Aquest dijous s'han complit cent anys exactes de la mort de Miquel dels Sants Oliver, el més gran periodista que hem tengut mai a Mallorca i a les Illes Balears.
Només això ja seria molt, però no és només això. Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) a més de periodista va ser assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director dels dos grans diaris de Catalunya: diario de Barcelona i La Vanguardia. Oliver va ser, juntament amb mossèn Antoni Maria Alcover, Miquel Costa i Llobera, Marian Aguiló i Joan Alcover un dels artífexs de la recuperació de la llengua catalana durant els inicis del segle passat.
Teòric i Cappare del mallorquinisme polític, Oliver va escriure un dels texts fundacionals del moviment mallorquinista, 'La cuestión regional' (1898) on ens convidava a deixondir-nos: «O ara o mai. Si el país es queixa, si el país sofreix sota el pes de les conteses polítiques tretes de polleguera, és perquè vol. Que s’aixequi del llit en què ara fa becaines, que recuperi els seus sentits i les seves potències, que vulgui ser lliure i ben administrat, i ho serà; no pas apel·lant a mitjans violents ni a convulsions cegues, sinó en virtut de la força de gravitació incontrastable que dóna en la constància, la dignitat i la unimitat d’aspiracions».
