Josep A. Calvo02/12/20 15:55
TW
2

Ens agradi o no, no ens queda altre remei que seguir les recomanacions sanitàries per evitar contagis i preservar la nostra salut i la de les persones que ens envolten. Ara bé, si observau mínimament el que veim diàriament al carrer, la realitat s’allunya d’allò que seria desitjable.

Mascaretes al colze

Entre algunes persones, sovint adolescents (i d’altres), el lloc més adequat per col·locar-se la mascareta és el colze, no fos cosa que caiguessin i es fessin mal a l’articulació. Això sí, solen tenir el radar en marxa si se l’han de col·locar ràpidament. No sempre és fàcil passar-la del colze a la cara i és possible que la sanció els arribi en un moment o l’altre. Existeixen variants, alguns la duen a la barbeta, arreplegant la suor del coll. En aquest cas, el gest de posar-se-la és molt més ràpid i, potser, també una mica més brut. Tanmateix, a ells no els afecta.

Parlar amb el mòbil sense mascareta

Una volta per la ciutat i trobam una espècie curiosa: aquells que han trobat l’excusa perfecta amb el mòbil. Es tracta, segur que els heu observat, d’aquells que parlen amb el telèfon mòbil sense mascareta mentre caminen. Normalment la mascareta els penja d’una orella. Suposam que consideren que la seva veu no els surt nítida o queda més apagada. Evidentment, no poden esperar a tornar a ca seva per parlar amb qui sigui, recordau que tot sempre és molt urgent. Per cert, després de fer una prova, hem confirmat que parlar per telèfon amb mascareta és possible i que més o manco se sent. Això sí, aquesta espècie no concep aquesta possibilitat. A més a més, sospitam que sovint no parlen amb ningú, però ja els va bé, perquè s’alliberen de la mascareta a favor de la comunicació, encara que sigui amb un mateix.

Suposats esports lleugers

Anar en bicicleta amb parsimònia o passejar-se amb roba d’esport, encara que no suposi cap esforç físic considerable, és una modalitat interessant amb la qual alguns han trobat la manera d’anar pel món sense la mascareta. I ho tenen ben clar: “Eiii, jo faig esport, no puc dur mascareta!”. En realitat ofenen les persones que els envolten, però els és ben igual, van a la seva, no en mancaria d’altra. Aquesta modalitat es va observar recentment a la zona des Carnatge de Palma (i de cada dia se’n troben més pertot arreu). Pel que es veu el xandall i les dessuadores alimenten la creença que els protegeix dels virus. Pensau que fan esport (encara que només caminin) i això sempre els protegeix de les infeccions mentre fan salut. I després n’hi ha que perden el temps dissenyant vacunes!

Dissenys extraordinaris

Però deixant de banda tots aquells que no respecten les normes perquè són així d’esplèndids, crec que mereixen una menció especial (i ho dic en sentit positiu), aquelles persones que respecten les normes, però que, tot i les circumstàncies, fan un ús lúdic o elegant d’aquesta peça de vestir obligatòria. En referesc, evidentment, a la varietat de mascaretes que podem veure al nostre entorn. Ja que n’hem de dur, almanco, serem variats, originals i divertits: amb tela de llengües, amb siurellets, amb els noms dels clubs esportius, a conjunt amb la roba que duen, de pinyes o en Mickey Mouse. La veritat, la riquesa temàtica de les mascaretes és extraordinària. En haver passat aquest episodi de la nostra història recent, s’hauria de crear el museu de la mascareta. L’enginy i els dissenys es mereixen un lloc on les generacions futures comprovin per ells mateixos que, tot i les circumstàncies, encara hem gaudit de bon humor i hem estimat aquesta peça de vestir.