Deu ser que durant la conquesta les tropes del rei en Jaume no anaven nodrides d'infants, ancians i persones de mobilitat reduïda en general el motiu pel qual no trobaren gaires entrebancs el darrer dia de l'any 1229 per circular o aparcar els carruatges de guerra al carrer que avui anomenam del '31 de desembre'.

Avui, els ciutadans en general i els col·lectius esmentats en particular, acompanyats dels seus curadors si ve al cas, ho tenen més difícil.

Aterraré: el carrer del 31 de desembre de Palma, a més dels problemes que causa a les persones al·lèrgiques el pol·len dels abundants plataners que el guarneixen, té un altre desavantatge disfressat de verdor. Té a veure amb determinats llocs d'estacionament de vehicles.

El carrer, de devers quatre cents metres de longitud, disposa de quatre jardinets a les voravies que limiten amb el costat dret dels turismes estacionats. Són espais limitats per arbusts podats, paral·lels a unes divuit places d'aparcament. Els podeu trobar enfront dels edificis dels números 6, 10, 23 i 35. Si hi voleu deixar el cotxe, abans convé que us plantegeu un parell de preguntes:

— Duc un infant assegut a una cadireta homologada a la banda dreta del seient de darrere?
— Està ocupat el seient del copilot?
— Hi ha qualque adult amb dificultats de mobilitat a la banda dreta del seient de darrere?

Si heu contestat sí a qualsevol de les tres qüestions, teniu dificultats afegides.
Hi podeu aparcar, és clar, però amb menys seguretat i molta més incomoditat.

Tots els moviments d'entrada i de sortida dels vehicles els haureu de fer per l'esquerra. Els arbusts aferrats al costat dret us impediran obrir les portes dels passatgers amb normalitat. En teniu un exemple a la foto superior.

Realitzada aquesta maniobra als dos sentits del carrer, augmentarà el temps d'exposició dins un carril d'alta intensitat de circulació per mor de tenir la porta oberta. A més, el desplaçament interior des dels seients de la dreta fins a sortir per l'esquerra pot arribar a ser impossible per a segons qui. Si heu estat previsors, fareu baixar el passatger abans i es mourà per la calçada encara amb més perill. Aquesta darrera precarietat ni tan sols és possible superar-la amb infants o persones amb mobilitat reduïda.

Resumint: si no aneu tots sols, val més que cerqueu un altre lloc per aparcar. El problema és qui renuncia al luxe d'un lloc buit a Ciutat?

Hi ha una solució eficaç, ràpida i gratuïta: el carrer està farcit d'aturades de motos, que són vehicles perfectament compatibles amb el disseny descrit. Si bescanviau l'ús del nombre de places afectades, tot arreglat.

Mirau si seria bo de fer i econòmic facilitar i millorar la qualitat de vida de les persones que, si l’espai s’hagués dissenyat pensant en elles, no caldria modificar-lo. I, en darrer lloc, si un policia de barri caminàs cada dia per la zona hauria detectat aquesta i moltes altres millores necessàries.