El Consell d’Europa ha posat al mateix nivell la democràcia atrofiada d’España i la de Turquia. El mateix dia dels indults als presos polítics advertia que ja no bastava, falten els exiliats i sobren tota la resta d’encausats pel procés. Si els polítics catalans exiliats es poden moure per Europa, però no per España, és perquè els jutges no espanyols (alemanys, suïssos, belgues, anglesos...) no troben agafada a això de la sedició que tant agrada als jutges espanyols.
Serà per això que la dreta espanyolista s’han d’embolcallar tot el temps amb banderes i escaïnar que la constitució és la bíblia incorrupta, i que tenim la millor democràcia del món espanyol: la mateixa que continua amb totes les hipoteques que va deixar el PP de Bárcenas, de M. Rajoy, la que diu “policia patriótica” a les clavegueres, la de la llei mordassa... El mantra és qualificar l’actual govern d’España com a il·legítim. Tan i tan satisfets n’estan, de la seva democràcia, que n’han fet un paquet post feixista indissoluble: “Libertad-democràcia-una-grande-libre”.
España té un bon problema, la justícia ha entrat en una espiral a veure qui la diu més grossa. Com que a més tenim un sistema polític, o uns capdavanters polítics inútils, tot va a parar als jutges, que estan encantats d’esser els reis del mambo. Com diuen els fossers: “No volem mal a ningú, però per a nosaltres salut i feina”.
En poc temps hem vist sentències d’allò més surrealista, quasi sempre a favor dels més fatxes, per exemple la sentència que diu que el mobiliari que varen furtar els Franco és seu, com els sants de la portalada de la catedral de Santiago, o les piques baptismals medievals que usaven de cossiol; també han dit que fer apologia del franquisme és llibertat d’expressió, sobre l’obelisc de sa Feixina també han quedat ben a plaer, fins i tot amb els noms dels carrers, també són els jutges que han de dir la darrera paraula, i han dit que ‘Millán Astray’ representa molt bé els votants d’Ayuso.
Quin contrast amb la persecució per “enaltiment del terrorisme”, precisament quan ja no hi ha terrorisme, o presó per si de cas amb els CDR. Justament fa tres dies el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha sentenciat contra Espanya per haver condemnat a un any i set mesos de presó l'exdirigent de l'esquerra abertzale Tasio Erkizia per enaltiment del terrorisme en un acte el 2008 (ARA 22.06.21). Atenció: amb 13 anys de retard, quan ja han destrossat moltes vides. Res de nou, les sentències europees, i de la ONU i d’Amnistia internacional contra la justícia espanyola són constants. Un altre tema és que, en aquest cas, els tertulians de Madrid callin com a putes.
A Jordi Cuixart el condemnaren per sedició per intentar reconduir una manifestació. El mateix vespre un ministre del PP donava els sus: “Ha sido tumultuario”... “tate” va ressultar que “tumultuario” era relacionable amb “sedición” i, ves per on, el president d’una organització cultural catalana va a la presó.
I sí, hi ha comparances que fan oi, per exemple els presos polítics amb els colpistes del 23 F. Els que troben que els catalans mereixen més presó que els colpistes s’ho haurien de fer mirar.
Doncs si això és la justícia espanyola les ànsies de independència són més que lògiques i naturals... I queden més de 3.000 encausats per causes que no s’entenen, com no sigui com a escarment. Ara els tertulians de Madrid parlen més de malversació dels catalans, serà que no els basta la malversació de la campanya d’Ayuso, de l’AVE, de les aventures del rei Vell o dels centenars de casos del PP. I mentre ens entabanen l’Urdangarin gaudeix d’un indult d’estranquis, com si fos amic del Rei.
A tot això els cantaires de Cort tampoc no han vist cap motiu per abaixar la guàrdia. Ni en Manel, hiperactivista del moviment social, ha trobat cap motiu per agafar vacances, ben al contrari ahir encara s’esgargamellava: “Per! cent vuitanta-una setmanes seguides!” “I seguirem… Amnistia!” Contesta la coral Música per la Llibertat.
