona (2.923 €/m²), Biscaia (2.895 €/m²) i Màlaga (2.750 €/m²). Les capitals de província han estat encapçalades per Sant Sebastià (5.708 €/m²), Madrid (4.517 €/m²), Barcelona (4.483 €/m²), Palma (3.631 €/m²) i Bilbao (3.068 €/m²).

El preu mitjà per habitatge comprat ha estat de 198.407 €, que també suposa un màxim històric, amb un increment durant el darrer any del 6,7%, impulsat per l'increment del preu per metre quadrat, així com de la superfície mitjana. Els territoris amb majors preus mitjans per habitatge han estat Illes Balears (380.166 €), Comunitat de Madrid (339.805 €), País Basc (255.998 €) i Catalunya (227.611 €), donant lloc a increments anuals a totes elles.

Nombre de compravendes d'habitatge

El nombre de compravendes d'habitatge ha registrat una important recuperació, amb un creixement anual del 9,2%, i ha arribat a les 636.909 compravendes el 2024. Aquest resultat suposa assolir les 13,1 compravendes per cada mil habitants i any. A la pràctica totalitat de les comunitats autònomes (quinze d'elles) i de les províncies (quaranta-set) han crescut les compravendes d'habitatge respecte a l'any precedent, amb taxes de dos dígits a deu comunitats i 27 províncies.

Compravendes d'estrangers

El 14,6% de les compres d'habitatge del 2024 han estat formalitzades per estrangers, nivell molt proper al màxim de la sèrie històrica (15% el 2023). En termes absoluts, la demanda estrangera s'ha incrementat en assolir prop de 93.000 compres, enfront de les prop de 87.400 del 2023.

Els territoris amb majors proporcions de compres per part d'estrangers han estat les Illes Balears (32,6%), el País Valencià (28,9%), Canàries (27,2%), Regió de Múrcia (23,6%), Catalunya (16,3%) i Andalusia (14%), mentre que les primeres províncies han estat Alacant (43,8%). (32,6%), Màlaga (32,4%), Girona (27,1%), Múrcia (23,6%), Las Palmas (22,3%), Almeria (19,8%), i Tarragona (16,9%).

El 10,8% del total de compres d'habitatge fetes per estrangers va assolir un import igual o superior als 500.000 euros, màxim de la sèrie històrica (9,7% el 2023). El 52,6% d'aquestes compres va correspondre a nacionalitats no comunitàries, davant del 51,4% del 2023 o el 42,3% del 2022.

Indicadors d'accessibilitat

Els indicadors d'accessibilitat han registrat deterioraments nous i s'han moderat respecte a l'any precedent. El tipus mitjà d'interès el 2024 ha estat del 3,38%, incrementant-se en 0,05 pp respecte al 2023, i el termini mitjà de contractació va ser de 24,5 anys, un 1% més que el 2023. La quota hipotecària mensual mitjana del 2024 ha estat de 738,2 €, amb un increment del 4,2. Aquesta quota respecte al cost salarial ha estat del 32,4%, allunyant-se respecte a mínims de la sèrie històrica (27,5% el 2016).

Els territoris amb més quanties de quota hipotecària mensual mitjana durant el darrer any han estat Illes Balears (1.259,3 €), Comunitat de Madrid (1.101,4 €), Catalunya (810,6 €) i el País Basc (768,5 €). Pel que fa al percentatge de la quota hipotecària esmentada respecte al cost salarial, els nivells d'accessibilitat més exigents han correspost a Illes Balears (56,4%), Comunitat de Madrid (39,6%), Canàries (34,2%) i Andalusia (33,6%).