Segons informà l'Executiu espanyol, Zapatero i el pontífex van conversar sobre temes d'actualitat i sobre les relacions bilaterals entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, que van qualificar d'"intenses" des del punt de vista institucional. Així mateix, van abordar la situació econòmica a Europa i el president del Govern mostrà el "compromís ferm d'Espanya d'aplicar amb eficàcia les mesures d'ajust adoptades i de treballar per una major governabilitat econòmica europea i reforçar la coordinació internacional.
Durant la trobada, que és la quarta que mantenen, després de les de València, el Vaticà i Barcelona, també van reiterar la vigència dels acords entre l'Estat espanyol i la Santa Seu. Igualment, van referir-se a la dramàtica situació humanitària a la Banya d'Àfrica, "en particular pel que fa a la terrible situació de malnutrició infantil", i van fer una crida internacional "perquè es faci arribar com més aviat millor l'ajuda necessària, així com a les autoritats responsables, perquè facilitin la distribució d'aquesta ajuda".
Pel que fa a les revoltes al món àrab, el president del Govern va transmetre al pontífex "el seu convenciment que una societat àrab democràtica és la millor garantia per a la llibertat religiosa". Segons afegí l'Executiu, ambdós van coincidir que la comunitat internacional "ha de redoblar els seus esforços davant de l'actual situació de conflicte" al Pròxim Orient, ja que, segons el seu parer, "l'única sortida possible és la negociada de manera diplomàtica".
La segona jornada del papa començava, però, molt abans que la cita amb Zapatero. Benet XVI iniciava la seva agenda amb una visita de cortesia als reis al palau de la Zarzuela. Des d'allà va traslladar-se posteriorment a la localitat madrilenya de San Lorenzo de El Escorial, on al seu pati dels Reis va mantenir un emotiu trobada amb 1.664 joves religioses.
El pontífex denuncià des d'aquesta localitat que "en la societat actual es constata una espècie d'eclipsi de Déu, una certa amnèsia, més encara, un vertader rebuig del cristianisme i una negació del tresor de la fe rebuda, amb el risc de perdre allò que més profundament ens caracteritza".
Així mateix, agregà que davant el relativisme i la mediocritat, sorgeix la necessitat d'aquesta radicalitat evangèlica "que testimonia la consagració com una pertinença a Déu summament estimat".
Posteriorment, i a la basílica del monestir, el bisbe de Roma va mantenir una reunió amb el món acadèmic i universitari -a petició expressa del pontífex- en la qual van participar 1.200 joves professors universitaris.
Benet XVI, que durant 25 anys va ser professor universitari, advertí dels "abusos" d'una ciència "sense límits" i afirmà que quan s'elimina tota referència a Déu es pot arribar al totalitarisme polític. Per a evitar-ho -afegí- la universitat és la que preserva d'aquesta visió reduccionista i esbiaixada de l'ésser humà.
Viacrucis
L'horabaixa, de tornada a Madrid, Benet XVI va rememorar amb els pelegrins de la JMJ la passió de Crist.Va ser mitjançant un singular "viacrucis" en el qual els passos estaven integrats per destacats misteris de la iconografia de la Setmana Santa espanyola.
Durant l'acte, el papa exhortà els joves a mostrar-se sensibles amb el dolor humà. "Vosaltres, que sou molt sensibles a la idea de compartir la vida amb els altres, no passeu de llarg davant el sofriment humà", asseverà.
4 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
cremantdièsel,: No confonguis cristianisme amb catolicisme. El cristianisme és una doctrina meravellosa que predica l'agermanament de totes les criatures humanes. El catolicisme és una desviació de la doctrina original que ha devengut en aquesta dictadura eclesiàstica. Tanmateix som molts els cristians, abans també catòlics, que ens hem allunyat de l'església farts dels postulats obertament feixistes de Cañizares, Rouco Varela, i tota aquesta banda que té segrestada l'originari Església de Crist.
No dieu res sobre les càrregues policials a Madrid, oi? molt bé, molt bé
Cap falta ni una mos feia aquest papa, repressor i retallador de llibertats ja de cardenal. I ara encara li dura. Quin espectacle més llastimos aquests millers de joves que l'adoren i ploren de goig per ell. Què volen? Oh, Déu meu, quina fe més petita i fluixa que tenen. Si això és fe raonada i pensada que vengui la mare rafols i que m'ho empliqui. Ara comprenc l'exit que tenen tantes pitonisses i bruixots que els vespres llegeixen cartes per TV, endevinen mals i bens... Resumint: la gent es deixer convencer i ennlluernar facilment. ¿Sera que ho necessita?
Es comentava que aquesta visita ens ha costat 50 milions d'euros als ciutadans. Quan el papa véngui en bicicleta, mengi pa amb oli i doni els 50 milions als necessitats, aleshores començaré a creure amb les bondats del cristianisme i me pensaré si val la pena plantejar-se l'existència del Déu cristià.