La miram, però no la menjam

Almanco hi ha amanides. Aquest és el pensament que travessa el cap de molts clients que entren en establiments fast food, com ara McDonalds. Ofereixen amanides, sí. Però, qui les demana?
Aparentment, ningú. És la conclusió a la qual han arribat el grup d'investigadors de la revista científica Journal of Consumer Research. Tot i així, el nombre de cadenes de menjar ràpid que inclouen aliments saludables als menús ha crescut inexorablement. La darrera incorporació ha estat Telepizza, que també diversifica l'oferta amb hamburgueses i kebabs. Tanmateix, per ventura el cas més paradigmàtic és el de McDonalds.

L'hamburguesera nord-americana començà, el 2004, a vendre amanides als seus establiments. Ara bé, ha estat en el darrer any que n'ha intensificat la publicitat. La bona nutrició no es limita a ensalades: iogurts i peces de fruita, com pomes, configuren els menús saludables Salad Plus de la multinacional. Ara bé, tal com constata l'estudi de la revista Journal of Consumer Resarch, els clients no consumeixen aquests productes. Opten, de fet, per les clàssiques hamburgueses. Què ha canviat, doncs? Que veure la varietat d'oferta és com un efecte alliberador. Begoña Vitoria Pérez, psicòloga que exerceix a València, ho explica clarament: "En veure les amanides, ens sentim millor. És igual que les mengem o no, perquè tanmateix només volem constatar que existeixen".

O sigui, que les amanides no són més que una màscara. "Realment, ens autoenganam. Veim l'amanida i consideram demanar-la. Finalment no ho feim , però a la ment ens queda una sensació positiva", argumenta la psicòloga Begoña Vitoria. Per tant, podem dibuixar una mena de miratge. "Això és el que voldríem ésser i miram d'apropar-nos a l'objectiu sense fer res actiu", afirma. Però ja sigui una realitat o una gran mentida, allò cert és que els guanys d'aquestes multinacionals han augmentat des que s'hi aplica la teoria de les amanides. Segons Joan Vives, vicedegà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, "la campanya publicitària ha estat molt bona. "Presenten un estímul psicològic positiu, que actua com un lligam pel client", indica. I McDonalds encerta la jugada en potenciar el menjar sa. "Tan sols s'han afegit a una tendència global a tot Occident, que demana menjar productes saludables".

La qüestió és que s'ha arribat a criticar tant el menjar ràpid, que allò saludable s'erigeix quasi com una moda. O sigui, que McDonalds se suma al corrent i hi dóna una resposta que, a més a més, és satisfactòria per al negoci.
El publicista té clar, tanmateix, que oferir aquests reclams és un clàssic. "No tan sols ho fa McDonalds, sinó qualsevol restaurant d'aquest tipus". Encara va més lluny: "També els supermercats tenen productes estrella i després t'intenten col·locar tot el que poden". L'estratègia de màrqueting, per tant, pareix molt encertada. Han entrat en el joc d'allò que és saludable; donen al client una autojustificació, una resposta perquè netegi la seva mala consciència, encara que tot continua igual.

Joan Vives aprofita per posar-ne un altre exemple. "Imaginem la campanya dels iogurts de Danone. Potenciaran els productes baixos en calories o aquells amb trossos de fruita, que semblen més naturals. Ara bé, al final, el client també acabarà comprant-se uns iogurts grecs, perquè son els més bons i fan més mengera". Arribats a aquest punt, la psicòloga Belén Vitoria vol situar-se en la pel·lícula futurista Matrix. "Quan no són fora del sistema, a la realitat, el que mengen és una merda, però és indispensable per sobreviure", narra Vitoria. Ara bé, "a la seqüència en què el traïdor menja un bistec tan saborós a Matrix, dins la xarxa està menjant un bistec fals! Un bistec virtual!".

Idò així és la nostra alimentació, ve a dir la psicòloga. De fet, l'autocomplaença amb els hàbits d'alimentació incorrectes s'estén com una taca d'oli i McDonalds col·labora a perpetuar aquesta enganyifa. "Les persones que mengen sovint fast food, almanco, haurien de ser sinceres amb si mateixes i reconèixer que està malament allò que fan". En cap cas, allò que no s'ha de fer és autoenganar-se i pensar que, si més no, hi venen amanides.