Aquesta setmana vos vull parlar d'una de les figures més destacades de la cultura, la contra-cultura i el món llibertari de Mallorca. Es tracta de Jordi Maíz Chacón, Doctor en Història (expert en el món medieval illenc), professor de secundària i universitat, i sobretot... una ànima rebel que conrea la poesia més insurrecta i l'assaig més insurgent.
Ja fa bastant d'anys, quan aquest diari encara s'imprimia en paper, Pere Fullana hi assegurà en un article que Maíz estava cridat a ser un dels grans historiadors i figures de la Mallorca del segle XXI. I, sincerament, crec que ha esdevingut així. L'escriptor ha promogut diferents plataformes, des de la recuperació de la memòria històrica amb el grup 'Els Oblidats', fins a projectes culturals i editorials com Calumnia Edicions.
Es tracta d'una petita editorial cooperativa que edita tant en català com en castellà i que fa volar els mots arreu. Creieu-me, publiquen veritables joies. És el cas dels poemes d'Albert Herranz o les obres de Pep Capó, poeta del barri de La Soledat, i potser el millor escriptor anarquista que ha parit mai aquesta Illa. Permeteu-me només un incís; ja farien bé alguns escriptors illencs 'modernets' de descobrir els mots de Capó. Els fums els hi baixarien de cop.
Entre els darrers títols publicats de Maíz, s'hi troba l'estudi històric 'Contra lo mal govern. Poder i revolta a la Mallorca dels segles XIV-XVI', que es presentà aquest juny a la Fira del Llibre de Palma. Amb tot, m'interessa més parlar-vos de la seva poesia i en concret del llibre 'Blat de Moro' publica per Calumnia el 2015. Un poemari breu, directe i esmolat, que defensa a tret de vers el valor de la llibertat col·lectiva enfront dels nous 'tirans' de tota mena que poblen el nostre món postmodern.
El lector hi podrà trobar retratada la realitat de la depredació del territori en poemes com '4 Illes, 1 País i 13.569 tones de formigó' i 'Autopistes'. També hi podreu trobar altres poemes més personals i de caràcter filosòfic, entre els quals jo destacaria 'L'ànima de l'ocell' i 'Sofriment'. Us ben dic, i no és només per l'amistat que fa prop de 20 anys que ens uneix, que sentireu ben de viva veu la poesia insurrecta de l'escriptor. Així, per acabar, només un tast que apel·la a la flama sagrada de l'esperança:
«(...) mar brava
mar de la desfeta, feta de penúries
onades que mosseguen els laments
del món nou».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.