Com ja vèiem amb mentre, mentre que i mentrestant, no sempre és fàcil distingir paraules que s’assemblen en la forma o en el contingut, com és el cas de cap, res, gens i fins i tot ningú, que en tots tres casos indiquen l’absència d’alguna quantitat o d’alguna cosa. De fet, hi ha llengües, com el castellà, que tenen dues paraules (ningún, nada) per expressar el que en català en són tres, i és per això que, de vegades, hi ha qui les pot confondre. Cal, però, distingir-ne l’ús, perquè no són mots equivalents. Per no embolicar massa la troca, però, en aquest primer article ens dedicarem a res i a gens.
D’entrada, gens és un quantitatiu que pot acompanyar un verb (sovint amb la funció d’adjunt de grau o de quantitat), es pot reforçar amb expressions com ni mica o ni gota i, en construccions negatives, indica el grau mínim d’intensitat de l’esdeveniment expressat pel verb. Així, si diem que un jove no estudia gens, indiquem que no fa mai l’acció d’estudiar (malgrat que potser ho hauria de fer) o, si afirmem que no hem treballat gens, és que no hem fet feina. Gens també pot acompanyar un nom incomptable; seguit de la partícula partitiva de, llavors fa de quantificador nominal. És el que diem, per exemple, quan tenim set i veiem que no ens queda gens d’aigua o quan ens volem fer un panet i, malauradament, no ens queda gens de pa.
Si en comptes d’utilitzar gens en una construcció negativa l’introduïm en una interrogativa, en una condicional o en una oració en què s’expressi dubte, desconeixement, oposició, mancança, temor o alguna emoció similar, gens ja no significa ‘(en) cap grau, mesura o quantitat (de)’, sinó que equival a una mica. Així, quan ens demanem si queda gens de pa és com si ens demanessin si en queda una mica. Igualment, quan ens lamentem que, si el jove hagués estudiat gens, potser hauria aprovat, volem dir que el jove hauria passat l’examen si s’hagués esforçat una mica a estudiar.
A diferència de gens, res no acompanya el verb ni quantifica noms, sinó que és un pronom i, en contextos negatius, equival a cap cosa. En aquest sentit, si afirmem que un jove no estudia res, volem dir que no cursa cap tipus de formació (ni batxillerat, ni cap cicle formatiu, ni cap grau universitari). Igual que en el cas anterior, quan el context no és negatiu, sinó interrogatiu o condicional, res perd el valor de polaritat negativa i significa ‘alguna cosa’. Així, podem demanar al jove en qüestió si estudia res o bé oferir-li assessorament si necessita res relacionat amb els estudis.
El proper dia ens ocuparem de cap i de ningú. Mentrestant, si teniu cap altre dubte de llengua que creieu que podem tractar, ens el podeu fer arribar a l’adreça galmic@uib.cat.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
