El filòsof i escriptor Fernando Savater (Sant Sebastià, 1947) ha estat l'encarregat de representar a Palma aquest dijous el Foro Saber Hacer de Santillana. Savater ha parlat sobre l'educació del segle XXI al Trui Teatre davant d'un auditori majoritàriament de professors. Savater no comparteix que el model educatiu actual aposti pel trilingüisme i es mostra partidari d'un bon model bilingüe.
Quins objectius ha de perseguir un bon sistema educatiu?
S'ha de preparar per la ciutadania i per la humanitat. Hi ha coses permanents i d'altres que van canviant. L'educació no està per formar empleats. Molts pares tenen la concepció que els seus fills han de rebre una formació que els serveixi per ser gent de profit el més abans possible i guanyar-se la vida. A part d'això és igual o més important educar per a la ciutadania, sobre els mecanismes de l'estat de dret i de l'estat democràtic. I en últim terme educar en la humanitat, perquè eduquem perquè la gent sigui feliç i no rentable.
Fins ara no ens han format per ser uns bons ciutadans?
Sempre hi hagut aquest rerefons, però no s'ha avançat suficientment en una educació per a la ciutadania. Es parla de què els valors els han de transmetre les famílies, però els valors són socials i no es pot confiar només en els pares, cal l'escola.
La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) defensa tot el contrari?
Han cedit davant de pressions eclesiàstiques per suprimir l'educació per a la ciutadania. És una pena que s'hagi cedit.
Està conforme amb la Llei Wert?
Com totes les lleis, té coses bones i coses dolentes. Hi ha una cosa dolenta que comparteixen totes, i és que són moltes lleis. Des de què un noi comença a estudiar i acaba de formar-se, mai ho fa amb una mateixa llei. Del que conec de la Llei hi ha coses que no m'agraden, com per exemple, el suport que es dóna als centres que discriminen per gènere. I hi ha coses que em semblen bé, per exemple, que s'intenti reparar en part l'intent neofranquista que és la immersió lingüística i que es lluiti perquè hi hagi un reconeixement arreu de llengua comuna del país.
Comparteix la màxima de Wert de què cal espanyolitzar els nins catalans?
No, no, no... com no s'ha de 'peixificar' als besucs. Els catalans són catalans i per tant espanyols, com els bascos i els murcians. Jo crec que el que volia dir Wert és que s'ha d'ensenyar que un pot ser d'una identitat regional o autonòmica, i a part de l'ideari que comparteix la resta del país. No cal sentir-se només català i no espanyol.
El Govern de José Ramón Bauzá fa bandera de voler ensenyar matèria a les aules i de despolititzar-les gràcies a les reformes que estan fent.
Les aules no han de convertir-se en una formació de regiments d'un partit o d'un altre, però naturalment han de formar les persones que exerciran com a ciutadans. Tots som polítics en una democràcia i se'ns ha de formar per la política. Una cosa és preparar per la política i l'altra cosa és el sectarisme. Està bé que l'educació sigui política però no sectària.
És partidari d'un sistema educatiu on la base sigui el trilingüisme?
A mi em sembla molt bé que n'aprenguin tres o quatre. A Balears hi ha dues llengües i no tres. El català i el castellà tenen un rang superior a l'anglès, però tampoc dubto de la utilitat que pot tenir, l'anglès o l'alemany. Les matèries són més importants i no es poden sacrificar les classes de Geografia parlant en anglès.
Això és el que passa actualment a Balears, s'està perdent matèria per fer-ho en anglès.
Em temo que el que passa aquí és que hi havia la mania de la immersió lingüística, per contrarrestar, sinó voleu dues llengües s'en posen tres.
No és partidari del model TIL (Tractament integrat de llengües) de José Ramón Bauzá?
Si s'asseguren bé el bilingüisme. Hi ha unes llengües que són políticament importants perquè són en les que es desenvolupa la vida dels ciutadans.
No hauria fet el projecte TIL?
No, per si de cas. Per mi les primeres llengües que cal aprendre són les llengües reals i naturals dels ciutadans.
Savater: "Em sembla bé que la Llei Wert repari l'intent neofranquista que és la immersió lingüística"
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
39 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Savater si que és neofranquista!
És normal que la beguda preferida dels catalans sigui el Wert-mut.
Qué poquito queda para que tengan representación en nuestro Parlament....
El senyor Savater, afí a C's, d'Albert Ribera i a UCyD de Rosa Diez, fa una afirmació que no entenc: ' hi ha coses que em semblen bé, per exemple, que s'intenti reparar en part l'intent neofranquista que és la immersió lingüística', Una altra afirmació: ' eduquem perquè la gent sigui feliç i no rentable.' Deu ser rendible, oi? Sobre els valors: 'els valors són socials i no es pot confiar només en els pares, cal l'escola.' L'escola ha d'adoctrinar, doncs? Coneixent el tarannà del senyor Savater, des d'ara en endavant em malfiaré de l'editorial Anaya.
Savatero, a tus savatos!
Rectificació: Antoni Mas i Forners
"1923: La nostra parla La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà. Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares." (Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012) Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicent Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III (Alfons de Borja, fill de Xàtiva), Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduald Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Raimon, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Fornès, etc.
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a tota la Catalunya com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]" Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962) Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Estic llegint aquest llibre: Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, de David Abulafia, 1996. A internet trobareu tota la informació. Els mallorquins ÉREM, SOM i SEREM catalans.