La joventut empeny amb força

El divendres següent, el 15, tornaren a omplir els carrers contra el canvi climàtic. No hi ha planeta B!, joves estudiants clamant per una terra sostenible, per un planeta lliure de contaminació, per uns oceans, unes mars, lliures de plàstics. Amb alegria, amb pancartes fetes seves, responent a l’exemple de na Greta Thunberg, de 15 anys, que des de l’estiu de l’any passat, cada divendres es planta davant el Parlament suec demanant polítiques actives, valentes a favor del clima, del nostre planeta terra.

Joves amb empenta, que empenyen amb força, que saben que han de moure’s, sortir de la comoditat, que observen el món on viuen amb ulls crítics.

El mateix divendres 15 vaig assistir a una trobada amb estudiants de 2ⁿ de batxillerat de dos instituts de Palma. Amb na Magdalena Nebot Vaquer, de 85 anys, convocades pel professor i amic David Ginard Féron, per parlar de les nostres experiències com a lluitadores per la democràcia, per les llibertats.

Era el segon any que anàvem a la UIB, enguany més nombre de joves que l’any passat, coincidia amb l'olimpíada d'Història. Una experiència enriquidora, emotiva quan escoltàvem les peripècies de na Magdalena, adolescent de 18 anys per arribar a Alger, a trobar-se amb son pare, en una barca de bou: duia bessó i tornava amb tabac, ens contava.

Les preguntes dels joves d’enguany ens varen sorprendre agradablement. Més intervencions que l’any passat, amb continguts més polititzats: com veis l’extrema dreta de VOX? Què penseu de la persistència de la nostra llengua, a pesar dels atacs que ha patit en el franquisme, i ara per forces de dretes? Com veis les pròximes eleccions generals?

Una jove li explicava a na Magdalena que la seva padrina no tenia la mateixa visió de l’experiència viscuda a Alger, comentava que havia vist molta violència. Na Magdalena, amb paraules senzilles donava una lliçó d’humanitat, anti-racisme, de convivència i tolerància amb les persones, fossin cristians, jueus o moros, fos quin fos el color de la pell. Situava el moment de la lluita per la independència enfront de la metròpoli francesa, per entendre la diferència amb la padrina esmentada.

El pes de l’Església en la vida quotidiana durant el franquisme era xocant per a ells, en canvi sí que els interessava molt més com podíem ser feministes en aquells anys, el paper de la Sección Femenina a l’educació, o l’obligatorietat de treure’ns el certificat del Servicio Social per aconseguir el passaport, el carnet de conduir, o optar a feines determinades.

Igualment preguntes sobre l’actualitat, què pensam del feminisme, per exemple. Orgulloses de ser-ho i d’haver participat en les mobilitzacions. També, comentaris en acabar, sobre la preocupació que hi hagi banalització de les consignes, o que els mercats se n’aprofitin, com la venda de camisetes per part de multinacionals...

Una joventut, un col·lectiu de joves més conscients, amb preocupació per la realitat que viuen. Joves a les portes de la universitat, de la majoria d’edat, que mostraren interès per allò que els contàvem, na Magdalena i jo mateixa, i a la vegada ens donaven a nosaltres una lliçó de persones que saben en quin món viuen i valoren la lluita i el compromís per transformar-lo.

Una experiència enriquidora que agraïm de bon de veres al Doctor en Història David Ginard Féron, de la nostra universitat.