Rafael Borràs11/06/23 11:56
TW
3

Tant al Regne d'Espanya com en l'àmbit autonòmic, PP i VOX són, més enllà de matisos discursius, una veritable coalició programàtica. El PP i la seva escissió coincideixen sense embuts en assumptes cabdals com ara: la mútua, en feliç expressió de Miquel Urbán, "reverència religiosa a les elits econòmiques". La coincidència és evident en la cosmovisió turbo neoliberal. És a dir, en tot allò que fa referència a la rebel·lió fiscal de la població rica; la regulació econòmica a favor dels poderosos i les poderoses; la concepció de les llibertats individuals confrontada amb l' "Estat Providència" com a garantia de la llibertat de la meitat de la població –les dones-, de les minories, i dels col·lectius minoritzats; la consideració de la fal·làcia de la "meritocràcia" com a gairebé únic ascensor social; la negació de la ciència per abraçar el mite del mercat que ho regula tot –abraçada força evident pel que fa a la crisi climàtica-; la ideologia privatitzadora de tot allò que pugui ser negoci i la nacionalització de tot el que siguin pèrdues dels private business; la, per la gràcia de Déu i de la constitució borbònica, santa, uniformadora i castellanitzadora unitat d'Espanya...

La diferència més rellevant entre la dreta extrema i l'extrema dreta és que la primera és una mica més caritativa en la pràctica institucional i discursiva. En aquest sentit, el PP fa seu allò que digué el magnat mexicà Carlos Slim: "La riquesa és com un hort. Has de compartir-ne el fruit, no l'arbre". Altrament dit, el PP de l'època de Steve Bannon, està per "gestionar caritativament" la injustícia social, climàtica, de gènere... però no per reduir-la estructuralment amb polítiques de justícia igualitària de debò. Una gestió a cop d'aprofundiment de les precarietats, d'un estrafaig d'estat del benestar externalizat. En l'àmbit discursiu, en el seu camí etern cap al "centre", és més curós que Vox en la profusió dels discursos d'odi.

Per tant, en els resultats de les negociacions per a la formació dels governs de les institucions autonòmica, insulars, i municipals, el fet rellevant no és si hi haurà o no representants de Vox en els dits governs. La cosa substancial serà saber si Marga Prohens i els seus aconsegueixen que es notin de debò els seus matisos en la, de facto, coalició programàtica PP-VOX.

A tall d'exemple: Assolirà el PP que Vox accepti que les polítiques d'igualtat de gènere són consubstancials amb la democràcia?, que la cohesió social i el sosteniment d'un cert benestar col·lectiu depèn de polítiques amables envers les persones nouvingudes?, que el diàleg social autonòmic i el sindicalisme de classe són part especial del pacte constitucional del 78?, que la política lingüista tendent a impulsar l'ús de la llengua pròpia és un tret fundacional de l'autonomia de les Illes Balears?, aconseguirà el PP de Balears que Vox respecti discursivament i fàcticament la legalitat pel que fa, posem pel cas, a l'obligació de les administracions públiques de les Illes Balears establerta a l'article 16 del vigent Estatut d'Autonomia d'actuar primordialment per a garantir "l'assistència social a les persones que pateixin marginació o exclusió social; la igualtat de drets d'homes i dones en tots els àmbits, en particular en matèria d'ocupació i treball; la protecció social contra la violència, especialment la violència de gènere; els drets i l'atenció social dels immigrants amb residència permanent a la comunitat autònoma de les Illes Balears"?, cedirà el PP i posarà a les Illes Balears en el mapa de les regions mundials del negacionisme climàtic? o, per acabar amb els exemples, quines cessions farà el PP a VOX en matèria de política autonòmica de cooperació intencional?, amb un hipotètic Parlament presidit per algú de VOX, serà possible l'històric consens parlamentari envers la causa del poble sahrauí?, es mantindria l'Intergrup per la Pau i la Llibertat del Sàhara Occidental?

Aquestes són, al meu entendre, les coses fonamentals. Tant se val si hi ha o no hi ha consellers i conselleres de VOX en el Govern de Marga Prohens. Això és accessori car, a casa nostra i arreu, el feixisme del segle XXI ja ha sigut normalitzat -fins i tot ben rebut!- pel PP i les elits econòmiques.