El president del Govern en la seva intervenció. | J.J. Guill

TW
0

El cap del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat avui que complirà i farà complir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, però s'ha mostrat disposat a estudiar, en diàleg amb la Generalitat, possibles modificacions legals davant els aspectes declarats inconstitucionals.

Zapatero ha exposat aquesta intenció a l'inici de la seva intervenció en el debat sobre l'estat de la nació i en el que ha explicat que aquesta possibilitat se circumscriurà als aspectes declarats inconstitucionals "no per raons de fons, sinó del tipus de norma apte per regular-los".

"Em dispòs a continuar contribuint al desenvolupament i aplicació de l'Estatut, com és la meva obligació", ha subratllat el cap de l'Executiu.

Però ha puntualitzat que no ho farà només per obligació, sinó també com a "expressió legítima d'un Govern que no desconfia de l'autogovern, sinó que el reconeix i que no tem la forta identitat política de Catalunya".

Zapatero ha dit que ell acata, compleix i farà complir la sentència del Tribunal Constitucional, que, segons el seu parer, ha recolzat globalment la constitucionalitat d'aquesta norma i el procés de renovació estatutària.

Ha recordat que fa quatre anys el poble de Catalunya va ratificar l'Estatut després d'haver demandat la seva reforma la gran majoria de les forces polítiques, i que el Govern va ser receptiu "a aquesta rotunda voluntat democràtica".

"Molts hauríem preferit que, en aquest període, l'Estatut no s'hagués vist embolicat en la incertesa provocada per una impugnació davant del Tribunal Constitucional que el qüestionava globalment i de soca-rel", ha afegit abans de recalcar que havia de ser, des de la seva gestació, un instrument de convivència i no de confrontació.

El president del Govern ha explicat que, amb el seu vot, els socialistes van formalitzar el seu suport al text tramitat per les Corts i es va recolzar la voluntat majoritària de la societat catalana de renovar l'autogovern i reafirmar la seva identitat política en el marc de la Constitució.

Després d'assegurar que a ell li hauria agradat que el Tribunal Constitucional s'hagués pronunciat abans sobre el recurs de plantejat pel PP i no haguessin passat quatre anys "massa accidentats", ha considerat que la sentència ha servit per comprovar que amb l'Estatut "no es reformava la Constitució per la porta del darrere".

"Que amb l'Estatut -ha afegit- no es trencava Espanya, no preveia un sistema de finançament injustificat i no consagrava discriminacions entre els espanyols".

Zapatero ha reafirmat la seva aposta per la diversitat d'Espanya i per la convivència respectuosa amb aquesta diversitat, per la qual cosa ha dit que sempre ha cregut que l'Estatut respon lleialment a l'aspiració de majors cotes d'autogovern que la societat catalana provi profundament com a mostra de la seva pròpia identitat.

"I ara -ha emfatitzat- crec que hem d'aprofitar les oportunitats que, per a fer realitat ambdues conviccions, ens ofereix l'Estatut d'autonomia de Catalunya i, al costat d'ell, la resta dels Estatuts que hem renovat".