Banderes republicanes i cartells amb l'emblema "Contra la impunitat del franquisme" protagonitzaren la protesta, a la qual assistiren, entre d'altres, el portaveu del PSOE al Parlament balear, Antonio Diéguez; el regidor del Bloc a l'Ajuntament de Palma, Eberhard Grosske; el secretari general de les Joventuts Socialistes, Francesc Dalmau; el coordinador general d'Esquerra Unida a Balears, David Abril; i els responsables d'UGT i CCOO, Manuel Pelarda i Lorenzo Bravo.
La concentració fou promoguda per grups d'internet i xarxes socials, com Facebook, i rebé el suport d'altres col·lectius i sindicats, com l'Associació de la memòria històrica de Mallorca, la Unió Cívica per la República i CCOO i UGT.
Davant d'unes 400 persones, el portaveu dels grups de suport a Garzón creats a internet, Pau de Vilchez, llegí un manifest en el qual s'afirmava que l'Estat s'ha convertit en el "referent de la injustícia universal" arran de l'encausament de Garzón.
"La persecució del jutge Garzón qüestiona la imatge de la Justícia en la societat espanyola i posa en entredit el nostre sistema polític i judicial en l'àmbit internacional", digué De Vilchez.
El portaveu expressà, a més, rebuig a la "persecució" de Garzón i instà les institucions judicials i el Govern espanyol a "acabar amb la impunitat de la dictadura franquista i a treballar per garantir la Justícia a 113.000 famílies que fins ara no hi han tingut dret".
Les seves paraules foren seguiren per les de Miquel Mascaró, portaveu d'Unitat Cívica per la República, qui va defensar que Garzón "va fer el que hauria de fer qualsevol jutge decent i demòcrata" en investigar els crims del franquisme i va titllar d'"absurdes i irracionals" les querelles del sindicat ultradretà Manos Limpias i Falange española de las JONS.
Per Mascaró, que el Suprem hagi encausat Garzón suposa un "cop brutal a la democràcia espanyola", per la qual cosa va instar el Govern que ratifiqui la imprescriptibilitat dels crims de guerra i lesa humanitat.
En darrer lloc, hi va intervenir Maria Antònia Oliver, representant de l'Associació de la memòria històrica de Mallorca, entitat que, al costat de la de Catalunya, va presentar al Suprem una querella per prevaricació contra el magistrat d'aquest òrgan, Luciano Varela, i contra el president de la Sala Penal, Juan Saavedra.
Oliver va indicar als presents que, malgrat que les querelles contra Garzón vagin endavant i finalment el condemnin, "la lluita continuarà", ja que les víctimes del franquisme "encara no tenen justícia".
"Algun dia deixareu de ser víctimes", va afirmar commocionada davant els assistents abans de guardar un minut de silenci en memòria dels represaliats i contra l0"ofensa" al dret internacional de la causa contra el jutge Garzón.
Protestes a tot l'Estat
Milers de persones es manifestaren a favor del jutge Baltasar Garzón pels carrers d'una vintena de ciutats de tot l'Estat. A Barcelona, unes 4.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, participaren en la concentració cívica per reclamar la recuperació de la memòria històrica i fer costat al jutge.
A la cita catalana, que començà devers les 18.30 hores a la plaça de Sant Jaume, també hi assitiren associacions, polítics d'esquerres i altres personalitats. Entre tots, va destacar la presència de l'exfiscal Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que en el discurs va considerar "inaudit" que Falange Española pugui asseure a la banqueta Garzón.
Pel que fa a Madrid, milers de persones, entre elles diversos representants del PSOE, IU, sindicats i el món de la cultura, es van manifestar des de la plaça de Cibeles fins a la Puerta del Sol, encapçalats pel secretari de Moviments Socials i ONG del PSOE, Pedro Zerolo; els membres d'IU Cayo Lara, Gaspar Llamazares, Gregorio Gordo i Inés Sabanés, i el secretari general del PC, José Luis Centella, com també els actors José Sacristán, Pilar Bardem i Juan Diego Botto, entre d'altres.
D'altra banda, desenes de persones, convocades per Falange Española de les JONS, varen dur a terme a la capital una contramanifestació, durant la qual corejaren crits com "Amb els nostres caiguts, no s'hi juga" i "Garzón, maçó, vés a la presó".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La manifestació era contra la impunitat dels crims Franquistes i a favor del jutge Garzón, no ho oblideu. A mi el que em fa vergonya és la presència dels membres de l'esquerra política, entre ells en Grosske que esta a favor de l'impunitat dels crims del "BALEARES". De la resta, ciutadans emprenyats i solidaris. Per cert sabeu que la suposada Plataforma per la dignificació de la democràcia, aquella que tan deia defensar als Mallorquins no es va voler sumar a la concentració per que alegava que hi havia col·lectius que no estaven a favor de lluitar per la dignitat de les víctimes? Que estrany que per la corrupció, si que és lluitar per la dignidad dels demòcrates, però per les víctimes del Feixisme, no val la pena perdre un dissabte horabaixa....quins pocavergonyes que son tots plegats...i ARCA on era la defensora dels drets i la memòria de les víctimes de la guerra civil? HIPÒCRITES TOTS. Salut G.B
Us enrrecordeu d´aquell que va dir "Atado y bien atado"....!El Franco!. Doncs evidenment que una organitzacion feixista com la Falange i admiradora del Caudillo hagi portat als tribunals al Garzon, vol dir que tot esta "Atado y bien atado" per coneixemen d´alguns babaus
Entre professionals de la política i parents és molt fàcil fer-ne 400 a una manifestació. La gent no es deixa enganyar per 4 llets que intentan tapar le seva inutilitat amb manifestacions a favor de jutges espanyols que fan més comèdia que feina efectiva. Si tots els jutges fossin com Garzon la Justícia seria un "catxondeo".
Diéguez, Grosske, Abril, Bravo... es converteixen en còmplices del torturador espanyolista, Garzón Continua a www.lobbyperlaindependencia.org Reproduït de http://www.fti.uab.es/rpiqueh/tortura/cronologia
Cada vegada més provincians i sotmesos: manifestació per un jutge espanyol amb bandera espanyola, escut espanyol, pancartes en espanyol...
ja ho he aclarit, perdonau la manca de coneixement...
Qualcú pot explicar la imatge que acompanya la notícia, amb la bandera republicana ornada amb l'escudet reial...? Igual té una explicació històrica, no ho sé i per això ho deman, però si no la té com pretenen que ningú se'ls prengui seriosament?
Garzón enemic dels Països Catalans, els independentistes no oblidam el 1992!
Garzon torturador! Espanya fou cobdemnada per tortures l'any 2004 pel Tribunal Internacional dels drets humans per l'operacio Garzon contra periodistes i militants independentistes.
. Una dedicatòria a tothom que ha lluitat contra el marxisme, especialment als caiguts. No us oblidam, per molt que ara aquests de la "demència històrica" vos volen pintar com a assassins. Vau defensar la nostra terra del terror.