Joan Lladonet18/12/22 13:08
TW
5

Es va veure mai que els amos que venien i els que explotaven esclaus es preocupassin per la seva llengua? Es va aprendre alguna llengua dels indis de l’oest (dels nord-americans)? Ara s’intenta normalitzar el quètxua, l’aimara, etc. La clau d’aquesta normalització és l’escola. Ho intenten estats llatinoamericans com Uruguai i Paraguai, i algun altre. Aquí la clau de la normalització del castellà també va ser l’escola. Després varen aconseguir una implantació total del castellà, els mitjans de comunicació i la immigració. Però la clau de volta que aconsegueix normalitzar qualsevol llengua és l’administració. Si per fer alguna cosa o moure’s, necessites documentació oficial, i si aquesta documentació obligatòriament ha de ser en català, tothom es preocupa d’aprendre’l. Aquí s’intenta normalitzar el català des de 1978, any en què es va aprovar la Constitució espanyola, aquesta constitució que permet i exigeix la normalització de les altres llengües que no són la castellana, aquesta constitució que tant refrega pels nassos la dreta espanyola per dedicar-se a caçar independentistes, aquesta constitució que s’usa per intentar frenar el compliment de les lleis que ha signat l’Estat espanyol, com la que té signada a favor dels referèndums d’autodeterminació i que tant usa de manera contrària el PP i Vox.

Crec que ja he dit que per normalitzar una llengua és bàsic que l’Administració usi aquesta llengua i que obligui als que estan al seu servei que la coneguin i la puguin emprar si cal. Això es va fer a Educació, i es va aconseguir que tot el professorat gaudís d’un temps per a l’aprenentatge del català per després poder impartirlo si era necessari. Hi va haver alguna protesta, però es va aconseguir l’objectiu. Tot el professorat gaudeix de titulació mínima per exercir la professió. No discutirem si l’ensenyament en català funciona o no. Jo crec que no funciona, encara que per als dretans el que no funciona és el castellà. Ja se sap, s’opina impregnat d’ideologia. Jo segurament també.

No cregueu en les campanyes del Govern que diuen que la normalització depèn de tu. La normalització no depèn dels votants, depèn dels governs que s’han votat. Tothom intenta evitar haver d’aprendre una altra llengua. En canvi si la necessites per fer els documents necessaris o per fer feina a l’Administració, segur que et dediques a aprendre la llengua necessària. Allà on hi ha hagut sempre problemes ha estat en el camp de la sanitat. No s’ha acabat d’aconseguir que el català fos requisit i quan ho ha estat, no s’ha complert, sense problemes. La dreta ha argumentat que els bons metges no voldrien venir. És un argument fals, perquè qualsevol bon metge no té dificultats per aprendre una o dues llengües més. Tot és qüestió d’obligatorietat i de voluntat. Amb aquestes estàvem quan aquests dies ens hem pogut assabentar de la notícia següent:

El català ja ha deixat de ser un requisit per als sanitaris de Balears. El PI-Proposta per les Illes Balears ha considerat que el Govern ha fracassat estrepitosament en l’objectiu d’aconseguir que els sanitaris de Balears poguessin interactuar en les dues llengües oficials. També ha afirmat que no entenen que l’Executiu de Francina Armengol no tengui cap normativa que garanteixi els drets lingüístics dels usuaris de la sanitat i que, després d’un any del rebuig del Tribunal Suprem al decret que regulava la qüestió, encara no s’hagi fet res sobre el tema. Josep Melià ha continuat explicant que la regulació ja era suficientment flexible perquè permetia l’accés sense acreditar coneixement de català, per després condicionar la carrera professional a la seva acreditació.

El Govern, i en el seu nom la consellera de Salut, Patricia Gómez, ha insistit a dir que els professionals sanitaris arribats de fora de Balears saben que Balears és una comunitat bilingüe i que tenen interès a aprendre català per poder atendre els pacients en les millors condicions. Les denúncies existents desmenteixen el Govern.

Per tant, el Govern continua donant la raó a l’historiador i polític Tàcit que afirmava que “la marca de l’esclau era parlar la llengua del seu amo”. És una llàstima!