En bon diumenge de Pasqua, quan el cristianisme celebra la resurrecció de Jesucrist, que simbolitza el triomf del bé damunt el mal, de l'amor damunt l'odi, del perdó damunt la venjança, veiérem afusellar i cremar un ninot que representava un líder polític votat pel seu poble. Veiérem una expressió del desig d'assasinar d'un ésser humà per les seves idees polítiques.

Ja no me deman on és la fiscalia, tan falaguera com és quan li convé, segons qui sigui l'amenaçat o l'odiat. No. Ja no m'ho deman. Però sí que me deman on és el cristianisme davant aquesta expressió d'odi col·lectiu.

Crec que el cristianisme, com qualsevol religió de pau, com qualevol espiritualitat pacifista, hauria de recordar i d'afirmar una sèrie de principis fonamentals, entre els quals:

1) En qualsevol estat democràtic i de dret, són Drets Fonamentals la llibertat d'opinió, d'expressió, de reunió, d'associació i de manifestació.

2) A qualsevol època de la història hi ha hagut modificacions de fronteres a Europa i onsevulla.

3) Des d'un punt de vista cristià, no hi ha cap frontera estatal sagrada, tant si existeix actualment com si és en projecte de creació. Qualsevol frontera és fruit d'un acord entre humans, de vegades resultat de conflictes violents i de vegades resultat d'acords pactats i pacífics.

4) Sempre que la lluita sigui pacífica, no violenta i respectuosa amb qui no la comparteix, és legítim qualsevol projecte de crear (o d'impedir) un nou estat.

5) La resolució de qualsevol conflicte ha de venir del debat respectuós i obert entre les parts discrepants i de la votació democràtica de les possibles sortides.

6 ) La Carta fundacional de les Nacions Unides, signada per l'estat espanyol, en el capítol primer mana «Desenvolupar entre les nacions relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles altres mesures adequades per a enfortir la pau universal.»

7) El Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, signat per l’ONU el 1966, en el seu article 1.1, declara que: «Tots els pobles tenen el dret d’autodeterminació. En virtut d’aquest dret, determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament econòmic, social i cultural».

8) No és cristià ni democràtic ni humà criminalitzar ningú per les seves idees des dels grans mitjans de comunicació de masses. És així que aconsegueixen que les masses mirin els dissidents polítics com a subhumans mereixedors dels pitjors càstigs.

9) El Vuitè Manament mana que «No diràs falsos testimonis ni mentiràs». Per això és anticristià difamar ningú (per exemple fent-lo passar per “golpista” sense haver empunyada cap arma mai) tan sols per les seves idees polítiques.

10) Tant l’ètica cristiana, -que, en manar visitar el pres, en proclama la dignitat- com la Declaració Universal dels Drets Humans, estableixen la presumpció d’innocència dels presos polítics (i no polítics) onsevulla en el món.