Felip VI coincidí anit amb el president de la Generalitat, Artur Mas, a la taula presidencial del sopar de la Fundació Príncep de Girona (FPdG) després de pronunciar un discurs, en part en català, i on el rei mostrà la seva voluntat de fer encara més present la Corona a Catalunya per a transmetre un missatge d'entesa.
El monarca defensà el «projecte que uneix» de la FPdG com a prova que la col·laboració «generosa» és la millor via per a atendre «legítimes aspiracions», en una llarga alocució amb nombrosos paràgrafs en català que ha estat rebuda per aplaudiments, encara que també per un crit independentista, «Visca la terra», al que replicà un altre assistent amb un «'Viva el rey'».
Aquesta era la setena visita al Principat de Felip en el que va d'any i la primera després de ser proclamat rei fa una setmana. Acompanyat per la Reina Letícia, presidí en el Palau de Congressos de la capital gironina el lliurament dels premis anuals que atorga la Fundació Príncep de Girona (FPdG) a joves i entitats que destaquen per la seva capacitat emprenedora amb projectes innovadors.
«Aquesta llengua nostra»
En català, Felip VI destacà com persones i entitats de tota Espanya han treballat junts en la FPdG a favor d'un projecte que «suma forces» i demostra que «la col·laboració sincera i generosa és la millor via per a atendre les legítimes aspiracions de cada persona».
«I també per a aconseguir grans metes col·lectives en benefici del bé comú i de l'interès general», afegí el monarca, qui volgué començar i acabar el seu discurs en català -el definí com «aquesta llengua nostra»- com reconeixement d'un element sense el qual és impossible comprendre la cultura de Catalunya, «en diàleg i convivència permanent, sincera i enriquidora amb el castellà».
També en català, volgué deixar clar que per a ell ha estat «un gran honor» utilitzar el títol de Príncep de Girona, «com també ho és, malgrat la seva curta edat -i ho serà sens dubte en el futur-» per a la seva filla, la Princesa Elionor, i precisà que l'ús d'aquest títol «ha estat sempre present en els moments d'un major reconeixement de la personalitat d'aquesta terra».
Aquest punt és certament polèmic, perquè en les últimes hores el batle gironí ha confirmat que "hem retirat el retrats dels reis, i no posarem el dels nous. No cal. No hi ha cap mena de petició de la societat gironina", i "fóra bo que miressin si la ciutat vol que s'usi el títol de Príncep de Girona".
Personalitats i protesta
El president Mas arribà a l'acte un pic closos els lliuraments, i passà entre els joves premiats que envoltaven els reis per a saludar-los cordialment. Mas, vicepresident de la FPdG, compartí la taula presidencial del sopar davant del rei, i amb devers una vintena de comensals, entre els quals es trobaven el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz; el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs; la delegada del Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i el batle de Girona, Carles Puigdemont.
Prou enfora del recinte, unes 600 persones convocades per 15 entitats -entre elles grups polítics com ERC, ICV i la CUP- recorreren sense incidents el centre de la ciutat per a protestar per la presència dels reis a Girona.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Màs no vol comprometre el borbo?
No ens importa el que diguin. El que sí engresca és que només manquen 120 dies de no res per a votar (sí + sí). Després segur que encara xerraran més, però qui els escoltarà ?
Malgrat no ens agradi la institució monàrquica, tots reconeixem que tant Felip VI com Leticia son persones cultes i amb criteri i que no es deixàn embolicar amb dèries trencadores de cultures, pròpies de fatxes vells i de pirats com el mostrenc Bélèár.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Sr Felipito Tacatún; s' ase ja és mort de rialles - fin de lacita -
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) -1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html -1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus. ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) -1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Es Català a Catalunya. A Mallorca en bon mallorquí. Ja està bé de feixisme llingüístic pancatalanista!!
Idò que suggeresqui al fatxa foraster Wert a donar 6.000 euros als 126.000 valencians que volen escola en català valencià, com fa amb els 6 espanyols de Catalunya que en volen en foraster.
No. No és seva. Ni d´en Bauzá, ni de Wert, ni de Rajoy, ni de Rubalcaba, ni de Zapatero, ni de Tontoro, ni de Juan Carlos, ni de Letícia ... És nostra, únicament dels catalans perquè ells, sempre, sempre (mirau la història) l´han rebutjada. Es que ara veuen les orelles al llop? Prest el tindran de cos present.
Tot hipocresia. Esper que els principatins no es deixaran enganar. Em recorda la dita llatina: "mel in ore, fel in corde": "mel a la boca, fel al cor".