En paraules de Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta, «ser dones en una nació ocupada com la nostra ens ofereix una visió privilegiada de la història dels estats i del patriarcat». I és sota el pensament que «tot relat sobre feminisme que no facin les catalanes des d’una mirada pròpia serà feta contra elles a partir del masclisme i l’espanyolisme», que decidiren engegar el projecte del llibre Màtria o barbàrie, de l’editorial Angle. En aquest llibre es recullen articles de trenta dones, majoritàriament principatines, però també amb representació dels altres territoris dels Països Catalans, que parlen cada una d’un tema diferent –amb opinions de vegades contradictòries entre si–, per generar una conversa que pugui servir per rearmar ideològicament el país.
Una tasca, en la meva opinió, necessària per als que creiem en la necessitat de generar un projecte de nació que tengui en compte les veus i necessitats de les dones que la conformen; perquè si una cosa ha mancat fins ara als espais d’articulació nacional de la història recent del país és la representació de les dones. I contra les opinions absurdes que per ventura és que no hi tenim res a dir, les editores –o matriotes, que és com s’autoanomenen– han demostrat que hi tenim molt a dir i que podem parlar de qualsevol tema, de construcció nacional, de dret, de sexualitat, de racisme, de discapacitat, de llengua, d’economia, de sindicalisme, de pagesia, de salut, de mitjans de comunicació, de religió, de noves tecnologies...
Ha estat un plaer haver pogut aportar-hi, juntament amb n’Aina Vidal, un article que parla sobre el model econòmic de Mallorca i la destrucció del territori i de la identitat nacional al qual ens aboca, i com el nostre poble ha mantingut viva la memòria nacional i quin ha estat el paper de les dones mallorquines en aquesta tasca. A més, hem volgut valorar i recordar les dones clarament imprescindibles, que per la seva condició femenina han hagut de fer feina de segon pla i han quedat eclipsades per les figures masculines més properes.
Comprau i regalau el llibre, estau d’acord o no amb el que s’hi diu, parlau-ne amb les vostres amigues, germanes, mares i filles, perquè només així aconseguirem ocupar els espais que ens pertoquen i dels quals hem estat privades durant tants de segles. El país també és nostre i nostra és també la responsabilitat d’alliberar-lo.
