Consell Audiovisual de les Illes Balears
El Parlament de les Illes Balears va aprovar la Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears (BOIB núm. 92, de 19 de juny); això no obstant, fins al pressupost del Govern de 2015 no es fa cap passa per posar en funcionament aquest òrgan. El pressupost del Govern de 2015 diu: «La Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears, estableix que aquest Consell és l’òrgan estatutari que vetlla pel compliment dels principis rectors del model audiovisual en els mitjans de comunicació de la comunitat autònoma. Aquesta llei no ha estat desenvolupada reglamentàriament per la qual cosa aquesta dotació pressupostària és per iniciar les actuacions».
Un Espai imprescindible
L'Espai Mallorca va néixer d'una iniciativa conjunta de la Conselleria de Cultura del Consell de Mallorca, dirigida aleshores per Damià Pons, amb el Gremi d'Editors de les Balears. Es va crear al setembre de 1998 com un pont cultural que ajudava ala promoció i difusió de la cultura de les Illes Balears al Principat de Catalunya. Durant els 14 anys que va estar al carrer Hospital de Barcelona va ser un espai difusor de la cultura i un eficient hub de connexions i sinergies.
200 milions de gràcies, cantaires per la Llibertat!
Cada setmana, des de l'octubre de 2017, quan Jordi Cuixart i Jordi Sánchez varen ser injustament empresonats, un grup de persones es troben a la plaça de Cort de Palma per cantar el 'Cant dels ocells' i altres cançons com a manera de mostrar la seva solidaritat amb els presos polítics i amb els exiliats i el seu rebuig a la repressió de l'Estat espanyol.
Recuperar la mobilització
La setmana passada, el Tribunal Constitucional de Bèlgica va declarar inconstitucional la llei belga que persegueix els insults al Rei, en considerar que col·lideix amb la llibertat d'expressió. Aquesta fita l'ha aconseguit el jove artista mallorquí Josep Miquel Arenas, antigament conegut com Valtònyc, amb qui vàrem poder parlar aquest passat divendres des dels micròfons d'Ona Mediterrània.
Suport a la gestió del multilingüisme
Es posa en marxa una nova empresa; o una empresa creix en nombre d'empleats; o vol expandir el seu negoci; o es vol digitalitzar; un emprenedor que obri una botiga a Palma o a qualsevol altre municipi de les Balears; o posa en marxa una aplicació de venda 'on line'; companyies que operen a tot el món i que tenen clients a les Balears; esdeveniments públics (congressos, concerts, competicions esportives, presentacions...) de tot tipus que es fan a les Balears; publicacions (des de factures a fulls informatius o llibres) en paper o a la xarxa... i infinitat d'altres iniciatives.
Per una llei de l'audiovisual que garanteixi els nostres drets i el futur de la nostra llengua
El govern espanyol ha presentat una proposta de llei de l’audiovisual que invisibilitza la llengua catalana. El text proposa que les grans plataformes de continguts incorporin un 5% en castellà, i, en canvi, no exigeix cap percentatge ni en català ni en cap altra llengua cooficial de l’Estat.
Martín Villa-no
Rodolfo Martín Villa, exministre de l'Interior espanyol, responsable de la violència d'Estat que va provocar desenes de morts, especialment a Euskal Herria i el País Valencià, haurà de respondre davant la Justícia per alguns dels crims comesos sota la seva responsabilitat. Martín Villa haurà de respondre davant la Justícia, però no davant els tribunals espanyols, que s'han distingit històricament per no només no perseguir els feixistes, per molt assassins que siguin, sinó per protegir-los.
Càmeres i presumpció de veracitat
Al Regne d'Espanya els agents policials tenen presumpció de veracitat, és a dir, la seva paraula té valor probatori. La paraula d'un policia o guàrdia civil té més valor que la d'un ciutadà corrent. Els agents policials estan tan avesats a mentir davant els tribunals que en moltes ocasions, ni es molesten a 'cuinar' una mica bé la seva versió.
