TW
3

Segons la informació de què dispòs a dia d'avui, que és molta, però, ni a prop fer-s'hi, tota, el lideratge independentista actua de manera improvisada des de l'1 d'octubre. Sembla que el coratge del seu propi poble els va agafar per sorpresa.

Sigui com sigui, a hores d'ara ja és una evidència, fins i tot pels més apassionats, que no existeix cap jugada mestra, secreta i estudiada al mil·límetre i que farà que es desencadenin una sèrie de fets que culminaran amb la tant anhelada independència...

I malgrat això, resulta que la reivindicació nacional catalana s'escampa com una taca d'oli per tot el continent europeu. Cada dia que passa hi ha més ciutadans europeus i més mitjans de comunicació interessats pel Cas Català.

Notícies relacionades

La detenció de Puigdemont a Alemanya i la declaració de Clara Ponsatí a Escòcia han acabat de desencadenar el flux informatiu. I ara ja no hi ha qui l'aturi.

El Cas Català ja ha fet pronunciar-se a polítics (i el que serà més important a mig termini: mitjans i ciutadans) de Gran Bretanya, Suïssa, Estònia, Lituània, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Bèlgica, Irlanda, Portugal, Holanda... a això cal afegir el manifest publicat al diari Le Monde, signat per intel·lectuals francesos i italians... I, és clar, el debat obert a Alemanya.

Independentment de com acabi l'ordre de deportació de Puigdemont a Espanya, el que és segur és que s'ha aconseguit una fita històrica que no té tornada enrere: debat obert als mitjans de comunicació alemanys, polítics que es pronuncien a favor de l'autodeterminació de Catalunya i una societat civil organitzada que, no en tenc cap dubte, es mobilitzarà massivament a favor de Puigdemont i de Catalunya. Veurem coses molt grosses a Alemanya que encomanaran tot Europa.

Ves per on, al final sí que hi haurà hagut jugada mestra. Involuntària. Però Mestra.