Juan José Badiola, científic expert en grip aviària i encefalopatia espongiforme, està bastant convençut que el virus de la grip A es generà als Estats Units. "Allà, als estats de la mitjana Amèrica, com ara Iowa, la grip porcina és endèmica", explica. Per tant, "és fàcil que s'hi formàs. En qualsevol cas, si el fet que sorgís als EUA es una suposició, del que no dubta gens és que allà coneixien, dos mesos abans, l'existència i la propagació del virus: "No en digueren res a la resta del món". És un comportament deslleial, tenint en compte que el germen ha causat centenars de morts. Aquestes s'eviten, precisament, amb la creació ràpida d'una vacuna.
Amb tot, Badiola, president del Consell General de Col·legis Oficials de Veterinaris d'Espanya, aprofità per aclarir que no accepta les greus acusacions del màxim responsable de la Comissió de Salut del Consell d'Europa (CE), Wolfgang Wodardí. El comissionat havia afirmat que "tant la grip aviària com la grip A són falses pandèmies" que l'OMS hauria col·laborat a promoure "per suposades pressions de les empreses farmacològiques". "No compartesc que tinguessin cap pacte amb les grans companyies farmacèutiques per vendre vacunes, si bé constat que la seva imatge no és gens bona".
Ara bé, tot i la compra massiva de dosis, s'han injectat poc en humans, per no dir gens. Segons Badiola, "la campanya ha estat llastada per la manca de suport dels professionals sanitaris". Vol dir, això, que han rebutjat la vacuna? "Si més no, s'hi han mostrat escèptics. De fet, una cosa ha de quedar clara: la millor manera de prevenir una malaltia és vacunar-se'n, i prou". Tot i que els consumidors n'han denunciat efectes secundaris, Badiola ho relativitza: "Hi ha la síndrome de Gilen Barré, però és aïllada i massa poc específica. Per ventura, succeeix en un cas de cada 200.000 vacunats". Badiola, igual que el gruix de manescals de l'Estat, ha estat un defensor ferm de la vacunació. Tanmateix, els ciutadans de grups de risc que hi han acudit no arriba, a les Illes Balears, al 25%. Es veu, per tant, una desconnexió entre el que promulga Salut Pública i la reacció de la societat.
Perill de mutació
"En tot cas, ara tenim un excedent de vacunes i tan sols les podrem utilitzar altres anys si el virus de la grip A no muta. Realment, hi ha possibilitats que ho faci". Cal pensar que aquest germen, amb base porcina, podria originar un híbrid amb l'agent d'una grip normal dins l'organisme d'un ésser humà. "Aquest és el pitjor escenari que consideram: que arribi a mutar amb altres virus, especialment amb el de la grip aviària". Les barreges són comunes en aquestes patologies. La mateixa grip A té part de porcina, aviària i humana. A més, segons vaticinen Badiola i el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears, "la seva incidència tornarà a pujar".
Cal pensar que, si bé la taxa de casos és baixa ara per ara, tota la classe científica en preveu un nou cicle. "Durant la propera tardor n'hi haurà menys contagis, perquè moltes persones (sobretot els joves) ja l'han passada. Però la grip A tornarà". Per què? Perquè no se n'ha anat mai. "Està a l'aguait", diu misteriosament el catedràtic Juan José Badiola. Ara bé, l'epidèmia, contràriament al que es pensa, ha tingut efectes positius. Perquè el virus H1N1 ha desplaçat la grip comuna del seu espai ecològic. Això significa que enguany els casos d'aquesta darrera malaltia han estat baixíssims i, per tant, les morts causades entre la gent gran han baixat de manera considerable. "Efectivament, els ancians poden estar contents del virus, perquè el gruix de víctimes ha correspost als joves", comenta.
L'evidència -invisible evidència- és que el virus ha entrat massivament a l'Estat espanyol. "Els contagis també ho han estat, massius. Passa, però, que la gent no se'n temia. Un jove, per exemple, podria tenir molt de mal de cap i febre i pensar-se que era de la ressaca d'un cap de setmana en el qual havia sortit de festa i, per ventura, s'havia refredat...". Doncs no, era grip A. L'escassa incidència -en nombre de víctimes- no ha estat proporcional a la repercussió generada en els mitjans de comunicació -inclosa aquesta capçalera-. És per això que Badiola mesura les seves paraules, no sigui que els periodistes exagerin un simple comentari. "Amb aquesta alarma hem vist el pes diferent de la vida segons l'edat. En el cas dels infants i joves era un drama, però en relació amb els vells la gent pensa: 'En fi, són grans i d'alguna cosa s'han de morir!", explica.
Les víctimes oblidades
Si hi apreciam diferències per l'edat, resulta encara més inexcusable parlar de la discriminació per nacionalitats. Cal recordar que la grip aviària causà més de 300 morts en països del sud-est asiàtic -com ara Indonèsia, el Vietnam, Cambotja... Però els mitjans de comunicació no hi donaren importància, ben al revés de la cobertura dels casos de la grip A! El perquè, probablement, és que la primera malaltia afectava zones del Tercer Món, mentre que la segona ha tocat a la porta de la vella Europa.
En tot cas, Badiola s'estima més una sobreinformació que no pas una manca de control: "Si l'OMS no s'hagués posat forta i tinguéssim 8.000 morts, ja en demanaríem la dissolució per ineptes!". Encara dóna una darrera recomanació: "Jo hauria estat més estricte amb els universitaris que tornaven de Mèxic del viatge de fi de carrera. Sense ser tan bèstia com els xinesos, els hauria posats en quarantena".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.