Les eleccions d'aquest 23 de juliol han revelat que els partits d'àmbit no estatal seran imprescindibles per formar govern a Espanya. Si el candidat del PSOE, Pedro Sánchez, vol ser president, haurà de comptar amb el suport de molts d'aquests partits, que en conjunt han assolit un total de 38 escons.
A les Illes Balears, al País Valencià i a l'Aragó, la coalició Sumar ha integrat partits com Més per Mallorca, Més per Menorca, Compromís, Iniciativa del Poble Valencià o la Chunta Aragonesista, entre d'altres. Amb aquesta coalició, a les Balears han aconseguit frenar l'avanç de Vox, després del resultat de la ultradreta en les eleccions al Parlament, i a Aragó els ha permès enviar al Congrés un representant primer cop des de les eleccions de 2011.
Els partits independentistes de Catalunya han assolit 7 escons per a ERC, 7 per a Junts i cap per a la CUP i el PDeCAT. Tot i la davallada d'aquestes formacions amb relació als últims comicis, Sánchez necessitarà el seu suport si vol governar.
Per la seva banda, al País Basc puja l'independentisme de la mà de l'esquerra de Bildu, que per primera vegada comptarà amb més diputats al Congrés espanyol (6), que el Partit Nacionalista Basc (PNV), amb 5 diputats. Els 11 escons que sumen les dues formacions també seran imprescindibles perquè Sánchez pugui reeditar el govern de coalició.
El Bloc Nacionalista Gallec ha passat del 8% dels vots a Galícia obtinguts el 2019 al 9,5%. Malgrat que aquest augment de vots no han pogut arribar a portar a Madrid un segon diputat, però han avançat que l'escó amb el qual compten s'afegirà, si cal, a un possible govern d'esquerres.
Pel que fa a les Canàries, la Coalició Canària (CC) ha assolit un escó, però encara no ha revelat quina posició tendrà el partit a l'hora de formar govern a Espanya.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Hi ha més nacionalistes dels seus respectius països, que no nacionalistes a ultrança d'Espanya.
Els nacionalistes tenim més representació parlamentària que els ultra- espanyolistes centralitzadors i enemics de les comunitats autònomes.