30/12/19 0:54
Catalina Solivellas, la delegada de la presidència per a la Cultura del Govern, va assistir aquest dissabte a la Nit de la Cultura, organitzada per l'Obra Cultural Balear.
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ Tivasdan .- Vosté s'ha posat a pensar que un representant del poble que l'ha votat, per molta raó que tingui, no està minimament obligat, ni que sigui per educació si el seny no li demana altra cosa, que donar una mínima explicació genèrica del seu absentament o delegar a algú que ho faci en nom seu? No li sembla que la gent, coneixent el "paño" no es pot pensar que el cas és degut a una reprimenda per part d'algún superior en l'estatus politic, del qual ella n'era representant? Jo penso que si hagués sigut per qualsevol altra motiu, ho hauria aclarit ni que fós l'endemà. Deducció tan fàcil com saber de quin peu calça vosté. ESPERO QUE DBALEARS NO TREGUI AQUEST COMENTARI FINS QUE AQUEST SENYOR TINGUI TEMPS DE LLEGIR-LO.
@Sebastià. - Vostè sap per què va desaparèixer? Jo no. Per tant, no sé què de greu pugui ser el motiu. I li puc assegurar que hi ha algunes vegades, alguns motius per abandonar el que sigui, en el moment que sigui. Si algun dia ho arribam a saber, aleshores podrem opinar.
@ Tivasdan .- Si un/a delegada de la presidència per a la Cultura del Govern, s'absenta d'un acte que li afecta pel seu càrrec i en té una responsabilitat, no pot desaperèixer sense cap mínima excusa. Per educació però sobretot per compromís politic. Fer les coses malament fa que la gent es sentin decebuts amb tot el seu dret i la persona protagonista, molt poc valorada.
I si no sabem perquè li telefonaren, com gosam opinar? Potser era una cosa greu. Potser va ocórrer alguna cosa que la feu abandonar... La gent som molt intolerants, però volem que ho siguin amb nosaltres.
A Mossèn Capellà se la veia com una dona amb personalitat forta. En la vida real no té perquè ser així. Ella es actriu. De debò, és una criatura que no sap dir que no i sempre té un somriure a la boca. És molt bona al·lota, pacífica, amable i tendrament humil. Una moneieta sense orgull a qui s'ha extirpat l'amor propi i que es limita a recollir dins un potet les miques que li llancen als peus.
En PSOE té mans llongues.