L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser creada amb un únic objectiu: aconseguir la independència de Catalunya: «Els successius fulls de ruta han anat sempre en aquesta direcció sense fer marrades en el camí ni passos enrere».
En un comunicat, l'ANC ha explicat que les darreres eleccions espanyoles i la necessitat que vots de partits independentistes facin possible investir el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, «han posat sobre la taula de la política partidista una negociació que es diu per l’amnistia». «Això passa, precisament, en vigílies de l’aniversari del Primer d’Octubre, sense que es parli de reactivar la declaració d’independència suspesa, ni tampoc d’un reconeixement del dret de secessió de Catalunya», denuncien. Tot i això, l'ANC no interpreta aquesta situació com una situació nova: «En altres ocasions s’ha donat aquesta conjuntura i sabem com han acabat els pactes, 'històrics' o no, amb l’Estat espanyol».
Així, han deixat clar que si el que és vol és la independència, una amnistia «no té cap mena de sentit si no ve acompanyada del reconeixement, per part de l’Estat, del dret a l’autodeterminació i del dret del Parlament de Catalunya a fer efectiva la independència. Altrament, la mobilització per la independència i la desobediència civil que sovint comporta, continuarà perseguida per part de l’Estat espanyol. Es continuarà perseguint aquells que l’estat consideri un perill, sota l’acusació de terrorisme i tot allò que puguem imaginar».
Per això, consideren que amb l’amnistia no se soluciona cap de les qüestions de fons que comporta el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, «únicament s’hi posa un apòsit temporal».
Respecte al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), han remarcat que aquest organisme dona una gran importància a aquest cas: «Un cas únic per la dimensió política que té i que ens pot permetre establir un precedent molt útil per aconseguir la independència. L’admissió a tràmit de les denúncies ens aplana el camí. Si el tribunal condemna Espanya per utilitzar la justícia per silenciar la dissidència i per apartar els polítics i líders del moviment civil de la vida política activa, tindrem un dels altaveus més potents per fer valer la nostra causa: per defensar la legitimitat d’exercir el dret a l’autodeterminació».
Finalment, remarquen que fa temps que avisen que l’amnistia és «una arma de doble tall, i pot ser una trampa»: «Si només serveix perquè l’Estat espanyol demostri davant el TEDH que la via interna de reparació dels drets vulnerats s’està activant, serà una trampa que pot propiciar que la causa als tribunals internacionals acabi decaient. Si això succeeix, s’estarà blanquejant tota la repressió que ha fet tots aquests anys l’estat espanyol, sense avançar cap a l’objectiu nacional d’assolir la independència del país. Ara mateix, ni a l’estat espanyol ni a Catalunya no s’està sentint parlar de cap conseqüència directa ni relació causal entre l’amnistia i una data per declarar la independència».
«Hem defensat i continuem defensant que només des de la confrontació amb l’Estat podrem aconseguir el nostre objectiu. L’objectiu dels partits independentistes hauria de ser, com deien ells mateixos, debilitar l’Estat, no donar-li estabilitat. Si abans de la sentència s’aprova una llei d’amnistia, aquesta possibilitat decaurà i ens haurem condemnat nosaltres mateixos a la irrellevància i al menysteniment a Europa», han conclòs.
