TW
27

Tot i que gairebé la meitat de l'independentisme del Principat de Catalunya ha optat per una abstenció tàctica, el mapa polític sorgit de les eleccions generals d'aquest 23 de juliol ha atorgat les claus de la governabilitat a les formacions independentistes catalanes i, també les basques.

El 23J no ha donat la majoria absoluta pretesa per PP i VOX, i PSOE i Sumar no han estat capaços de mobilitzar prou vots com per superar el binomi dretà.

L'onada de dreta-ultradreta que es va mobilitzar a les eleccions autonòmiques i municipals ha estat resposta amb una important resposta del vot progressista.

Els blocs de dreta i esquerra han quedat pràcticament igualats, la qual cosa obre grans incògnites per a saber si Pedro Sánchez podrà repetir en La Moncloa. Però el que no s'entreveu de cap manera és com podria arribar-hi Alberto Núñez Feijóo, ja que no li surten els números amb VOX (i UPN i potser Coalició Canària), i lògicament menys encara sense VOX. Sumarien únicament 171 dels 350 tenint la resta en contra.

Les forces independentistes continuaran sent determinants, tot i la la reculada d'ERC. Tant EH Bildu, guanyadora a Euskal Herria, com el PNB tendran un paper principal en les negociacions si Sánchez decideix obrir-les. I, evidentment, Junts, queda en una posició absolutament clau. Miriam Nogueras ja ha indicat que no faran president a Sánchez «a canvi de res».

Si se sumen les actes de diputat del PSOE, Sumar i els que han estat els seus aliats en aquesta legislatura (ERC, EH Bildu, PNB i BNG), sumen 172. Un més que el bloc de dretes i quatre menys que la majoria absoluta, encara que suficients en una hipotètica abstenció de Junts.