Comerciants i hotelers: greuge comparatiu

Primerament, sorprèn la queixa dels petits empresaris de comerç. D’acord amb l’ideari econòmic ultraliberal d’un consistori d’extrema dreta, cap activitat econòmica s’hauria de subvencionar. El mercat ha de regular-ho tot, i qui vulgui dur a terme accions promocionals, que les financi de la seva pròpia butxaca. Els impostos pagats pels contribuents no han d’anar destinats a accions com ara pagar total o parcialment uns vals de descompte per promocionar determinats negocis privats. Si no poden sufragar aquesta mena d’actuacions, aleshores el propi de mercat provocarà la seva desaparició, és a dir, fer fallida, per ineficients. Aquest és l’ideari econòmic que ha votat la ciutadania.

Per altra banda, esgarrifosament veuen ells i tots nosaltres la xifra que les nostres institucions han gastat en pocs dies assistint a una fira de promoció turística. Els comerciants han contemplat com, a empresaris turístics se’ls paga amb doblers públics la promoció internacional dels seus negocis privats. Negocis, molts d’ells, amb guanys pornogràficament estratosfèrics, especialment els hotelers i de lloguer turístic.

És ben hora de veure que la promoció turística no és altra cosa que destinar doblers públics a promocionar negocis privats, fet que converteix el turisme en l’activitat més subvencionada del nostre país. Això no només és contrari a l’ideal de la ultradreta que ens governa, i en general a la política de la Unió Europea des dels seus inicis, sinó que tampoc no és ètic. No és ètic destinar doblers públics a promocionar una activitat que genera immensos beneficis privats. No és ètic publicitar cap activitat que, com a poc a poc es va demostrant, genera nombrosos perjudicis i malestar a la població resident, que paradoxalment és qui en última instància, la paga. Esperpèntic. Indignant.