Ja tenim batlesses i batles als nostres pobles i ciutats. Poquetes dones, deu batlesses de cinquanta-tres, un divuit per cent... encara hi ha molt de camí a recórrer per aconseguir la meitat, com es reflecteix a la població.

En aquesta legislatura que comença s’han canviat molt els colors polítics dels nostres Ajuntaments. Hi ha majoria d’esquerres, és cert, amb major presència del PSOE que per primera vegada en la seva història illenca és el primer en nombre de batles i batlesses. Catorze, a Mallorca, un vint-i-sis per cent.

Les dretes, ara sí que podem parlar en plural, han aconseguit alguns Ajuntaments importants. Llucmajor per exemple o Pollença. Tretze batles del PP. Mai s’ho haurien imaginat!

Encara hi haurà alguns canvis, productes dels acords, per exemple Andratx que hi haurà tres batles durant aquesta legislatura.

Aquesta setmana esperem veure el final de les negociacions per conformar el Govern de les Illes i el del Consell. Tant de bo puguem romandre satisfets la majoria dels votants d’esquerres.

La tasca municipal és la més propera a la ciutadania. La més agraïda, per una banda, quan reps felicitacions per la bona feina feta. També pots viure frustració, no ens enganem, quan veus que molts projectes interessants no es poden dur a terme per manca de recursos econòmics, per normativa estatal que impedeix un tipus de despesa determinada. El Govern de Madrid té una prioritat si vol ser el govern dels municipis, derogar la llei Montoro, ministre del Sr.Rajoy.

No oblidem que en paral·lel a la bona feina dels batles i batlesses, dels seus equips, la ciutadania ha de contribuir amb actituds responsables i cíviques. Hauríem de desterrar aquella exigència a la solució del problema individual, «el meu redol, davant ca meva...» i en canvi demanar en nom del col·lectiu, de la comunitat de veïns i veïnes.

No basta en pagar els impostos, com moltes vegades s’argumenta a les reclamacions, per cert, un deure no un regal. No basta com a argument, perquè el compliment d’aquest deure no és una carta d’exigència. Hem d’exigir i reclamar bona gestió dels doblers públics, vigilar que no hi hagi corrupció com la que hem viscut en aquestes terres nostres. I a la vegada, saber conviure amb els nostres conciutadans.

No n’estem acostumats, no ens ensenyen a ser membres d’equips, de col·lectius. Ans el contrari, ens transmeten l’individualisme al més pur estil nord-americà: fot qui fot i visca el rei! El civisme, la responsabilitat cap als béns col·lectius com poden ser els espais públics, la carregam en exclusiva cap als responsables dels afers municipals.

La participació ciutadana ha d’anar en ambdós sentits. Per la banda dels nostres representants, han de promoure-la i facilitar-la. Escoltar i prendre nota, retornar amb la solució o els entrebancs trobats. Per la nostra banda, plantejar problemes i possibles solucions de la ciutadania, no individualment, exigir respostes després d’un temps prudencial. Confiança mútua, sense aquesta característica no hi ha possible diàleg.

Enhorabona batlesses i batles, regidores i regidors d’esquerres, inicieu una nova etapa. Esper que amb una bona càrrega de responsabilitat, d'il·lusió, de coratge i força pel treball impagable de gestionar els béns públics pensant en les persones, en la ciutadania que més necessita els recursos municipals per millorar la seva vida.