Enmig de la guerra civil, en el bàndol republicà, era editat el Cançoner Revolucionari, que recollia els himnes i cançons dels diferents grups polítics enfrontats al pro feixisme dels nacionals. Aquest CRI (Cançoner Revolucionari Internacional) fou una publicació del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, Secció de Música, i comptava amb comentaris d'Otto Mayer, que n'havia fet la recopilació. Així, les lletres i partitures de «Els Segadors», «La Internacional», «Les Barricades», «Marxa de l'Exèrcit Popular», «Terra Lliure», «La Jove Guardia», «Marxa Funebre», «Davant la vida», «Himne Nacional Mexicà», «No Passaran!», «Himne de Riego», «La Santa Espina», «Comintern», «Fills del Poble», «Cançó del Front Unic», «Cançó de la Revolució Xinesa», «La Marsellesa», «Guernikako Arbola», «Las Compañías de Acero»... Tot un repertori al preu d'una pesseta i setanta-cinc cèntims.
Aquest Hans Eisler va néixer a Leipzig el 1898. Estudià a Viena amb Schönberg i Webern i des de molt jove participà en activitats polítiques i artístiques. Col·laborà amb Bertold Brecht tot component la part musical d'alguns dels seus espectacles. Es traslladà als Estats Units el 1932 i hi va viure fins el 1940. Novament, allà estant, treballà amb Brecht i també amb Charles Chaplin. Escriví música simfònica de cambra i de cinema. Fou l'autor de l'himne de l'extingida República Democràtica Alemanya. Morí a Berlín el 1962.
Dues de les cançons soviètiques del recull, «Davant la vida» i «Cant a la joventut» ja eren populars abans, en bona part gràcies a què pertanyien a la banda sonora de dues pel·lícules molts celebrades en els cinemes republicans d'aquells dies, el «Camí de la vida», de Nokolai Ekk, sobre les experiències pedagògiques de Makarenko, del 1931, i «El circ» d'Alexandrov, col·laborador d'Eisenstein. El «Cant a la Joventut» és obra del compositor I. Dunaievski, nat el 1900, i que era un dels músics més populars de la Unió Soviètica i fou diverses vegades condecorat. Pel que fa a les «Companyies d'Acer» o la «Marxa del Cinquè Regiment» són cançons que nasqueren en el Madrid assetjat per les forces franquistes i degudes als compositors Carles Palacio, d'Alcoi, i Silvestre Revueltas, de Durango, en el primer cas comptant amb els versos de Lluís de Tapia. Altres noms il·lustres, del recull, són Rodolf Halffter, Enric casal Chapí, a més dels poetes Josep Bergamín, Rafael Alberti, Rafael Dieste etc. D'entre les lletres més populars, sens dubte, «Les Barricades», se'n duia la palma: «Negres tempestes agiten els aires,/ núvols sinistres ens ceguen l'esguard,/ encara que uns esperi la mort més cruenta/ contra l'adversari havem de lluitar./ L'única riquesa és la llibertat/ i cal defensar-la amb coratge i fe./ Alta la bandera revolucionària/ que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel./ Alta la bandera revolucionària/ que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel./ Dempeus tot el poble!/ Tots a la lluita!/ Esfondrem amb fúria la reacció!/ A les barricades! A les barricades!/ Per la victòria de la Confederació...». I això era en un moment que els anarquistes, sent els més nombrosos, duien «la veu cantant»...
