Els membres de la Coordinadora 13 de desembre tenien ahir els nervis a flor de pell, no debades el país s'hi juga molt. Són ben conscients que malgrat no tenir cap validesa legal, avui el Principat pot fer història, però aquest motiu les xifres de participació han de ser definitives.
La consulta disposa de prop d'una trentena d'observadors internacionals que vetllaran per bon funcionament de la jornada. Han vingut d'Itàlia, Quebec, Euskadi, Galícia, Flandes, Còrsega i Escòcia.
Entre ells, destaca la presència del vicepresident del Partit quebequès, Daniel Turp, que, ben joiós, no dubtà ahir a qualificar la consulta de "fita històrica per a la societat civil". "Serà una passa política de màxima transcendència", afegí. És ben cert que la consulta catalana té molt poc a veure amb els dos referèndums que s'han realitzat al Quebec, un fet que Turp atribueix "a la por dels Estats perquè el poble tingui llibertats", assegurà ahir a dBalears. "Els estats, com l'espanyol, ha d'entendre que la llibertat és fonamental i aquí hi ha un gran defecte democràtic quan els parlaments basc o català no poden exercir aquest dret fonamental a decidir", sentencià.
Sense cap ajuda
Des de la Coordinadora pel dret a decidir tenen clar que no juguen amb igualtat de condicions que una consulta qualsevol. No hi ha hagut ajudes econòmiques, sinó que han estat els mateixos voluntaris de cada municipi els qui han organitzat la jornada. Ni tampoc hi ha hagut cap campanya propagandística. A això cal afegir-hi les "traves" legals, com el fet de no poder tenir accés al cens per validar als votants.
Tot i això, la coordinadora ha creat un reglament electoral amb tots els ets i uts legals. S'han instaurat juntes electorals locals i una junta nacional que coordinarà avui tot el dia. "Un programa informàtic comprovarà que no hi hagi duplicitat de vots", explicava ahir el president de la junta nacional, Joan Cruanyes.
En total, hi haurà 564 meses electorals distribuïdes pels 166 municipis. En ella, hi participaran més de dos mil voluntaris. La principal característica serà que podrà anar a votar qualsevol ciutadà empadronat a la localitat (sempre que ho certifiqui amb un document oficial) que sigui major de 16 anys i independentment de quina sigui la seva nacionalitat. "Desconeixem quina serà la reacció d'aquesta gent que podrà votar per primera vegada; tant joves com inmigrants", afegia Cruanyes. La "màxima trasparència" fou un fet que també recalcà ahir el parlamentari català Uriel Beltran durant la presentació dels observadors.
Ara caldrà esperar als resultats. Unes xifres que "no es comptaran amb tants per cent, sinó amb dades absolutes", explicà Cruanyes. Però que posaran de manifest que "allò que no aconsegueixen els partits polítics sí que no han fet les seves bases i la societat civil catalana".
Primer resultat: un rotund sí al poble més petit del Principat
Sant Jaume de Frontanyà va donar suport ahir massivament a la consulta a favor del 'sí' a l'independència de Catalunya i de les 19 paperetes dipositades a les urnes, 18 van dir 'sí' i només una va ser 'no', sobre un total de 21 censats que té el poble més petit de Catalunya.
En declaracions la premsa, el batle del municipi, Ramon Vilalta, va qualificar d'"èxit fabulós" la consulta i subratllà que "s'ha aconseguit allò que se cercava, un vot clamorós per la independència".
Vilalta admeté que l'únic vot en contra que sortí de la consulta, emès per una veïna, no ha estat cap sorpresa. "El poble és petit i tots ens coneixem", assegurà.
Tot i això, volgué aclarir que la democràcia "és això", poder votar amb llibertat. "I no passa res", va postil·lar. Al matí, aquest municipi del Berguedà, segon a realitzar aquest referèndum després d'Arenys de Munt, era el centre de totes les mirades perquè ha actuat d'avantsala de les altres 166 consultes.
Al migdia, Vilalta va votar acompanyat del president d'ERC, Joan Puigcercós, qui va assegurar que des de Sant Jaume és fa una passa important per aconseguir una Catalunya lliure i independent. "De Sant Jaume de Frontanyà a Brussel·les", proclamà. "La flama de l'independentisme s'estendrà" a partir de les consultes soberanistas, va resumir el batle, orgullós.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@Lluis: tenin en comte que les eleccions europees era un referendum vinculan i aquest no, doncs es un gran exit.
@Pep: tot-no et sens humiliat quand desprecien la teva llengua i cultura? quand et foten els doblers? bé me que humiliat suposo que tindries de sentirte estafat i emprenyat.
si del 70% que no ha votat treiem un % que no hi va mai perqué tan s´els en fot, un% que no hi ha anat perquè el referendum no es vinculan,no està tan malament la cosa.
1- Parlem de Catalunya, un lloc a on el sobiranisme té un pes molt més gran que no aquí. 2- Parlem de nuclis rurals, on el nacionalisme té més pes que a les ciutats grans. 3- És més que previsible que no hagi quedat a casa un sol sobiranista. 4- Així i tot, la participació és d'un 30 % si fa no fa, i imagin que un 90 % serà favorable al "sí", però quedarà un remanent mínim de "no". 5-Les conclusions no són molt alentadores pel sobiranisme. No escric aquest missatge per fer-ne befa, ni res semblant. No sóc sobiranista ni de lluny, però consider legítim ser-ho, vaja, vull dir que no em genera problemes ni em posa nerviós ni m'enfad perquè algú ho sigui... Però m'heu de creure, aquí a Balears els nacionalistes sobiranistes no passeu, amb sort, del 15 %. Aquesta és una realitat. I aquesta dada no diu res sobre si teniu o no raó, però, per favor, deixau de ser tan permanentment ofensius amb els altres. Ja està bé de doiots com això dels "espanyolistes", per exemple. Hi ha espanyolistes, catalanistes, entre ells n'hi ha de demòcrates i no demòcràtes, i llavors n'hi ha que estem a mig camí i, la veritat, el debat se'ns enfot. Però ni ens sentim humiliats per ser espanyols (i devem ser el 85 %, insistesc), ni sentim cap urgència per lliberar-nos de cap repressió. Vivim una realitat que ens sembla, en definitiva, força normal. Així que basta de parlar de les urgències del país: xerrau de les urgències que sent un determinat tant per cent (molt petit, a Balears; gairebé inexistent, a València; minoritari però ample, a Catalunya) del país. Sereu molt més exactes.
Un 30% de participació. Es a dir que la gent s´en fot tant d´aquesta consulta com de les eleccions europees.
Molt bé. Primer Catalunya, després les illes Balears, després València i, finalment, Paisos Catalans. A això no ho atura cap espanyolista.
Y mientras tanto, un monton de gente en el paro...a quien pretenden engañar...
Binissalemer De Vic: som un manacorí que viu a Banyoles i comparteisc el mateix que tú i avui també aniré a votar per la independència de Catalunya.
Som un binissalemer resident a Vic i vos puc ben assegurar que avui aniré a votar per la independència de Catalunya. Potser no servirà per res, però al manco podré manifestar el meu descontent amb el tracte que des de Madrid es dóna a la meva terra d'acollida. M'agradaria que a les Balears els ciutadans començassin a prendre consciència de l'expoli al que estam sotmesos i que, en comptes de remugar a les tertulies de cafè, ho traslladassin en fets concrets. Així, potser, a Madrid mos començaran a fer una mica de cas i deixaran de pensar que som la "gallina dels ous d'or".