Sobirania?

Agradi o no agradi, vivim temps en els quals no només els Estats-nació neguen sobirania als pobles. Els Tractats Internacionals de Comerç i Inversions i el model d'UE molt allunyat de subsidiarietats i/o de sobiranies compartides són elements, diguem que “fundacionals”, de la globalització neoliberal, i representen noves pèrdues de sobiranies, especialment pels pobles sense Estat.

En aquest sentit, em semblen lluites sobiranistes cabdals les campanyes "NO als Tractats de Comerç i Inversions. Les persones i el planeta primer", i la que va contra la que podíem dir "Directiva Bolkestein Plus", que pot atorgar a la Comissió Europea nous poders per a anul·lar decisions locals. La primera d'aquestes dues campanyes ha engegat una acció especifica que, amb la denominació "Drets per a les persones, normes per a les transnacionals", exigeix l'eliminació dels 'tribunals corporatius' ISDS en totes les seves formes, la sortida dels tractats de comerç i inversió que continguin els ISDS o un altre mecanisme semblant, i no signar nous tractats d'aquest calat en el futur, i promou "l'establiment d'un tractat vinculant de les Nacions Unides sobre empreses transnacionals respecte als drets humans, així com establir lleis europees i nacionals per posar fi a la impunitat corporativa".

Val a dir que la campanya "NO als Tractats de Comerç i Inversions. Les persones i el planeta primer" va més enllà de l'oposició a aquests "Tribunals Privats". No debades, en el manifest de la campanya mallorquina es pot llegir que els seus integrants volen: 1. Mantenir "amb fermesa la sobirania de les nostres societats i dels nostres pobles per a la presa de decisions en la defensa i millora de l'interès públic i el bé comú per sobre dels interessos privats". 2. Preservar els "serveis públics de la sobirania social i de les institucions públiques, per preservar i desenvolupar aquests serveis en funció dels drets de la ciutadania i la sostenibilitat de la vida social". 3. Defensar "el dret de les administracions públiques a desenvolupar una planificació democràtica, que tingui en compte la protecció dels espais naturals, la capacitat de càrrega del territori, la singularitat dels espais insulars, la promoció i la protecció de l'economia social i solidària, la gestió acurada dels recursos escassos i la seva adequació a les exigències d'una justa economia circular. En les condicions específiques de les nostres realitats insulars i pluriinsulars, aquest dret és una condició fonamental per a garantir el futur sostenible de les nostres societats".

Aquests plantejaments tenen molt a veure amb els continguts de l'altra campanya que comentava. La Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, coneguda com a Directiva Bolkestein, significà una brutal pèrdua de capacitat de decidir –de ser sobirans- pel que fa al model de societat. Si llegeixen amb atenció aquesta explicació, s'adonaran que aquesta nova volta de rosca pot ser la mort definitiva d'un model de serveis sobiranament decidit per la població illenca.

En definitiva, un sobiranisme que no s'enfronti als poderosíssims lobbys neoliberals, esdevé, a parer meu, en un melancòlic pensament de pa i fonteta.