“Next Generation EU” és com s'ha batejat el famós Fons de Recuperació Europeu dotat de 750.000 milions d'euros per al període 2021-2026, dels quals a l'Estat Espanyol n'hi corresponen 140.000 entre transferències (72.700) i préstecs (97.300). És la resposta comunitària a la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19. En el cas espanyol amb aquest ingent fons –equival a l'11% del PIB- es pretén "donar un impuls modernitzador al país, i revifar els motors d'una economia afectada pel virus".
En les formes de fer els coses, el fons "Next Generation EU" podria haver sigut un factor de canvi de les dinàmiques ancestrals de fer negocis ("business as usual of BOE", “corruption deal”...), és a dir, els complexos, i, alhora, descarats, processos d'enriquiment a costa dels pressupostos públics, ja siguin processos de privatitzacions, de gestió subcontractada de serveis públics essencials, d'obres públiques de dubtosa necessitat i segura sobrevaloració econòmica, o processos directament de corrupció... La pandèmia, i la resposta de la UE als seus efectes devastadors en l'economia espanyola, i, especialment, a casa nostra, hauria d'haver sigut una sacsejada per acabar amb el que José Manuel Naredo anomena "Taxonomia del lucre".
I, no obstant això, estem davant decisions politicoeconòmiques que constitueixen un tornem-hi, torna-hi al "donar fum, en compte de donar llum". Davant la falta de transparència en la posada en marxa del "Next Generation EU", la societat civil ja ha hagut de posar-se en marxa amb plataformes, com ara, "Open Generation EU", o el nostrat Fòrum de la Societat Civil. Veritablement, la "col·laboració publicoprivada" sempre dona més fum que llum!
Les formes van lligades al contingut. En aquest sentit, amb el pas del breu temps transcorregut des que els estats membres de la UE van acordar –no sense moltes dificultats- el susdit Fons Europeu de Recuperació Econòmica, cada dia queda més clar que, sota la “retòrica verda", la inconcreció de la “digitalització”, i els artificis entorn de la "resiliència", ens trobam amb uns fons dissenyats per a les grans corporacions amb l'objectiu de rescatar-les.
Tot plegat ve a tomb de la remodelació del Govern de les Illes Balears, amb la gran novetat de la creació de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat, i Cultura. Sembla, doncs, que s'eleva al màxim rang institucional tot allò que té a veure amb la "Next Generation Illes Balears". La presidenta Francina Armengol, en la presentació de l’esmentada remodelació, justificà l'existència d'una conselleria ad hoc per als fons europeus pel fet d'estar davant una oportunitat històrica (l'oportunitat que arribin -ja que no arriben via finançament autonòmic ni REB- bastants milions d'euros de la UE), i ha repetit el mantra de la diversificació econòmica.
Caldrà veure què passa en els pròxims mesos. De moment, es pot avançar que, pel que fa a les formes, els immediats antecedents no són bons. Que el Govern contractés a KPMG per a dissenyar el pla de rescat turístic és tot un símptoma que la "Next Generation IB" és pura "Next Generation UE". En relació amb els continguts, diguem-ho sense embuts, els fons europeus destinats a aquesta "Next Generation IB" no suposaran quelcom semblant a la necessària transició ecosocial, imprescindible per a garantir un futur de vides socialment i ecològicament vivibles a les noves generacions pertanyents a les grans majories socials.
Luis González Reyes, que és membre d'Ecologistas en Acción, en la introducció al llibre "Decrecimiento vs Green New Deal" escriu: "Les úniques mesures viables en el segle XXI són aquelles que consideren el descens de la disponibilitat material i energètica, i que comprenen que això significarà una profunda reorganització del nostre sistema polític, social, cultural, i econòmic. Una altra cosa és com siguin aquests nous ordres, que dependran en gran part de les nostres lluites aquí i ara". Altrament dit, i pensant en la realitat balear i pitiüsa: Perquè la invocació a la "diversificació econòmica" no sigui només retòrica, i el "SOS Turisme" no sigui una reclamació de rescat turístic a l'engròs i sense condicions, ha arribat l'hora del decreixement turístic planificat. Perquè els nous ordres siguin desitjables, les lluites del present són les de garantir la democràcia, alhora que recuperam el seu impuls igualitari i de la justícia social i ecològica.
