Irlanda diu “sí” a Europa

Els irlandesos ratifiquen el Tractat de Lisboa amb un 67,1 % de vots favorables

Un grup de partidaris del "si" celebra el resultat. | AIDAN CRAWLEY

TW
0

Irlanda diu "sí" a Europa. Els irlandesos varen ratificar ahir en referèndum el Tractat de Lisboa per una majoria del 67,1 per cent, segons va confirmar la comissió del plebiscit. D'acord amb les dades oficials, els vots negatius se situaren en el 32,9 per cent i la participació arribà al 58 per cent, cinc punts més que en la consulta de 2008, quan el text comunitari va ser rebutjat pel 53,4 per cent dels votants. Els resultats finals de les 43 circumscripcions reflecteixen, doncs, un gir espectacular en la intenció de vot de l'electorat, amb un increment del 20 per cent al bàndol del "sí" respecte de 2008. La notícia va ser rebuda amb entusiame i satisfacció per la resta de països de la UE. França, Alemanya i Itàlia felicitaren els irlandesos pel "sí" i valoraren de manera molt positiva la ratificació del tractat. "És una passa molt important", reconegueren tant Sarkozy com Merkel i Berlusconi.

Des de l'Estat espanyol, el Govern considerà "un èxit per a Europa" la ratificació del tractat i destacà que una de les prioritats de la presidència espanyola de la Unió Europea serà l'aplicació del text per afrontar la crisi econòmica, entre altres desafiaments. "Vull expressar la més sincera felicitació pel brillant resultat obtingut", manifestà Zapatero en un telegrama enviat al primer ministre irlandès, Brian Cowen. De la mateixa manera, el secretari d'Estat per a la Unió Europea, Diego López Garrido, declarà que el sí d'Irlanda significa que el Tractat de Lisboa està "políticament" aprovat i que no es pot esperar cap obstacle perquè entri en vigor abans de la presidència espanyola de la UE, que començarà l'1 de gener de 2010. A l'opinió de l'Executiu s'hi han afegit el PP i el PSOE, que també s'han congratulat pel resultat de la consulta popular irlandesa, mentre que IU troba "increïble" que a una societat "se l'obligui a votar dues vegades."

República Txeca i Polònia

Després de la ratificació irlandesa, les mirades se centren ara en la República Txeca i en Polònia. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, tot i que es mostrà més que satisfet del sí irlandès, eludí ahir parlar de la situació d'ambdós països. "El Parlament sobirà (txec) ja ha aprovat el tractat i estic convençut que (la República Txeca) l'aprovarà formalment. La qüestió és quan", admeté. Ara bé, el president txec, l'euroescèptic Vaclav Klaus, deixà clar ahir mateix que no firmarà el tractat fins que el Tribunal Constitucional no es pronunciï sobre un recurs d'inconstitucionalitat presentat per diversos diputats. El titular de l'Executiu comunitari, però, confia que la nova Comissió Europea es pugui constituir a l'empara del Tractat de Lisboa i no del de Niça, que regeix en l'actualitat, si bé reconegué que "no en puc facilitar cap calendari" fins que la qüestió no es resolgui a Praga i a Varsòvia. Sigui com sigui, Irlanda ja ha dit "sí".