Irlanda bloqueja el futur de la Unió Europea

Lamentablement, sempre que es fan aquest tipus de referendums, la gent hi mescla qualsevol tipus de bestieses.. Basta veure com al referendum frances sobre la constitució europea tantissima gent ho va interpretar com una forma de donar o no suport al seu govern. També ho varen voler fer alguns sectors del PP a Espanya. Els referendums serien positius si els partits polítics, que han d'informar al ciutadà, fossin minimament seriosos amb la seva propaganda. No es pot convertir cada plebiscit en una mena d'eleccions, i lamentablement es el que passa.

Toni: Hubieras tenido que votar en tiempos del Caudillo. Aquéllo sí que era democracia. Democracia Orgánica. Todos votábamos y se nos daban dos horas para ir a votar. Era una fiesta. Yo me tomaba cinco o seis carajillos. Naturalmente, todos hablábamos en cristiano, la lengua del Imperio, siempre a las órdenes del Centinela de Occidente, Franco, Franco, Franco. Por el Imperio hacia Dios. Se hablaba de pucherazo, injustamente. La libertad no se confundía con el libertinaje de hoy, Aquello sí que era orden. Si se hubiera celebrado un referendum proponiendo la prohibición del acto sexual fuera del matrimonio, el resultado hubiera sido de un ciento diez por cien a favor de la castidad. Los referendums son peligrosos, Toni.

Haaa he tu te va be votar cda cuatre anys i despres calla i no piulis, si pot esser no enprenyis amb es teus problemes i es politics ha viure i fer el que vulguin durant quatre anys. Lo d'Irlanda es se democracia de veres no se pantomina que se fa aqui cda quatre anys.

A Irlanda hi ha un Parlament. Quina és la seva feina? Per a què serveix ? Si cada llei hagués de èsser sotmesa a plebiscit, mai ningú es posaria d'acord. Els ciutadans s'expressen mitjançant el seu vot quan es fan eleccions generals. El Parlament, té la càrrega i la funció de discutir i aprovar les Lleis. No cal que cada decissió sigui objecte de polèmica. Convocar un referendum cada vegada seria provocar un folló permanent. A més, això de referendum em recorda els temps de la dictadura franquista: Un 99'99 per cent dels ciutadans vàren dir que SI a la consulta blebiscitària relativa a les anomenades Lleis Fonamentals. La propaganda, afegida al desconeixement, provoca el resultat. Quin percentatge d'irlandesos s'ha llegit el tractat de la UE? No cal anar massa lluny: A l'Estat espanyol, quans crítics dels Estatus d'autonomia se'ls han llegit? Probablement, un 0'02 per cent dels elements que van dient públicament que els textos són inconstitucionals. Hi inclueixo al mateix Defensor del Pueblo, senyor Múgica, qui ha recorregut davant el TC dos-cents articles del de Catalunya, calcat en bona part després per altres comunitats. I la Constitució? Qui conserva a casa seva l'exemplar gratuït que es va distribuir en aprovar-se? Quants l'hem llegida? No vull ni pensar en molts que s'anomenen polítics i que no en tenen ni idea. Com més ignorància, amics, més dogmatisme, intransigència i supèrbia. Els irlandesos han votat seduïts per la propaganda. Tenim la sort que la necessitat crea l'òrgan, i que els Estats que composen la UE ja s'han trobat més d'una vegada en un carreró sense sortida, i han sabut obrir sempre una via per sortir de l'atzucac. La supraestatalitat és un fet irreversible. Els conceptes Estat i Nació, com tothom sap bé, no constitueixen un sinònim, apreciats lectors d'Es Diari.