Després escolt notícies, i sent un potentat, que és uns dels que més poder té en el món, un d’aquests que abusen del poder i que sempre eludeixen la responsabilitat dient que els culpables són els altres, els xinesos en aquet cas, que han creat el virus en un laboratori, i per això els restringirà avantatges comercials per intentar fer-los mal. En aquest moment un pensa quant equivocat estava amb una societat tan avançada com la dels estats units que han tengut tan poques llums i han votat una persona que té el cap tan malament. Els polítics que administren els doblers de tots haurien de tenir una ment molt equilibrada, per no anar fent el ridícul.
El ridícul el pot fer tant la persona més poderosa del món, com les que coordinen la sortida d’una pandèmia viral, que en voler controlar la situació no dubten a retallar drets per totes bandes. “Mentre no ens retallin econòmicament...” pensen els votants. I tots se senten disposats a fer bonda i a creure... que és criança. Fa uns quants dies va córrer per les xarxes socials, que com que aquest primer de maig no es podria fer la tradicional manifestació per defensar els treballadors i les treballadores, es recomanava penjar del balcó algun domàs, tovallola, peça de roba o pedaç vermell per simbolitzar la queixa sobre els retalls dels drets i la reivindicació d’aquests. El dijous vespre vaig penjar un jersei vermell del balcó. Des de ca meva tenc una panoràmica de cases i balcons suficient per veure’n més d’una cinquantena. Doncs vaig esser incapaç de veure un sol penjaroll vermell per enlloc. Supòs que a altres bandes n’hi devia haver, o no interessa o no importa o ho fan massa bé aquests que coordinen la sortida del famós virus que tants de morts ha fet, especialment en la gent gran i més especialment en la que es trobava en residències per a persones majors i dependents.
Ja hem arribat al dissabte, avui, 2 de maig, poden sortir els adults fins a les 10 del matí i el vespre també; els de la meva quinta de 10 a 12 i de 19 a 20 hores, i els menors de 14 anys, de 12 a 19 hores crec. Tothom galleja a l’hora de parlar de solidaritat, però si analitzes l’actuació de cadascú, observes tan gran quantitat d’egoisme, que et fa por la societat en què t’ha tocat viure. Fa uns quants dies sent parlar polítics responsables de qualque àrea general que els correspon explicar-se públicament. Quan expliquen la situació, observeu-los bé, i veureu que vos recorden capellans fent el seu sermó. Fan la seva explicació i diuen tot quant els han permès dir. Després s’entra en un fals torn de preguntes, que, a més, han estat censurades prèviament, i he observat que en les contestacions no afegeixen res més que el que havien dit en el sermó. Les preguntes sempre són per anar una mica més enfora del que s’ha dit o per aclarir dubtes, però els prohoms no fan res més que girar les frases i repetir exactament el que ja havien dit, i no hi ha manera d’aclarir res. Si els demanen alguna cosa concreta, com és si qualque gremi determinat cobrarà alguna quantitat determinada. Doncs no hi ha manera. Repeteixen una i altra vegada que se la mereixen i que se mereixen molt més, que han fet una gran feinada i tot el que els correspongui serà poc, però no contesten sí o no a la pregunta concreta que els han fet. Si la pregunta és sobre drets humans, no vos preocupeu, dirà que se’ls mereixen i molt més. Se’n mereixen el doble dels que existeixen, però no se’ls respectarà el més mínim que han reivindicat. Sembla que les respostes estan ben confinades i els drets humans també.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.