TW
2

El Ple del Congrés avalà aquest dijous l'aforament del rei Joan Carles i de part de la Família Reial entre crítiques dels grups de l'oposició per la tramitació exprés. El PP sumà els vots d'UPN i Foro Asturias, mentre que PSOE, CiU i CC van optar per l'abstenció i la resta de partits hi votaren en contra.

El PP va decidir la passada setmana aprofitar una reforma parcial de la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ) sobre mesures racionalització del sector públic --pensada inicialment per a regular dies d'assumptes propis, proves selectives i jubilació del personal de la Justícia- per a introduir dues esmenes que garantiran protecció jurídica a Joan Carles I després de la seva abdicació.

En concret, una de les esmenes estableix que passaran a considerar-se aforats, tant per la via civil com per la penal, els reis que abdiquen (Joan Carles), els seus consorts (Sofia), el cònjuge del Rei (la Reina Letícia) i els Prínceps d'Astúries (de moment Elionor i el seu futur cònjuge).

Leopoldo Barreda, membre de la direcció del Grup Popular, ha apel·lat al sentit de la responsabilitat i al sentit d'Estat per a cobrir «sense dilacions innecessàries» el buit legal creat després de l'abdicació subratllant que és precisament la LOPJ la qual regula el règim general d'aforament. Enfront d'això, ha volgut denunciar el «populisme», la «demagògia» i fins i tot la «barra lliure d'insults» que s'han abocat en aquests dies per a criticar el canvi d'estatus de la Família Reial. En defensa de l'aforament han intervingut també Carlos Salvador, d'UPN, i Enrique Álvarez Sostres, de Foro Asturias.

En contra dels aforaments s'ha pronunciant l'Esquerra Plural, i el seu portaveu de Justícia, Gaspar Llamazares, ha dit que l'aprovació de l'aforamento «vitalici» i «retroactiu» suposa un «desacatament» a la justícia i al jutge José Castro, que manté imputada a la infanta Cristina.

Notícies relacionades

«Aquest aforament és un desaforament», ha manifestat Llamazares, qui ha denunciat que hi hagi éssers humans que, quan deixen la seva responsabilitat, es converteixin en «quasi déus». «Hi ha cortesans que són més papistes que el Papa, i aquesta iniciativa d'aforament demostra que hi ha una maniobra palatina per a passar dels pactes de la Moncloa a un pacte de la Zarzuela», ha apuntat.

Joan Baldoví, de Compromís-Equo, creu que el PP està convertint el Parlament en «un florer» on es convoca els diputats a aprovar una reforma d'aquest calat «en dos dies». «Tanta pressa ens fa pensar malament i no fa bona olor», opina.

A les crítiques al fons i les formes s'han sumat Uxue Barkos, de Geroa Bai i la portaveu del BNG, Olaia Fernández Davila, qui ha dit no entendre tant de «blindatge» per a qui ja no és càrrec públic.

Però les paraules més dures, entrant en l'àmbit personal, han arribat des d'Esquerra Republicana (ERC) i Amaiur. Per a Joan Tardá, la Monarquia espanyola va ser «instaurada per un dels genocides més sanguinaris del segle XX» (el dictador Francisco Franco) i ara es «blinda» a Don Joan Carles «per por de la veritat» perquè durant gairebé quaranta anys «ha tingut barra lliure per a fer el que li ha donat la gana i la seva fortuna podria ser qüestionada en els tribunals».

L'abertzale Onintza Enbeitia ha arribat a dir que Don Joan Carlos «va tenir tant a veure amb el 23F com el propi Tejero», que «no va dir res» mentre el GAL «torturava» i que s'ha «folrat» en el càrrec.

Per UPyD, la diputada Irene Lozano ha rebutjat l'aforament «vitalici» de Joan Carles i la seva tramitació i ha demanat abolir la resta de 10.000 aforats que hi ha Espanya. El portaveu del PNB, Emilio Olabarria, sosté que el procediment emprat podria ser considerat «nul de ple dret» i s'ha preguntat «per què s'està corrent tant» i «què cal ocultar».