Cinc normes (tres d'antigues i dues de les darreres) són una petitíssima mostra de la pesadesa de la lletra i l'esperit de les 500 que l'imperi espanyol ens imposa gràcies al plom que tenen a punt.

PPL = Pesat, Plom, Lletraferit. Ja val home, si volem mirar les lleis ja les mirarem cony!

ORDEN ARM/3522/2009, DE 23 DE DICIEMBRE, POR LA QUE SE REGULA EL PROCEDIMIENTO DE CONTROL DE ACCESO A PUERTOS ESPAÑOLES DE BUQUES PESQUEROS DE TERCEROS PAÍSES, Y LA IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN DE PRODUCTOS DE LA PESCA PARA PREVENIR, DESALENTAR Y ELIMINAR LA PESCA ILEGAL, NO DECLARADA Y NO REGLAMENTADA. Obliga a presentar la documentació per accedir a un port espanyol (encara que se situï en territori amb altres llengües pròpies), en castellà.

REAL DECRETO 1589/2009, DE 16 DE OCTUBRE, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS BASES REGULADORAS PARA LA CONCESIÓN DE SUBVENCIONES PARA LA IMPLANTACIÓN DE SISTEMAS DE ASEGURAMIENTO PARA LA MEJORA INTEGRAL DE LA CALIDAD DE LA LECHE CRUDA PRODUCIDA Y RECOGIDA EN LAS EXPLOTACIONES, Y SU CERTIFICACIÓN EXTERNA. Obliga a l etiquetatge en castellà tot incidint en la normativa concordant en matèria de productes alimentaris.

El català és l'única llengua de les Illes Balears. El castellà és imposat. Les altres llengües són voluntàries. Aquest és el trist i real panorama que tenim. Una llengua pròpia, una d'imposada i totes les demés voluntàriament practicades o no. Només el castellà és obligatori, quan una llengua s'imposa és, a la llarga, odiada. Quina llàstima que els polítics siguin tan carabasses!

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL 27 DE DESEMBRE DEL 1978. Imposa únicament el deure de conèixer el castellà, com a única llengua oficial de l Estat. No hi ha cap altre cas d un país de la Unió Europea amb llengües pròpies tan parlades o que representen un percentatge tan alt de la població, com és el català, i que aquestes no siguin oficials de l Estat. El cas del català és el més excepcional i únic en aquest context per la gran quantitat de parlants. Aquest precepte no només determina la legislació posterior, sinó que implica que quan no se n esmenta per la normativa la llengua de les actuacions sovint es pressuposa l ús obligatori del castellà. També se n desprèn una pràctica monolingüe per part de les institucions generals de l Estat.

REAL DECRETO 2419/1978, DE 19 DE MAYO, POR EL QUE SE APRUEBA LA REGLAMENTACION TECNICO-SANITARIA PARA LA ELABORACION, CIRCULACION Y COMERCIO DE PRODUCTOS DE CONFITERIAPASTELERIA, BOLLERIA Y REPOSTERIA. Obliga a etiquetar en castellà.

ORDEN DE 1 DE SEPTIEMBRE DE 1965 POR LA QUE SE DETERMINA LA DENOMINACIÓN OFICIAL DE LOS AEROPUERTOS ESPAÑOLES. Estableix com a úniques formes oficials les castellanitzades per als noms dels aeroports del domini lingüístic català. Així, per exemple, l única forma oficial i que així apareix en tota documentació oficial per a l aeroport de Barcelona és Aeropuerto de Barcelona, o per a Mallorca és Aeropuerto de Palma de Mallorca.

Queda clar que aquest estat només vol defensar una llengua, i no és la nostra; per tant, és urgent disposar d'un estat propi. Esperar que l'Estat espanyol defensi el català és demanar la lluna en un cove.

Ensenyar o usar el català és perdre el temps. Visca la lengua del Imperio: el foraster. I si no, mirau què xerren persones -batles- tan intel·ligents com Delgado i José Ramón Bauzá.