El pacte tricorni o pacte a tres bandes (mai millor dit) que s'ha fet a Andalusia, servirà per a fer tres importants aportacions als debats actuals.
A nivell europeu, explica millor que mil articles o documentals quina és l'essència de la dreta política espanyola. L'opinió pública europea veia (o volia veure) el Partit Popular i el partit Ciudadanos com formacions de dreta conservadora o liberal, homologables amb les dretes demòcrates europees. El pacte 'sense complexos' amb Vox mostra, millor que qualsevol denuncia, que PP i Ciudadanos no són el que volien aparentar a Europa. I no és només que Merkel i altres estiguin regirats en veure el vertader rostre dels seu suposats col·legues espanyols, és que a més a més, el retrat és més bèstia (i més nítid) quan el complementes amb la següent qüestió: t'imagines al partit de dreta PNB, o als també dretans del PDECat (o el nom que tenguin ara) pactant amb Vox? O encara més aprop: El PI pactant amb Vox?
Segona aportació del pacte tricorni: El vertader impacte que té l'entrada de Vox en l'escena política a l'Estat espanyol, és la de fer bascular el debat de l'eix dreta-esquerra, cap a l'eix patriòtic. I això fa canviar el vot a una part important de l'electorat. Per experiència cal concloure que els grans beneficiats per aquests transvasaments de vots solen ser els partits de dreta. Posarem només dos exemples del que volem dir. Al nostre país tenim dues mostres. L'impacte que ha tengut a les institucions de Catalunya Nord la irrupció del Front Nacional és claríssima: hegemonia de la dreta democràtica (moltes vegades amb el vot de les esquerres per allò del 'mal menor'. Al País Valencià hi trobam una altra mostra. Allà l'esquerra era hegemònica durant la Transició, però la progressiva implantació d'Unió Valenciana (que va jugar el mateix paper que ara juga Vox) va fer capgirar el mapa polític fins convertir el País Valencià en un dels més importants vivers de vots del PP.
La tercera aportació del pacte tricorni andalús pot semblar contradictòria amb la segona... en realitat és allò que anomenam efecte bumerang. Fins ara hem vist com el bumerang anava cap a la dreta, però també hi ha possibilitats de que vagi cap a l'esquerra. I és que el pacte tricorni pot fer que molta gent d'esquerres decebuda amb la gestió dels progressistes i amb ganes d'abstenir-se, acabin anant a votar («amb una pinça al nas», em deia un company) motivats, no tant per la il·lusió de que guanyin uns com per la por de que guanyin els altres. Si a això hi afegim que el pacte tricorni ha posat en evidència que votar PP o Ciudadanos és votar la implementació (d'una part) del programa de VOX, l'efecte bumerang no és descartable. Sinó, pacte tricorni i «todos al suelo!»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.