Condemnat sense proves
El militant independentista Marcel Vivet ha estat condemnat a cinc anys de presó per l'Audiència de Barcelona per haver participat en la manifestació Holi contra els policies espanyols de Jusapol el 29 de setembre de 2018 a Barcelona.
Ceuta i Melilla no són Espanya i el Sàhara no és del Marroc
Més enllà de la lògica colonial, imperialista, explotadora i criminal de la força de les armes, hi ha la lògica. I la lògica diu que Ceuta no és Espanya, ni Europa.
President de la Generalitat de Catalunya: no és com comença, és com acaba
Conec en Pere Aragonès des que (ell) era un al·lot. És la primera vegada que puc fer una afirmació així respecte d'un president de la Generalitat, la qual cosa no només vol dir que ell és molt jove... Si ha arribat tan jove a la presidència, no és només perquè estigui prou preparat, sinó perquè als que els 'tocava' són a la presó o a l'exili.
Per la normalització del català: oferta activa
Aquest dimarts un ciutadà mallorquí ha denunciat que ha estat malmenat i insultat per una treballadora pública, de l'àmbit de la Sanitat, pel sol fet d'haver-se-li dirigit en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana.
#ViolènciaMasclista: eradicar el masclisme... i molt més
L'assassinat de la poblera Guarda Ouchene, i el del seu fill menor d'edat, ha trasbalsat sa Pobla i ha commogut tot Mallorca. Es tracta d'un nou assassinat que ens recorda que la xacra del masclisme, continua ben present en la nostra societat. Hi ha una tasca que cadascú de nosaltres, especialment els homes, però no només, hem de fer de manera individual, que és la de desfer-nos de la càrrega masclista que arrossegam des que naixem.
Un altre exemple de la desaparició de la separació de poders
No és el cas més greu. Però per ventura és dels més gràfics i evidents del problema greu que té l'Estat espanyol amb la interferència entre poders. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha imposat el retorn del nom 'General Millán Astray' i el de 'Caidos de la División Azul' a dos carrers de la capital espanyola.
Objectiu estratègic: independència dels Països Catalans
L'independentisme català modern sempre havia reivindicat com a subjecte polític, la nació completa, la que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. A partir de l'inici del procés sobiranista, que se sol situar després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol contra l'Estatut de Catalunya (any 2010), es produeix, al Principat, una eclosió de l'independentisme que, en pocs anys, esdevé hegemònic.
Llosques d'Argelers
El seu nom: Ricard. Vaig tenir l'immens honor de conèixer-lo. Havia lluitat, defensant la República, a la Guerra. Formava part de la Lleva (o Quinta) del Biberó, aquells al·lots que, amb només 17 anys, varen viure l'experiència traumàtica de la guerra i, després, de l'exili. Va estar tancat al camp de concentració d'Argelers i, posteriorment, en retornar al sud, castigat a fer set anys de servei militar.
La més alta corrupció
Deia Bertolt Brecht que «Hi ha moltes maneres de matar. (...)» Però que només algunes d'aquestes maneres estan prohibides. De la mateixa manera, hi ha moltes formes de corrupció i al Regne d'Espanya només algunes d'aquestes formes estan prohibides.
Bons per a fer turisme? Per què no per a consumir cultura?
A les Illes Balears es produeix la circumstància, paradoxal, segons com es miri, que el sector econòmic més subvencionat és el turístic. El sector turístic rep anualment una morterada de milions de les institucions públiques, de manera directa, indirecta i, fins i tot, soterrada (en forma de cancel·lació de deutes milionaris per serveis com l'aigua o la recollida de fems).
Unes eleccions molt importants
Aquest dijous, 6 de maig, hi ha unes eleccions de molta importància per a Europa i de gran interès per a l'independentisme català. Aquest dijous hi ha eleccions al Parlament escocès, que marcaran el futur immediat d'Escòcia, de Gran Bretanya, de la Unió Europea i dels moviments d'emancipació nacional, especialment els de països europeus.
Diari de Balears, una història (malgrat tot) prodigiosa
Diari de Balears, la capçalera més important de la premsa escrita en català, acaba de complir 25 anys. Fa 25 anys que l'editorial Hora Nova va decidir reconvertir el diari 'Baleares' en Diari de Balears i va encarregar dirigir el projecte a Miquel Serra i Magraner.
La recuperació de la normalitat d'una llengua no es frena per l'acció dels que no la volen, sinó per la inacció dels que diuen que la volen
Aquest dijous, 29 d'abril de 2021, s'han complit 35 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística per part del Parlament de les Illes Balears.
Contra l'especulació, el secretisme i el xantatge de les farmacèutiques: alliberament de les patents de les vacunes
És ben cert que la Humanitat és capaç de fer el millor i el pitjor. I no és menys cert que la pandèmia que patim, encara, a escala mundial ha fet sortir allò més bo dels humans, i també allò més dolent. En el plat positiu de la balança cal posar-hi les iniciatives solidàries i la capacitat de reacció davant una amenaça tan invisible i ferotge com la Covid-19. En el plat negatiu, hi hem de situar els qui en una crisi humanitària hi veuen l'oportunitat d'enriquir-se encara que sigui a costa de la mort de milers de persones.