Catalunya redescobreix els Països Catalans
L'independentisme català té les seves arrels en la guerra de Successió. El naixement de l'independentisme català contemporani, però, se sol situar a l'any 1968 amb el naixement del Partit Socialista d'Alliberament Nacional fruit d'una escissió del Front Nacional de Catalunya. Des d'aleshores, l'independentisme català ha reivindicat l'alliberament de tota la Nació Catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
12 raons per no celebrar el 12 d'octubre
El dia 12 d'octubre és el dia que els espanyols celebren la seva Festa Nacional. Vet aquí 12 raons, expressades telegràficament i per no participar d'aquesta 'festa'.
Contra el feixisme, l'Elèctrica Dharma
Aquest diumenge l'organització neofeixista Vox ens ha sorprès. Encara no sabem si per la seva barra o la seva ignorància o per una suma d'ambdues, en un acte a Madrid han usat una cançó de la Companyia Elèctrica Dharma.
Fins quan deixarem que les elèctriques se'n riguin de nosaltres?
Fa mesos que vivim pujades escandaloses del preu de l'energia elèctrica. Dia rere dia hem vist com es superava el rècord històric en el preu de la llum, que ha arribat a cotes que en altres temps i circumstàncies haurien desencadenat una revolució.
Fins quan deixaràs que els bancs se'n riguin de tu?
«What is the burgling of a bank to the founding of a bank?» «Què és robar un banc comparat amb fundar un banc?» va deixar escrit Bertolt Brecht. Som incapaç de ser més precís. Ni més concís. La relació entre els bancs i els clients ha estat sempre desigual. Els bancs han robat, estafat, extorquit i practicat usura amb els clients. No només això. Amb els depòsits dels clients, els bancs especulen, assassinen, provoquen guerres, misèria i fam.
Segles després... 'La Justícia, també en català'
Els ciutadans que volen exercir el seu dret a usar la llengua catalana davant l'administració de justícia es troben, en el millor dels casos en la situació que són tractats com a estrangers al seu propi país.
El dia que Felip VI va abdicar
El 3 d'octubre de 2017 es va fer, arreu del Principat de Catalunya, una vaga general i una 'aturada de país' que varen tenir un gran impacte i no només varen assolir amb escreix l'objectiu d'aturar-ho tot, sinó que varen ser la demostració de la força que havia acumulat la ciutadania revoltada i l'evidència més clara que la majoria social expressada en el referèndum del primer d'octubre, controlava el territori. La qual cosa va fer entrar en pànic, no tan sols els poders de l'Estat espanyol, sinó el poder econòmic instal·lat a Catalunya.
Referèndum de l'1-O: deu constatacions
El referèndum d'autodeterminació de Catalunya del primer d'octubre de 2017 és una data que ha marcat la nostra història recent i que continua marcant la política al nostre país i també a Espanya i, en menor mesura a Europa. Amb la perspectiva que ens ofereixen els quatre anys passats reiteram allò que ja hem dit, en d'altres ocasions i ho ordenam en deu constatacions.
Segons les dades de la Conselleria d'Educació gairebé la meitat de l’alumnat de primària no sap expressar-se en català
Segons les dades de la pròpia Conselleria d'Educació del Govern, gairebé la meitat de l’alumnat que fa 6è de primària no sap expressar-se en català.
Fa Pep IB3
Podria ser l'argument d'un serial. Dolent. Barat. Xaró. D'això turc que ara s'usa. Amor mai no correspost.
Sí al benestar social (i per tant, no a l'ampliació de l'aeroport)
Diuen que quan es decapita un pollastre o una gallina, el pobre animal viu diversos segons o minuts (als EUA n'hi va haver un, Mike the Headless Chicken, també conegut com a Miracle Mike, que va viure 18 mesos) i que és el dolor produït pel tall, allò que fa que tenguin moviments convulsos aletejant i corrent, sense saber on van. Es tracta d'un acte reflex. La raó científica és que bona part del control d'aquests moviments és a la medul·la espinal i no en el cervell.
