Acabam el 2023, ja han fet el sorteig de la grossa i res de res, si ens ha tocat alguna cosa, haurem de pensar que ens ha tocat mantenir la salut que no és poca cosa. La grossa fa rialles. Alguna vegada he fet el càlcul per saber si tenint una sort normal, és a dir, que et tocàs sense cap cop de sort quantes vegades hauries de jugar i no estic segur, però crec que vaig arribar a la conclusió que hauries de jugar cada dia des del dia que vas néixer, arribar als cent anys i viure tres vides, llavors et tocaria una vegada la grossa. Per tant, cal estar tranquil i saber que l’únic que et pot tocar són els menuts, el reintegrament o alguna cosa d’aquestes. Com ja ha dit altra gent: a l’únic que li ha tocat i li toca sempre és a l’Estat, que crec que es queda un 55 o un 45% del que es juga i tot se’n va a Hisenda. Per tant, si tenim un govern que administri bé, podrà repartir-los gastant-los amb les necessitats que es tenguin. Però són mils de milions el que li toca a l’Estat. D’aquesta grossa mai no se’n parla. Els que no n’aprenen són els polítics, especialment els de la dreta i els de la dreta extrema. Els de la dreta fan el ridícul quan es reuneixen Feijóo i Sánchez i el sendemà en lloc d’estar tranquils amb els acords als que han arribat, continuen amb les seves crítiques ferotges que demostren la seva ignorància, incultura i poca educació, i l’extrema dreta, un dels dirigents de la qual demostra qui és quan no està conforme amb el que diu el seu contrari polític. Sabem qui són. La violència és la seva principal arma, i aquesta mateixa violència els enterrarà. O hauria de servir per enterrar-los. I el que ha comès la salvatjada, demana perdó amb un to de veu amenaçant i encara vol tenir raó. També neguen el que han fet els delinqüents. Aquests són els que han volgut que els militars s’aixecassin contra tot el que es movia que no els agradava. Que surtin de la seva ignorància i de la seva mala bava i que es disposin a raonar com cal, que és impossible.
I la cadena 4 de televisió, un dia d’aquests va passar dues pel·lícules que haguessin pogut servir per posar llum a les ments de l’extrema dreta i de la dreta simple. Tractaven els temes tan mal usats per aquests partits polítics i també per molta gent de l’esquerra, que són molt ràpids a acusar la gent que no fa més que exercir els seus drets, d’haver fet un cop d’estat o d’haver comès algun fet criminal quan només han votat o han volgut ser independents de qui els subjuga. Les pel·lícules eren crec, perquè no ho vaig apuntar: ‘En el nombre del padre’ i ‘Golpe de estado’. A aquesta darrera ocorre un cop d’estat a un país de terres africanes i de la manera com són exterminades moltes persones, com es maten a sang freda tots els que pertanyen al govern que comanda i de la manera com es persegueixen per matar tots els contraris als que fan el cop d’estat. Per tant, molts de tirs, molts de morts i una família nordamericana, que són els acusats d’haver actuat malament a aquell país, de la manera com han de fugir i estar a punt de morir una dotzena de vegades, i de la manera com es veu matar i morir molta de gent que intenta ajudar-los. Si després de veure això, algun polític se li ocorre dir que algú ha fet un cop d’estat, perquè ha fet unes declaracions als mitjans o perquè ha votat, és que no tenen res dins el cap.