Les agressions feixistes d'ara i les de fa anys
Ara que es torna a parlar d'amenaces i de violència de l'extrema dreta, convé recordar que a l'Estat espanyol, els feixistes violents han comptat sempre amb la complicitat dels cossos 'nacionals', o sigui, els cossos policials i la judicatura.
Deu recomanacions (més una) per Sant Jordi
Aquest dies de llibres desconfinats vos recoman deu llibres que, segurament, no seran a les llistes dels més venuts, però que estic segur que no vos defraudaran.
'No diguis res', la contracrònica d'una guerra
Com que som a la setmana de Sant Jordi, aprofitaré els Apunts d'aquest dies per parlar de llibres. I començaré amb una recomanació. Vos recoman fervorosament la lectura del llibre de Patrick Radden Keefe, 'No diguis res' amb el subtítol 'Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord'.
Millorar el Món des de la nostra butxaca
Que sigui una veritat incomoda, no fa que deixi de ser veritat. Que sigui una veritat que gairebé cap mitjà de comunicació pugui publicar, no impedeix que nosaltres, aquí, modestament, en puguem parlar. La veritat és que tots els grans bancs i empreses satèl·lits tenen els seus doblers tacats de sang, perquè tots financen, amb els doblers dels seus clients, la producció d'armes que són utilitzades a les guerres que s'escampen arreu del Planeta. I això només és la més evident de totes les males pràctiques que executen les grans institucions financeres del nostre País i del Món.
República és memòria, democràcia, llibertat, justícia, fraternitat, progrés, igualtat, solidaritat, lluita, esperança i alegria
«Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana», amb aquestes paraules, un 14 d'abril de fa 90 anys, Francesc Macià proclamava la República des del balcó del palau de la Generalitat de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Poc després, va ser Llorenç Bisbal qui, des del balcó de l'Ajuntament de Palma a la plaça de Cort, va proclamar l'adhesió de la ciutat a la República.
Perpinyà, la mallorquina
És impactant, i revelador, l'odi desfermat que desperta la catalanitat en les ideologies d'extrema dreta. I molt especialment entre els extremistes francesos i espanyols. Els neofeixistes francesos miren d'esborrar la catalanitat de Perpinyà. El batle de la ciutat, Louis Aliot, del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, liderat per Marine Le Pen, ha canviat el lema de l'escut de Perpinyà i ha substituït la llegenda 'La catalana', per 'Perpinyà, la radiant'.
Crear cultura o cercar tresors
Ara mateix som incapaç de dir com d'enrere hauríem d'anar en la nostra història per torbar l'origen del relat subtil, hegemonitzant i abassegador que subjau en el discurs públic i que menysté la cultura. Som molts d'anys de menystenir, menysvalorar i, fins i tot, criminalitzar la cultura. Com a mínim des de l'inici del franquisme.
Adéu Arcadi. Gràcies Arcadi!
N'Arcadi Oliveres, l'economista i activista per la justícia social i la pau, ha mort aquest dimarts.
Les discriminacions per raó de llengua també són notícia
Aquest dimarts, 30 de març, uns joves han denunciat que han estat víctimes d'una discriminació al bar cerveseria de Palma anomenat 'Cruz Blanca' i situat al carrer Sant Francesc de Sales de Palma. El cambrer del local no només els ha exigit que li parlassin en «espanyol» perquè, en la seva opinió, «estam a Espanya», sinó que s'ha negat a atendre'ls i els ha 'convidat' a partir de l'espai públic que ocupa l'establiment.
El conte de La Lletera (i el 'karma')
Quan érem petits ens contaven contes amb la doble funció d'entretenir-nos i educar-nos.Supòs que molts de vosaltres recordareu el conte de La Lletera. Aquell que ens explicava la història d'una dona que es dirigia al mercat per vendre la llet que duia en una gerra damunt el cap.
Allò urgent, allò important i la cohesió social
Em dol haver de reconèixer que Mallorca i les Illes Balears no tenen societats cohesionades. De fet, són molt lluny de tenir-les. La crisi post pandèmia que ja ha començat duu afegit el perill de deixar una societat encara més descohesionada, separada en guetos o en compartiments estancs, que viuen d'esquena uns dels altres i que es miren amb recel i desconfiança. Situació que sol ser font de conflictes.
La Mallorca que ja denunciava la corrupció dels Borbons
Ara que els mateixos que li feien la bona, el rebien amb genuflexions i fent mamballetes amb les orelles i li llepaven les nàutiques, miren de reescriure la història de Juan Carlos de Borbón. Ara que els que li tapaven les vergonyes que la premsa internacional mostrava, intenten ressituar-se explicant mitges veritats allà on abans havien dit i escrit mentides.
