Les pròximes eleccions generals tornen a situar el nacionalisme de casa nostra davant l'etern repte d'aconseguir un escó al Congrés dels Diputats. Mai ha estat fàcil; ja se sap que a mesura que s'apropen els comicis, les formacions d'àmbit estatal van adquirint més i més protagonisme en detriment de les d'obediència illenca. I és que, malgrat l'actual pes de les xarxes socials i mitjans digitals, les grans cadenes de televisió i diaris parlen sobretot dels cinc partits que, segons les enquestes, més escons obtindran al pròxim Congres, es a dir: PSOE, PP, C's, Podemos i Vox.

Davant aquest conegut panorama, el PI ha sorprès presentant a Joan Miralles com a candidat independent. La seva trajectòria, s'aparta força dels perfils que fins avui havia presentat aquesta formació. No és només l'expresident d'Haptur, malgrat que aquesta ultima responsabilitat sigui la més coneguda mediàticament, es tracta també d'una persona que sempre ha defensat activament valors com la solidaritat, la cohesió social, la llengua, així com un repartiment més just de la important riquesa generada pel turisme, enfrontant-se a les grans cadenes hoteleres i la seva pretensió de monopolitzar els beneficis del sector.

I això és sens dubte, una bona notícia. No només perquè confirma la intenció del PI de seguir eixamplant la seva base, sinó perquè permet imaginar una casa comuna gran, amb vocació mallorquinista i transversal, oberta a tots aquells i aquelles que defensen idees tan necessàries per a aquest petit país com un finançament més just, o la defensa de la pròpia identitat.

Coalició Canària, que concorrerà amb el PI, el PNB, Geroa Bai i altres partits a les eleccions europees, des que va arribar al Congrés, el 1993, porta demostrant la importància i els bons resultats de tenir una veu pròpia, desmuntant els arguments d'aquells que consideren que un sol diputat a Madrid, no serveix per a res, que seria com tirar el vot. És cert que les eleccions, es presenten molt polaritzades, amb un ambient polític de forta crispació i la temptació de l'anomenat vot útil sobrevolant com a opció pragmàtica dins les ments d'una part dels electors que dubten a qui votar finalment. Ara bé, la pregunta que escau fer-se des d'aquí és senzilla i clara: serem capaços algun dia, de seguir l'exemple canari?