L’altre pel·lícula, ‘En el nombre del padre’ em va fer pensar en els qui es posen les mans al cap, quan es parla de la llei de l’amnistia i que realment no es va cometre cap delicte, i llavors s’escandalitzen fins i tot els jutges perquè se senten acusats d’haver prevaricat. Són milers els jutges en el món que ho han fet, això de prevaricar. Aquesta pel·lícula es desenvolupa a Irlanda i a Anglaterra, després que el grup terrorista IRA hagi abandonat les armes, però igual que fan aquí cercant etarres davall les pedres o devers Bildu, allà també es feia el mateix. I hi havia com hi ha per tot, grups d’adolescents i joves d’aquests que creixen massa ràpid que a vegades cometen alguns delictes, encara que siguin petits robatoris per poder tenir alguns diners, i que mentre ja són coneguts en el lloc on viuen, moren dues persones assassinades i el jove adolescent, fill d’un catòlic practicant, que degué tenir alguna relació amb algun partit d’aquests que justificaven que hi hagués persones que volguessin aconseguir independitzar-se d’Anglaterra de manera violenta com feien els que formaven part de l’IRA. Llavors aquell adolescent, que viu fora de casa la major part del temps i que no té cap coartada és acusat de ser l’assassí, l’agafa la policia i el tanquen a la presó, i clar, crec que se l’enduen cap a Londres, aquí se l’haguessin enduit cap a Madrid. Allà el sotmeten a durs interrogatoris on se li pega, se’l sotmet a gran tortures inaguantables i li diuen que si no confessa que és culpable, fins i tot s’acusarà el seu pare i se’l condemnarà a pena de mort. Després d’innombrables tortures indecents en un país com Anglaterra, que es declara democràtic, arriba a firmar que és culpable i així només se’l condemnaria a cadena perpètua, que es convertiria en una trentena d’anys a la presó. És per aquí que hi ha judicis, que la policia arriba a conèixer qui és el culpable dels assassinats i que el jove tancat a la presó és innocent, també ho arriben a saber jutges, però com que convé tenir un cap de turc, s’amaga la veritat i la condemna continua endavant. Està ple de jutges que prevariquen. Fins i tot n’hi ha un que afirma que ell el condemnaria a mort. Mentre, el pare ha pogut parlar amb el fill i es demostra que el pare és creient i catòlic, i el fill que no creu en res, que és ateu. Es demostra i es parla del tipus d’educació que va rebre quan era petit i es comprova que el tipus d’educació rebuda l’ha convertit en el jove que és. El pare no deixa d’ajudar-lo encara que tenguin tantes diferències i creu que el fill no és culpable. A més, crec que arriba a saber tota la trama que han inventat les autoritats polítiques i judicials per tenir el fill a la presó. Mentre això passa, una advocada s’interessa pel cas i intenta ajudar el pres, que en principi no vol l’ajuda de l’advocada, però al final l’accepta i aconsegueix que quan fa uns 15 anys que és a la presó, i que també ha rebut allà moltes pallisses per terrorista i alguns presos el volen matar, s’arriba al judici amb algun pres que sap la història real dels assassinats. Mentre està a la presó, on també han tancat son pare i un grup d’amics del jove, viuen allà separats perquè han tengut algun problema amb la resta. Son pare està molt malalt i l’advocada demana al jutge que se’n pugui anar a morir a casa seva, perquè no li queda gaire temps de vida. Un dels jutges, d’aquests que no prevariquen, no el deixa sortir de la presó, i acaba morint allà. El pare havia aconseguit esser estimat per tots els presos, que quan se n’adonen que ha mort allà i no l’han deixat anar-se’n a morir a casa seva, fan grans manifestacions de dol i durant la nit criden pels finestrons que aquell pres ha mort i cremen llençols i els tiren per la finestra i cauen des de tots els pisos i finestres llençols encesos. És una escena impressionant. En el judici s’aconsegueix tenir el testimoni d’aquest pres que sap que molta gent coneixia que tot aquell grup de presos eren innocents i quan el jutge se n’adona de la realitat, ràpidament, pren la decisió i els va alliberant a tots, llevant-los tots els càrrecs i declarant-los innocents. I, en un moment d’aquests impressionants de la pel·lícula és quan el fill diu que s’ha de continuar lluitant en el nom del seu pare fins al final. I quan sortien del jutjat declarats innocents, els volien fer sortir per la porta del darrere. I ells no ho volen fer, surten per la porta principal i declaren la injustícia que se’ls ha comès tenint-los tancats 15 anys a la presó i havent rebut tota casta de tortures. Aquesta pel·lícula em va fer pensar en tot el que passa al voltant de la Llei d’Amnistia i tots els polítics i jutges que ara parlen em recorden els de la pel·lícula o els polítics i jutges de la pel·lícula em recordaven els que parlen aquí. Irlanda era Catalunya i Anglaterra era Espanya. No hi podia fer més. Pensava que tant de bo, tots aquests ignorants vessin aquesta pel·lícula i aprenguessin alguna cosa. Si no ho fan, què hi farem?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.