Dos nous ridículs del Regne d'Espanya
Aquests darrers dies s'han produït dos importants pronunciaments internacionals que han posat de relleu les mancances i retrocessos del Regne d'Espanya en matèria de Drets Humans.
La poesia, per a qui l'ha de menester
L'any 1999 la Unesco va llançar la proposta de celebrar cada any el 21 de març com a Dia internacional de la poesia. «La poesia és l'eco de la melodia de l'univers en el cor del humans» va formular Rabindranath Tagore.
Sus al futur!
Vos podeu imaginar unes Illes Balears amb capacitat per omplir i superar les necessitats bàsiques de cada persona que les habita? Unes Illes Balears descarbonitzades, respectuoses amb el paisatge, el territori i el patrimoni?
Gràcies Viquipèdia (i enhorabona!)
El 16 de març de 2001 va néixer l’edició en català de la Viquipèdia, l’enciclopèdia en línia i oberta. Per tant, aquest dimarts ha celebrat els vint anys d'existència. La Viquipèdia va ser la tercera que es va crear, pocs minuts després de l’alemanya, i la segona en acollir articles. De fet, durant dos mesos va ser la primera Viquipèdia de parla no anglesa que va tenir activitat.
SOS, Turisme!
Comencem per constatar que per a qualsevol persona que dugui uns quants anys de mallorquí, resulta, com a mínim xocant, veure segons qui penjant o portant pancartes amb el lema 'SOS Turisme'.
Un laberint predigital i kafkià
La setmana passada denunciàvem des de dBalears que 'La mala praxi d'Estrangeria posa en perill el futur de centenars de persones que resideixen a les Balears'. El cert és que, en aquests temps de pandèmia, de fronteres tancades i mobilitat poc segura i molt reduïda, milers de persones que han escollit viure al nostre país, moltes de les quals ja fa anys que hi viuen, veuen amb incertesa i angoixa el seu futur per culpa d'un sistema burocràtic desesperant i laberíntic.
Si aquesta és l'oferta de l'Estat...
El parlament espanyol ha rebutjat la majoria de punts de la proposició no de llei en defensa
Lluitar per la Justícia és lluitar contra totes les discriminacions
«Rosa Parks es va asseure perquè que Martin Luther King pogués caminar. Martin Luther King va caminar perquè Barak Obama pogúes córrer. Obama ha de córrer perquè els nostres fills i les nostres filles puguin volar». Aquesta és la fórmula que es va usar als Estat Units d'Amèrica per resumir la lluita contra la discriminació que pateixen les persones negres no riques. I segurament és fórmula que es pot aplicar a qualsevol de les altres discriminacions que perviuen en els nostres dies.
Vint anys de la supressió del servei militar
Aquest dimarts s'han complit 20 anys de la supressió del servei militar obligatori a l'Estat espanyol. El servei militar obligatori, conegut com 'el servici' o 'la mili', va acabar per un decret del 9 de març de 2001 aprovat pel Consell de Ministres espanyol.
Si en jutgen a un, que ens jutgin a tots
La repressió contra l'independentisme català, no només no s'ha aturat, sinó que continua sumant víctimes. Ja són més de 1.400 persones ferides pels cossos policials durant el Primer d'octubre de 2017 o en les protestes per la sentència del Tribunal Suprem espanyol contra alguns líders independentistes.
#8M: MMM
Avui vos parlam amb paraules més ben escrites i més sàvies que habitualment. Avui vos parlam amb paraules d'una dona. Avui vos parlam amb paraules d'una dona, de classe baixa i nació oprimida. Avui vos parlam amb paraules d'una dona tres voltes rebel. Avui vos parlam amb un poema de Maria Mercè Marçal.
El dit incorrupte de Florentino Pérez
Ara que han detingut i imputat l'expresident del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu pel menor dels casos de corrupció que presumptament ha comès, resulta obscè comparar la situació de Can Barça amb la de la 'casa blanca'.
Satisfacció, indiferència, vergonya aliena i esperança
La decisió de la majoria parlamentària de presentar un recurs d'inconstitucionalitat als Pressupostos Generals de l'Estat, fonamentada en que no atenen el fet insular i són discriminatoris per la ciutadania de les Illes Balears, ens provoca diversos sentiments. Sentiments contradictoris, certament.
Bon Dia À Punt (i altres propostes)
Aquest dissabte ens despertàvem amb l'excel·lent notícia que informava que À Punt, la radiotelevisió del País Valencià, ben aviat s'incorporarà a Bon Dia Televisió, la plataforma digital de continguts audiovisuals d’arreu dels territoris de l’àmbit lingüístic català que ja formen IB3 i TV3.
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Vox continua donant creu
- Les Illes Balears haurien de tenir una policia autonòmica? El Parlament ho debatrà en el proper ple
- II Trobada de Dones dels Països Catalans: «Hem de fer la xarxa de dones més gran i més diversa, per a treballar pel País i per la gent que l’habita»