L'entitat financera Sa Nostra analitza a hores d'ara la viabilitat d'establir una «convergència tecnològica» amb Caixa de Catalunya, que es concretaria en la compra de serveis a la plataforma participada per l'entitat catalana (50%) i la companyia Arthur Andersen Consulting (50%). Tant el president de Sa Nostra, Miquel Capellà, com el seu homòleg de Caixa de Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, confirmaren ahir aquesta informació a Diari de Balears amb motiu de la seva visita a Prada.
Capellà, que va participar juntament amb Serra Ramoneda i Arcadi Calzada, president de Caixa de Girona, en la taula rodona «Les caixes d'estalvi, de l'esperit fundacional a avui», va fer una clara reivindicació dels «principis fundacionals» de Sa Nostra, entitat que té 118 anys d'existència. Concretament, va al·ludir a la «fidelitat als fundadors, que eren persones vinculades al federalisme». A banda d'aquesta «referència», el president de Sa Nostra va citar també el «principi de solidaritat» i el «valor de sostenibilitat» com els eixos ens els quals «ens mourem i projectarem noves actuacions». Tot i que els ponents de la taula rodona deixaren molt clara la seva posició contrària a les fusions, Capellà considera que l'establiment de línies de col·laboració amb altres caixes d'estalvi d'altres comunitats autònomes o d'altres països d'Europa és una «fórmula latent que és urgent tractar». És en aquest marc de col·laboració que els presidents de Sa Nostra i de Caixa de Catalunya situen la «possibilitat» que l'entitat illenca «aspiri als serveis» de l'esmentada plataforma.
Fase d'anàlisi
«Hem de cercar un vehicle tecnològic més potent que el de les grans caixes» per tal d'oferir un servei «més ràpid, més eficaç i menys costós», va declarar a aquest diari Capellà. El president de Caixa Catalunya va parlar de «provisió de software» i el de Sa Nostra va especificar que l'operació es troba en fase d'«anàlisi». Exactament, aquesta caixa estudia el model òptim i si les condicions són «acceptables i convenients». Amb independència de si aquesta «convergència tecnològica» arriba a bon port o no, Capellà considera que Sa Nostra no pot «permetre, dins d'un món dinàmic, aïllar-se de manera estàtica». En aquest sentit, el president de la Caixa de Balears va recordar que dilluns vinent mantindrà una reunió amb l'anomenat G-25, un grup alemany creat per vint-i-cinc petites caixes que, segons aquest, «cerquen la mateixa filosofia» quant a línies de sindicació.
Quant a la possibilitat del canvi de l'estatut jurídic de les caixes d'estalvis, amb el qual el Govern central proposa revisar la llei de 1985 a principis del 2001, tant Capellà, com Serra Ramoneda i Calzada van coincidir en la preocupació que els desperta aquest «intent de domini polític de la gestió» d'aquestes entitats financeres, un aspecte que posaria en qüestió un dels seus «trets distintius: l'eficàcia». Segons els tres ponents, aquesta hipotètica reforma «amaga fórmules que facilitarien les fusions entre caixes d'estalvis de comunitats autònomes diferents a través de l'emissió de tipus només subscrits per altres caixes», com ja passa a Noruega.