El que hauríem de fer (i el que feim) després de 40 anys de Normalització Lingüística
Aquest diumenge hem celebrat, a tot Europa, el Dia Europeu de les Llengües que pretén reivindicar la riquesa i la diversitat lingüístiques i fomentar l'aprenentatge de llengües a tot el continent. És un bon moment per mirar de resumir una idea inquietant que fa temps que m'interroga.
Benvingut a Mallorca, Josep Rull!
«Ara digueu: 'Ens mantindrem fidelsper sempre més al servei d’aquest poble'.» Aquest dijous, Josep Rull i Andreu, exconseller de la Generalitat de Catalunya i expres polític, serà a Palma per participar en la 194ena Cantada per la Llibertat a la plaça de Cort i per presentar el seu nou llibre, titulat '1 dia d'octubre i 2 poemes. Al servei d'aquest poble' a Can Alcover, a partir de les 20.15 hores.
Dotze reptes per aquest curs
Aquest passat dissabte vàrem celebrar l'acte de presentació de la nova temporada d'Ona Mediterrània i la celebració del 25è aniversari de Diari de Balears. Aquest dimarts es farà, a Can Alcover de Palma, l'assemblea de socis de l'Associació Ona Mediterrània.
Molts d'anys, dBalears!
Aquest mes de setembre celebram els 25 anys de la capçalera Diari de Balears. Vint-i-cinc anys de premsa diària en català a Mallorca, idò. És una fita històrica d'una immensa transcendència social, de la qual els actuals gestors de la capçalera en tenim una part ben petita del mèrit, que correspon en la seva major part al Grup Serra, que són els qui varen encetar el projecte i el varen mantenir viu durant 17 anys.
Vivim en una presó lingüística
Ja sé que molts ho sabeu. Però no ens podem cansar de denunciar la injustícia. Vivim i sostenim un Estat que imposa a tothom, sense cap excepció, el deure de conèixer una de les llengües (la castellana) que s'hi parla. Però no la resta.
The future will be either Catalan or Taliban
L’expresident dels Estats Units, Bill Clinton, va expressar una idea, ara fa vint anys, amb la fórmula amb la qual encapçalam aquest apunt: «The future will be either Catalan or Taliban» («el futur serà català o talibà»).
No afluixeu!
Aquests dies hem rebut, al dBalears, molts missatges que ens feliciten per la tasca de fer públics els casos quotidians d'apartheid lingüístic a que som sotmesos els qui optam per usar la llengua pròpia d'aquest País, la llengua catalana.
Brams d'ase no arriben al cel
Diu l'adagi que «brams d'ase no arriben al cel». No podem afirmar amb tanta certesa que els brams d'ase no arribin al Consolat de Mar, el record encara viu de la presència fantasmagòrica d'aquella ànima en pena anomenada Bauzá ho desmenteix.
Endamianat
«Els que han llegit la seva obra han quedat endamianats»... Em confés, idò, un endamianat. Un fan més de Damià Huguet i Roig (Campos, Mallorca, 10 de juny de 1946 - 19 de juliol de 1996), de qui si bé és impossible resseguir totes les seves passes, sí que m'hi set proper, seguidor, i lector perplex davant una obra que se'm continua apareguent com a nova i sorprenent.
Recuperar la memòria de Josep Maria Palau i Camps
El company Sebastià Bennasar ens recordava, fa pocs dies, en un article a Vilaweb, que s'acaben de complir 25 anys de la mort de l'escriptor Josep Maria Palau i Camps. Palau i Camps va néixer a Barcelona el 10 de març de 1914 i va morir a Palma el 17 de juliol de 1996.
