TW
0

Per a Llorenç Valverde aquestes hores que ha viscut són estranyes. Ara en fa 48 que era ben enmig de Mèxic DF, desplaçat fins allà per participar a reunions de l’àmbit educatiu en qualitat de vicerector de la UOC. "I a les 8 del matí vaig sentir per la ràdio el que passava". Un missatge aparentment tranquil·litzador, però que anava acompanyat d’indicacions per no sortir de casa, ni freqüentar llocs públics, ni tan sols anar a escola. "Per això, la meva sensació era de saber com començava tot... Però no com havia d’acabar". Bé, ni tan sols ara se sap. A l’aeroport les notícies comencen a ser preocupants: controls, restriccions... Un amic seu, amb el qual s’havia de trobar a Mèxic, li indica que no arribarà per falta de tripulacions que vulguin viatjar al país. Si entrar-hi és complicat, també ho és sortir del país. "Ens donaren formularis sobre símptomes que podíem patir. Ell, encara, cap ni un.

Notícies relacionades

I un pic a l’avió... "Uep! Vaig veure que el personal de vol anava amb guants de plàstic i mascaretes!", exclama Valverde. El menjar que els donaren estava més empaquetat que mai; la mateixa sensació que, per ventura, sentien els viatgers. Empaquetats. A punt de quarantena. "I després, a Barajas, les mesures eren extremes. No ens deixaven baixar de l’avió fins que, primer, entràs a la nau personal mèdic d’AENA". Tot és força complicat, ja que aquest és el primer vol que arriba a l’Estat des que saltà l’alarma. "Però com que tenia un enllaç per arribar a Palma, vaig donar les meves dades i vaig marxar ràpidament". Ara no podria tornar-ho a fer. Les mesures són més que estrictes. Les revisions. I ell, com es troba? "Jo estic bé, però en aquests moments puc ser portador del virus. I és clar, ara m’he d’autoaïllar durant 10 dies", explica Valverde. Però no sap com ho farà, ja que tenia reunions aparaulades a Madrid, Barcelona i Palma en els propers dies. Vaja! "S’ha de controlar la proximitat física i, evidentment, reduir l’activitat laboral". Com ho farà, idò?