Un centenar de persones, entre ells, parlamentaris de Bildu, reben la notícia amb aplaudiments a Vitòria, aquest dilluns. | David Aguilar

TW
16

La Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans ha anul·lat avui la «doctrina Parot» en fer pública la sentència favorable a la presa etarra Inés del Río Prada, de qui exigeix la seva posada en llibertat.

Aquesta decisió, que és definitiva i no pot ser objecte de recurs, demana -amb 16 vots contra 1-, l'excarcelació de la membre d'ETA, i diu -per unanimitat- que Espanya vulnerà l'article 5.1 (Dret a la llibertat i a la seguretat) i -per 15 vots contra 2- l'article 7 (No hi ha pena sense llei) del Conveni Europeu de Drets Humans.

El cert és que el Tribunal Europeu de Drets Humans ja havia sentenciat el passat 7 de juliol en contra de la «doctrina Parot» en el cas de la membre d'ETA Inés del Río. Els jutges d'Estrasburg ordenaren llavors la seva posada en llibertat i condemnaren per unanimitat a l'estat espanyol a pagar 30.000 euros per danys morals a la terrorista condemnada per ser autora d'una quinzena d'assassinats.

En aquest primer veredicte assolit per unanimitat es considerà que Espanya havia violat els drets de Del Río en aplicar-li amb efectes retroactius una reinterpretació del reglament de compliment de penes que va retardar la seva sortida de presó.

La «doctrina Parot» designa el criteri aplicat pel Tribunal Suprem en el cas del també terrorista d'ETA Henri Parot el 28 de febrer de 2006, que d'ençà d'aquella data s'aplicà sistemàticament als casos de 87 presos de la banda, i també d'alguns presos, que han vist retardada la seva sortida de presó.

En virtut d'aquesta doctrina s'establia que els beneficis penitenciaris es calculaven tenint en compte el total de les condemnes i no el màxim legal de permanència a presó, que en el moment que la majoria d'ells van ser condemnats era de 30 anys (40 segons el nou codi Penal).

En el cas d'Inés del Rio, la condemna total supera els 3.000 anys i la doctrina Parot evità que en cloure's els 30 anys, o fins i tot abans, amb l'aplicació de reduccions, la militant d'ETA sortís al carrer. Madrid donava per fet que el recurs davant la Gran Sala d'Estrasburg no prosperaria, la qual cosa finalment s'ha confirmat.