«Benaventurat aquell que un jorn lliurà la vida al compromís vitenc de cercar la bellesa»
S'acaben de complir 25 anys d'aquell capvespre calorós de juliol que duc gravat a la memòria. Na Llucia, en Carles i jo, carregats de llibres, caminàrem pel passeig Marítim de Palma fins arribar al nostre objectiu. Era un edifici alt i estret. Pujàrem al pis que cercàvem i férem sonar el timbre vàries vegades. No ens respongué ningú.
Un lladre anomenat M. Rajoy
L'extresorer del PP, Luis Bárcenas, ha declarat, aquest passat divendres, davant l'Audiència Nacional espanyola, que tots els ministres de Foment i Medi Ambient dels governs de José Maria Aznar i Mariano Rajoy, tractaven amb donants de la 'caixa b' del PP sobre adjudicacions públiques.
La tortura com a pràctica estructural
De tant en tant, qualque testimoniatge escarrufador aconsegueix rompre el bloqueig informatiu que hi ha sobre la qüestió, i treu el cap a l'actualitat alguna denuncia de tortures patides per qualque súbdit del Regne d'Espanya a mans d'agents de la Policia espanyola o la Guàrdia Civil.
El mirall d'Òmnium
Aquest diumenge s'ha fet a Barcelona l'acte d'inici de la celebració dels 60 anys de l'entitat cultural de referència a Catalunya, Òmnium Cultural, que va ser fundat l'11 de juliol de 1961 pels empresaris Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.
La cimera del Rei En Jaume
He seguit amb interès i bona predisposició la cimera bilateral entre les Illes Balears i el País Valencià. Òbviament l'aprofundiment de relacions entre els territoris dels Països Catalans són una de les reivindicacions que defensam des de fa dècades.
Cimera entre territoris germans
Aquest dilluns comença a Palma una cimera entre representants de les Illes Balears i representants del País Valencià. Els Governs d'ambdós territoris promouen aquesta trobada amb l'objectiu «d'estrènyer vincles culturals, socials i econòmics» i s'hi abordaran qüestions relacionades amb el model d'Estat, l'aprofundiment en la cogovernança, el finançament autonòmic, la transició ecològica, les polítiques socials i laborals i la vertebració territorial, entre d'altres.
27 espelmes pels Joves de Mallorca per la Llengua
La història de Joves de Mallorca per la Llengua, que aquests dies celebren el seu 27è aniversari, és una història d’èxit. Durant aquests anys, han estat molts els objectius assolits per aquesta entitat juvenil. N'esmentam 27, a mode d'espelmes d'aniversari:
Mans enlaire!
Hi ha la Justícia i hi ha els tribunals... i després hi ha la Justícia espanyola i, també, els tribunals espanyols.
Idò sí que eren presos polítics
L'Estat criminal espanyol no es va limitar a enviar els seus cans a apallissar votants pacífics i indefensos dia 1 d'octubre. També va perseguir i castigar els independentistes que estaven en llocs de responsabilitat institucional i en les presidències de les dues grans entitats civils catalanes. I als que va poder capturar, els va empresonar.
Tots els colors de la llibertat
El 28 de juny és el dia de l’Orgull LGTBI, un dia que va començar sent la diada reivindicativa de les persones gais i que avui simbolitza la lluita pels drets dels col·lectius LGTBI, però també la celebració dels avanços aconseguits i l’exhibició de l’orgull, després de molts anys d’haver d’amagar la vertadera identitat.
Mestres de vida
«Contrabandista de verbs clandestins escampant el veríPobles vius i senders infinitsQuin gust sentir-la parlarSi del carrer i el corral és l'amaI ara hi ha un poble que brama en un idioma proscrit». Això diu el particular homenatge del grup valencià Zoo a una mestra que varen tenir. Una Mestra, Marifé Arroyo, a la que vàrem entrevistar a dBalears.
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Vox continua donant creu
- Les Illes Balears haurien de tenir una policia autonòmica? El Parlament ho debatrà en el proper ple
- II Trobada de Dones dels Països Catalans: «Hem de fer la xarxa de dones més gran i més diversa, per a treballar pel País i per la gent que l’habita»